El llegat del pare Serra torna a quedar sol a Petra
Els actes institucionals acaben sense gaire conseqüències per al poble
Petra"Molts dels llocs i monuments de Petra vinculats amb Juníper Serra ofereixen una imatge decadent i per això no poden entrar a les rutes culturals o turístiques", opina l'historiador Pere Fullana. Avui se celebren els tres-cents anys del naixement del frare missioner considerat el fundador de ciutats americanes com San Francisco i San Diego. I també avui acaben els actes institucionals que durant tot l'any han reivindicat la figura del mític franciscà de Petra.
Però les celebracions no s'han encaminat a modernitzar el llegat del pare Serra que el poble conserva. Algunes institucions acadèmiques han apuntat la necessitat de modernitzar el discurs del museu i l'exposició que s'hi mostra. I és que "la interpretació que es fa del personatge és estrictament religiosa i hi manquen alguns aspectes històrics com l'anàlisi de la seva relació amb els indígenes, que és una part molt interessant de la llegenda negra del personatge", apunta Fullana.
Des de l'Ajuntament també s'han queixat de la manca de suport per millorar els monuments en honor de Juníper Serra que hi ha a Petra. "Hem modernitzat la plaça del pare Serra i l'escultura sense que el Consell o el Govern hi hagin invertit cap euro", destaca la batlessa, Caterina Mas.
Tot i això, la plaça o el museu que gestiona l'Associació d'Amics del pare Serra, i que inclou la casa on va viure el frare durant la infantesa i part de l'adolescència, no són ni de bon tros els únics atractius del poble vinculats al missioner. L'historiador i professor de la UIB Jaume Andreu ha elaborat un itinerari juniperià que recorre molts dels racons del poble. "La situació de Petra en el temps en què va viure el pare Serra era francament decadent, perquè les epidèmies i fam assolaven famílies humils i les cròniques de Felip V defineixen l'Ajuntament de Petra com el més pobre de Mallorca", indica Andreu.
En aquest context i fa tres-cents anys va néixer Miquel Josep Serra Ferrer. Qui es convertiria més endavant en una peça de la maquinària de la colonització d'Amèrica va aprendre a llegir i a escriure a l'escola que els franciscans tenien al convent de Sant Bernardí. Fins als 15 anys va estudiar a Petra i ja com a frare hi va predicar fins al 1749. "El pare Serra va pujar a Bonany per fer rogatives perquè plogués i la tradició conta que quan va pujar ja sabia que partiria cap a Amèrica i no va voler acomiada-se del poble", recorda Ferrer.
Tant la casa familiar on va viure com el convent i el lloc on va predicar per darrer lloc al poble són avui punts reconeixibles del llegat de Juníper Serra a Petra. Una creu de pedra col·locada el 1949 recorda el lloc del sermó de Bonany i tant la casa com l'església conventual formen part dels atractius del poble. "La família del pare Serra era pobra i molt devota; estan enterrats dins el convent, però tal vegada allò més curiós és que els sants de cadascuna de les capelles de l'església coincideixen amb els noms que el frare va posar a les missions que fundà a Califòrnia", explica l'historiador.
L'església parroquial de Sant Pere és un altre dels punts que guarda objectes vinculats al frare petrer. A més de la pila on va ser batiat i la seva partida de naixement, l'església guarda "una relíquia i un retrat del pare Serra". Aquests objectes "estaven a la sagristia i només varen poder entrar a l'església quan el papa Joan Pau II va beatificar-lo l'any 1988", recorda Andreu.
La casa on el frare va viure amb la seva família, el monument de la plaça inaugurat fa cent anys per subscripció popular i el llegat dels estudiosos locals com Francesc Torrens, que era conegut com el capellà Ventura, o l'impulsor del museu Miquel Ramis també tenen un lloc en el recorregut juniperià que Petra encara guarda ocult.