Cau un tros més de la coberta de l’ermita de Manacor

PalmaCom ja va succeir ara fa mig any, una nova part de la coberta de l'oratori de la Mare de Déu del Roser, a l'ermita de Santa Llúcia de Manacor, ha tornat a passar per ull. El gran nombre de teules amb forats, les goteres i les humitats que se n'han derivat han estat clau perquè la biga transversal s'hagi xapat. Ara, l'Ajuntament i els Pares Dominics, a qui pertany la gestió del temple, hauran d'investigar novament les causes de l'esfondrament per resoldre com més aviat millor un problema que, si es deixa passar, acabarà amb tot el sostre de l'ermita a terra.

L'ermita de Santa Llúcia és un símbol de Manacor. Situada a dos quilòmetres de la ciutat en direcció Felanitx, el temple fou fundat inicialment per una petita comunitat d'ermitans al segle XVII, encara que aviat va ser abandonat. No fou fins al 1960 quan va passar a mans de la comunitat dels Pares Dominics, per a diversos usos socials, lúdics i religiosos.

Tot i que l'ermita ja existia l'any 1275 i que es conserven restes del temple del segle XVII, sabem que l'actual construcció és contemporània i es va anar fent per etapes entre 1916 i 1961 en un estil eclèctic que, com passa amb els arcs, té reminiscències del gòtic català de conquesta. A la reixa que protegeix el portal d'entrada s'hi dibuixen en ferro els escuts de l'ordre dominicana i de la Corona d'Aragó.

Entre els anys 1993 i 2004 l'Associació de Veïnats del Convent, el Centre, el Tren i l'Antigor hi organitzaren una cursa popular a peu des del mateix convent de Sant Vicenç Ferrer, al centre de Manacor. Així mateix, durant les festes de la barriada de la Torre s'han programant diverses jornades anuals de neteja. També, un cop a l'any la talla en fusta de la Verge del Rosari, del segle XV i custodiada a l'església del convent de Manacor, puja en carro les corbes que duen a l'ermita de Santa Llúcia.