Internet
Mèdia28/01/2023

La batalla dels estats contra les xarxes socials entra en una nova fase

La inquietud per la gestió de la privacitat i la desprotecció dels menors disparen les iniciatives legislatives

BarcelonaEl 59,3% de la població global fa servir les xarxes socials i el percentatge puja a més del 75% si es té en compte només els qui tenen prou edat per fer-les servir. Amb models de negoci diversos, no sempre reeixits, aquestes plataformes s’enfronten a un doble repte. D’una banda, equilibrar els comptes i recuperar les multimilionàries inversions en un context de contracció de la publicitat. De l’altra, sobreviure a l’ofensiva legislativa que, des de diversos països, vol limitar la seva tendència a buscar els beneficis sense tenir en compte l’impacte sobre el bé comú.

Un dels canvis de tendència s’observa als Estats Units, seu de bona part dels gegants tecnològics. Per primera vegada, hi ha un cert acord transversal entre demòcrates i republicans per limitar les xarxes. Els precedents al país, però, no són especialment esperançadors: les lleis més contundents que es van tramitar contra les grans tecnològiques el 2022 no van arribar a bon port. És el cas d’una iniciativa que pretenia imposar filtres més severs per protegir les criatures a internet. La privacitat també preocupa als legisladors, però encara no s’ha assolit un consens nacional sobre quins haurien de ser els estàndards comuns al país, de manera que tan sols han pogut tirar endavant pedaços en alguns estats concrets per protegir els drets dels consumidors.

Texas i Florida són dos focus de conflicte, però en el sentit contrari a l'habitual. El Tribunal Suprem dels Estats Units està pendent de pronunciar-se sobre la constitucionalitat de les lleis aprovades per aquests estats, on s’impedeix a les xarxes socials bloquejar continguts, encara que detectin que alimenten el discurs de l’odi o promouen la desinformació. En el cas de la legislació texana, s’explicita que les xarxes no poden “bloquejar, vetar, suprimir, esborrar, desmonetitzar, desincentivar, restringir, negar accés igualitari o visibilitat, o discriminar de qualsevol altra manera qualsevol expressió”.

Cargando
No hay anuncios

Als Estats Units s’acusa sovint les xarxes socials de tenir un biaix cap a posicions progressistes –tot i que alguns estudis suggereixen precisament el contrari–, de manera que els governs conservadors de Texas i Florida pretenen així que les xarxes siguin només un contenidor acrític de missatges. Al país, la primera esmena garanteix de manera molt fèrria la llibertat d’expressió, però justament això ha permès que les xarxes socials brandin aquest argument per defensar la seva capacitat de decidir què s’acull en la seva plataforma. El Suprem va anunciar, aquest mateix dilluns, que ajornava la decisió sobre l’afer. De moment, les lleis estan suspeses cautelarment.

A la pressió pels continguts s’hi suma la tenalla contra les pràctiques que violenten la lliure competència. També aquesta setmana, el departament de Justícia dels EUA ha denunciat Google per pràctiques abusives en la gestió de la tecnologia que permet contractar publicitat online. És la cinquena querella d’aquest organisme contra l’empresa, i la primera sota l’administració Biden. Divendres passat la companyia va anunciar que acomiadaria 12.000 treballadors, un 6% del total. Amb aquesta retallada pretén alliberar fons per prioritzar els seus projectes d’intel·ligència artificial, una de les dues àrees, juntament amb el multivers, que centren les previsions de futurs dels gegants d’internet.

I, sense sortir d’aquesta setmana, el copresident de la comissió sobre salut mental al Congrés, el republicà Chris Stewart, ha proposat il·legalitzar que les xarxes socials donin accés als menors de 16 anys. Des del 2000, la llei federal de protecció de la privacitat dels infants a internet obliga a demanar un permís patern per recollir dades dels infants de 13 anys o menys, però aquest filtre no s’ha acabat d'implementar. El diputat considera que l’augment d’ansietat i suïcidis entre els joves en els últims anys es pot relacionar amb la compra d’Instagram per part de Facebook, l’any 2012, i la seva política de captar nois i noies a partir ja dels 9 anys. Un estudi del Wheatley Institute de la Universitat de Brigham Young determina que els joves que estan més de vuit hores diàries davant les pantalles són el doble de proclius a patir depressió que els companys que no les usen tan intensivament.

Cargando
No hay anuncios

Austràlia és un dels estats que més ha tensat la corda amb les xarxes socials. El 2023 hi ha arrencat amb unes declaracions de la ministra de Comunicacions, Michelle Rowland, en què anuncia que al llarg de l’any dotarà l’organisme regulador de l’audiovisual de més poders legislatius per reduir la difusió de desinformacions en plataformes de continguts com Twitter, YouTube o Facebook. Aquestes companyies van signar al país un codi d’autoregulació voluntari, anomenat DIGI, però Rowland vol assegurar-se que una mirada externa i independent avalua el compliment d’aquestes bones pràctiques. Una de les novetats de la legislació que es prepara passa per obligar les xarxes a proporcionar informació sobre el perquè de les seves decisions i el detall de les accions amb què volen frenar la difusió de fake news i altres continguts perniciosos.

El fiscal general del país oceànic, Mark Dreyfus, ha programat una cimera amb mitjans i accionistes per discutir una reforma de la llibertat de premsa. “Hi ha un acord transversal al Parlament, i també a la comunitat, que són necessàries proteccions addicionals per a la llibertat de premsa. El govern té marcat com a prioritat evolucionar legislativament en aquesta matèria”, declarava.

Zuckerberg a presó?

Cargando
No hay anuncios

El Regne Unit encara va un pas més enllà. Un grup de 36 diputats del partit conservador està promovent un canvi legislatiu que permetria perseguir judicialment –amb penes de fins a dos anys de presó– els responsables de les xarxes socials que no compleixin les lleis que les regulen al país. Des de Downing Street es va comunicar que s’estava estudiant aquesta mesura, i la setmana passada la ministra de Cultura, Michelle Donelan, admetia que era una possibilitat que s’estava analitzant per a casos en què les plataformes no protegeixin adequadament els menors. Com en el cas australià, el regulador audiovisual –en aquest cas l’OfCom– rebria poders ampliats per poder aplicar aquestes mesures fiscalitzadores. Des de les files dels laboristes, Lucy Powell, ministra de Cultura a l’ombra, recordava que la seva formació fa temps que reclama responsabilitat penal per als directius d’aquestes xarxes socials.

L’aproximació de la UE no és tan bel·ligerant, tot i que segueix sent la bèstia negra de les grans tecnològiques americanes, si es mesura pels imports de les multes. Aquest gener la Unió sancionava amb 390 milions de dòlars Meta, la matriu de Facebook, pels anuncis personalitzats. No només això: la normativa europea obliga aquesta xarxa social a canviar el seu model publicitari, la qual cosa afecta la seva principalíssima via d’ingressos. TikTok també ha rebut un avís de Brussel·les, ja que la Comissió Europea ha suggerit que prohibirà la xarxa social xinesa si no vetlla pels menors i veta l'accés a vídeos "potencialment mortals", com podrien ser alguns reptes virals.

Pel que fa al control dels continguts tòxics, la UE accepta que d’entrada no es responsabilitzin del que s’hi penja, però sí que els reclama facilitat de denúncia i diligència en la resposta. “La Unió està potenciant la retirada de contingut il·lícit. No els exigeix que jutgin, però sí que adoptin mecanismes de suprimir el contingut lesiu”, explicava a l’ARA l’advocat de Croma Legal i professor associat de la UOC Sergio de Juan-Creix. “També estan en marxa dues iniciatives de xarxes socials, EUvoice i Euvideo, que parteixen d’un programari obert. Això suposa l’intent de tenir més sobirania tecnològica, sense haver de dependre del que dicta una gran companyia”.

Cargando
No hay anuncios

El jurista alerta que això no evita el perill de passar d’una tutela empresarial de la llibertat d’expressió a una de política. “Fins a quin punt aquestes xarxes públiques seran controlades i limitaran la nostra llibertat? No és la idea, però és un risc que està sobre la taula”, conclou. Un altre front obert és el de l’exigència de transparència en l’algoritme. “Hi ha camí per fer. No crec que sigui incompatible el que demanen uns i altres. Potser no cal arribar al punt d’obrir en canal quin és l’algoritme, però sí que es pot ser més transparent per saber amb quins patrons està programat”, detalla Juan-Creix.

Catalunya no es resigna

Si els intents dels estats per controlar les xarxes estan resultant en molts casos infructuosos, les opcions d’influir-hi des de Catalunya són també escasses. “Però que sigui difícil no vol dir que les autoritats hagin d’abaixar els braços i resignar-s’hi”, opina el president del Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC), Xevi Xirgo. “Entre els extrems de no fer res o abastar-ho tot hi ha la possibilitat de ser-hi i que els operadors sàpiguen que hi ha autoritats que es fixen críticament en el que fan. I, en conseqüència, és tan realista pensar que es pot fer des de Catalunya com des de Madrid, París o Washington. D’entrada, calen unes competències que a Catalunya la nova llei audiovisual espanyola no ens ha donat perquè des de l’Estat no es prioritza l’interès dels ciutadans als quals el CAC, que té les eines per fer-ho, ha de servir”.

Cargando
No hay anuncios

A l’hora de pensar en mesures realistes que es podrien implementar, Xirgo aposta per “establir controls i prospectives aleatòries a les xarxes –perquè l’exhaustivitat és impossible al ciberespai– per detectar els sectors més problemàtics”. En aquest sentit, reivindica el recent estudi del CAC sobre la publicitat de joguines a les xarxes. “A partir d’aquí, cal combinar un poder coercitiu i supervisor directe amb l’actuació coordinada entre reguladors, com a mínim europeus, un tema que es tracta en cada fòrum internacional on assisteix el CAC”, conclou.