Virgilio Moreno i Miquel Oliver, tots sols es basten?

PalmaVirgilio Moreno i Miquel Oliver tenen una cosa en comú, al marge de ser batles de les dues principals capitals de comarca de Mallorca: segons els pronòstics, es basten ells tots sols per revalidar, o fins i tot augmentar, els resultats del 2019, sense necessitat que els estalonin els seus respectius líders de Palma, Armengol i Apesteguia. De fet, segons alguns dels entesos consultats per aquest setmanari, en el context actual, els és més convenient fer-se’n enfora per continuar governant passat el 28-M. Tot i això, les capitals del Raiguer i del Llevant suposen per a tots els partis una borsa de vots que assegura representació en la cursa electoral al Parlament i al Consell de Mallorca.

Inca té un cens electoral de més de 23.600 persones i a Manacor n’hi ha més de 30.200 que podran exercir el vot, segons les darreres xifres de l’Institut Nacional d’Estadística. La capital del Raiguer i la del Llevant tenen ara més població que als inicis de la democràcia. El seu pes poblacional, però, ha minvat, perquè en el conjunt de Mallorca percentualment representen un nombre inferior de població. L’explicació és el creixement dels municipis que fan partió amb Palma. El conjunt de censos electorals de Llucmajor (26.400), Marratxí (30.000) i Calvià (30.000) superen amb escreix els electors que aporten la suma d’Inca i Manacor, que són prop de 54.000 persones. En tots aquests municipis, la participació en les eleccions locals del 2019 se situà en una forca que va del 50 al 59 per cent.

“La diferència entre Inca i Manacor i els municipis de la badia de Palma –explica el sociòleg Antoni Tarabini– és que a les capitals del Raiguer i del Llevant la població té el vot més decidit i es decanten per partits clàssics. La ciutadania valora la gestió que han fet els batles Virgilio Moreno (PSIB) i Miquel Oliver (MÉS Esquerra Manacor), i allò més probable és que repetesquin i puguin formar govern. Ara bé, que s’oblidin de majories absolutes, perquè no crec que cap dels dos la tengui”.

“El comportament electoral d’inquers i manacorins contrasta, per exemple, amb el dels habitants de Llucmajor, on una gran part de la població resideix a les urbanitzacions de la costa, amb un sentiment poc arrelat al municipi. Això fa que votin en clau espanyola. En canvi, Moreno i Oliver són coneguts pels veïns dels seus pobles, perquè s’han prodigat a peu de carrer. En el cas d’Inca, és probable que Moreno atregui una part del vot tradicionalment conservador del PP, provinent del sector comercial i empresarial inquer”, comenta el sociòleg.

“Amb sis regidors, el batle Miquel Oliver és conscient que MÉS Esquerra no pot continuar creixent si just s’adreça a un votant amb consciència sobiranista. Pens que és per aquest motiu que els ecosobiranistes a Manacor fan una campanya amb una imatge diferenciada de MÉS per Mallorca”, explica el periodista Antoni Riera, en relació amb la campanya local que utilitza el color corporatiu rosa en lloc del verd genèric de MÉS per Mallorca.

“Miquel Oliver no necessita que Apesteguia li faci d’estaló electoral a Manacor, perquè el que MÉS Esquerra vol és atreure el vot més poc ideològic. En canvi, Apesteguia sí que necessita Oliver per rapinyar qualque vot que el consolidi al Parlament o que, fins i tot, el faci créixer”, comenta Riera, director del setmanari manacorí Cent per Cent i col·laborador de l’ARA Balears.

Oliver ha pogut ser batle “gràcies a la desfeta de la dreta, en especial del PP”. “Conscient d’això, ha fet una llista molt transversal. Per exemple, la seva número dos és Paula Asegurado, una jove de Portocristo vinculada al món de la banca. MÉS Esquerra Manacor està convençut que poden fer fins a vuit regidors, cosa que els permetria prescindir del PSOE de Núria Hinojosa, amb qui hi ha hagut tensions durant el mandat, i decantar-se per l’Agrupació Independent de Porto Cristo (AIPC), si conserven els tres regidors que tenen, i que no han format part del pacte”, argumenta Riera sobre possibles acords.

A les passades eleccions municipals, El Pi va fer 2.240 vots a Manacor i 902 a Inca. Aquest partit sap que la representació parlamentària no l’aportaran els vots provinents dels feus històrics com són Costitx i Ariany, municipis de devers un milenar d’habitants. Fonts de l’entorn dels regionalistes asseguren que “en municipis petits cada partit té les seves xarxes per mobilitzar els seus”. A Inca i Manacor, en canvi, “tot i que hi hagi un major o menor sentiment de poble, els partits petits hi han de fer feina si volen obtenir resultats”. “S’ha dit que la sortida de Jaume Font ens aboca a la desaparició del Parlament. No ho pensam. Font no va arrossegar ningú del PP cap a El Pi. Just s’hi va dur a ell mateix i quatre amics. Quan n’ha sortit, just se n’ha anat ell. A la Unió Mallorquina d’abans i a El Pi d’ara, les enquestes sempre li han donat un pronòstic d’entre 0 i 2 escons, i el resultat sempre ha estat de 2 o, fins i tot, de 3. Res fa pensar que serà diferent”, comenten les fonts d’El Pi.

Els regionalistes inquers, dividits

“A Inca, l’històric Antoni Pons feia majories absolutes. Tot i que la ciutat té molts més dels 20.000 habitants dels anys vuitanta, una part dels votants de Pons encara hi són. És ver que al municipi també s’hi presenta el grup sorgit de l’escissió Per Balears amb Gori Ferrà al capdavant. I caldrà veure què passa. Allò cert és que la candidata d’El Pi a Inca és Glòria Ferrari, neta de l’històric Pons”, asseguren les mateixes fonts properes al partit de Melià.

En el cas de Manacor, El Pi iniciava la cursa electoral de manera fluixa, arran de les bregues internes i la poca projecció que han tingut els seus tres regidors al ple durant tot el mandat. “L’anunci de Marga Fons com a candidata d’El Pi a la batlia, però, pot suposar un canvi. Pertany a la família propietària de l’antic Cine Goya, té bona imatge i és coneguda. L’emperò és que no té equip a darrere”, explica el periodista Antoni Riera, per qui la llista del PP és una “novetat”.

“La candidata popular Maria Antònia Sansó ha aconseguit mantenir-se en el temps i ha fet front a les pressions internes del partit per imposar un altre candidat. El resultat és una llista estranya, en què les famílies tradicionalment vinculades al PP local no hi han tingut lloc. Em sobta que els Sureda de Son Macià no hi siguin. Just hi ha un lloc d’honor per a l’exbatlessa Catalina Sureda”, reflexiona Antoni Riera.

Fonts properes als responsables de la campanya autonòmica del PP manifesten que “Pedro Mas a Inca representa un valor novell, mentre que Maria Antònia Sansó a Manacor té quatre anys d’experiència a l’oposició”. “Tots dos candidats tenen molt de marge de creixement. Tant Inca com Manacor han estat governades durant anys pel PP i aquest substrat no se n’ha anat, asseguren les fonts populars en relació amb les dues capitals, que concentren serveis sanitaris, esportius i educatius, equipaments culturals i d’oci i, per tant, són referents per a una població més enllà dels seus límits municipals.