TEATRE
Misc 27/11/2020

El fracàs de la marca Espanya vist per Santiago Rusiñol

Lurdes Barba dirigeix 'L'hèroe', una tragèdia sobre la derrota a les Filipines, la Sala Gran del TNC

3 min
Una escena de 'L'hèroe', que s'estrena a la Sala Gran del TNC

Barcelona"M'havien avesat a fer mal i ho enyoro", diu l'heroi de Santiago Rusiñol al tornar de la guerra. Abans de marxar era un bon noi, ara s'ha convertit en un monstre. Sobre aquesta dualitat gira L'hèroe, que Lurdes Barba dirigeix a partir de dijous vinent a la Sala Gran del Teatre Nacional de Catalunya amb Javi Beltrán com a protagonista. L'obra s'emmarca en la derrota espanyola de les Filipines per plasmar el "gran fracàs" de la construcció de la consciència identitària espanyola de finals del segle XIX i desplegar l'impacte del conflicte bèl·lic en els soldats, però també en les seves famílies. Ho fa a través de dos personatges que es fan seves les vivències al camp de batalla de forma radicalment oposada. Per a l'heroi, fer la guerra ha estat una aventura absolutament feliç, mentre que el seu amic Joan (Albert Prat) en guarda un record terrorífic.

"De la derrota a les Filipines, l'Estat en crea una victòria construint un heroi. Els personatges de la farsa –el jutge de pau, l'alcalde, el coronel– el necessiten per justificar la pèrdua", explica Barba. L'hèroe és un espectacle carregat d'ideologia. A partir del relat individual del protagonista, desplega una història coral per atacar el govern espanyol de l'època i, en concret, com utilitza els seus ciutadans per alimentar el sistema. "A través dels personatges de la farsa, posa per davant els valors nacionals i el sentiment que Espanya no perd mai, que els valors hispans sempre prevalen. Han passat els anys, però això encara ho tenim i ho veiem massa sovint", subratlla Barba.

Amb una companyia àmplia –en formen part Rosa Renom, Manel Barceló, Georgina Latre, Mima Riera, Toni Sevilla i David Marcé, entre d'altres–, L'hèroe parla del mal de la guerra i dels destins tràgics que se'n desprenen. "L'heroi és una joguina trencada, l'exemple de com el govern utilitza el poble per anar a la guerra. Fa molta pena, perquè segueix un camí cap als inferns. S'ha acostumat a fer barbaritats i ja no pot parar", assenyala Beltrán. La tristesa també se li encomana a la seva mare, mentre que el pare és més pragmàtic. "En el seu discurs parla de l'ètica de treball, que mai respondrà als anhels del seu fill perquè està determinat per la monotonia, i l'heroi vol fer grans coses", afegeix la directora.

Les dones i la masculinitat tòxica

Rusiñol va escriure l'obra a principis del segle XX, quan tant els homes com les dones tenien rols socials que difereixen dels d'avui dia. Per això a l'hora d'abordar l'obra, que compta amb la dramatúrgia d'Albert Arribas, la mirada sobre els personatges està tenyida dels canvis històrics fins a l'actualitat, tot i que el text s'ha mantingut íntegre. "L'heroi no ha pogut abandonar l'afany de posseir, que vehicula a través de les dues dones que sedueix. Però elles tenen una fortalesa que les fa conscients del que estan fent, encara que no poden negar-s'hi perquè són víctimes de la societat patriarcal", explica Barba, que afegeix que els soldats de l'espectacle són "l'exemple del que avui en diríem masculinitat tòxica".

Malgrat que a L'hèroe els artistes no són els protagonistes, Arribas defensa que es pot establir un paral·lelisme entre ells i els soldats. De fet, quan el protagonista arriba de la guerra, decideix aprendre a tocar la guitarra. Segons el dramaturg, "l'artista torna com un heroi instrumentalitzat pel poder espanyol, que l'ha convertit en un assassí, violador i expropiador de la guerra de les Filipines", i el presenta ara com un "model nacional".

stats