24/05/2020

Impost a les grans fortunes

Aquesta setmana, en una entrevista arran de la publicació del meu darrer llibre, La solución Nash, sobre la recuperació econòmica de la crisi del covid-19, em van preguntar si estava a favor de l’impost a les grans fortunes que es vol posar en marxa. Es tracta que els que tenen més siguin solidaris amb els que, amb la crisi, necessiten ajuda, diu el govern.

Queda malament dir que estàs en contra d’un impost a les grans fortunes. Ara bé, si et diuen: ¿estàs d’acord amb un impost especial als grans inversors per pal·liar la crisi del covid-19? O: ¿estàs d’acord que on ja existeix una escala progressiva d’impostos que assegura la redistribució de la renda, es trenqui aquesta escala perjudicant només una de les capes de la població per assumir el cost de la crisi? Potser la resposta no és tan òbvia.

Cargando
No hay anuncios

La següent pregunta és: què és una gran fortuna? Suposem un matrimoni gran. Han tingut fills i els han educat. Han estat curosos i, estant-se de moltes coses, en previsió de quan siguin grans, han aconseguit estalviar. Tenen un pis de propietat a Barcelona i un apartament a la costa. Són tots els seus estalvis, més un coixí de líquid. Els seus millors amics han fet viatges i han gastat tot el que han guanyat en lleure. Es van vendre els mateixos pisos per poder gaudir de la vida quan tenien edat per poder-ho fer, ja que ells pensen diferent.

La primera parella té un patrimoni superior al milió d’euros, estalviats amb molts sacrificis, durant cinquanta anys de treball. Doncs bé, ara han de pagar un impost especial per ser solidaris amb els seus amics, que no han de pagar res. Estic a favor dels impostos progressius i de la redistribució de la renda que assegura la igualtat d’oportunitats i ajuda les persones que, temporalment, ho necessiten. Però qui ha estalviat, sigui molt o poc, ja ha tributat i ho ha fet d’acord amb un criteri de solidaritat. Pel fet que encara els resti estalvi, no és just demanar-los més esforç que a la resta. La pressió fiscal actual d’una renda alta, sumant impostos directes i indirectes, supera el 75%. El sistema impositiu actual ja posa més pes en les persones que guanyen i tenen patrimoni. Al final, marxaran tots els inversors. I, quan marxin, dilapidaran la classe mitjana.