Geopolítica

Wang Huiyao: "La Xina pot ser el garant que Putin reclama per seure amb Ucraïna"

President i fundador del 'think tank' Centre per la Xina i la Globalització

Pau Lizana Manuel
4 min
L'expert en relacions internacionals Wang Huiyao retratat a Barcelona

BarcelonaWang Huiyao és el president i fundador del think tank Centre per la Xina i la Globalització (CCG). És doctor en gestió internacional per les universitats de Windsor, Western Ontario i Manchester i ha ocupat càrrecs tant al govern xinès com en organismes internacionals. Huiyao és a Barcelona per participar en el fòrum War&Peace in the 21st Century que organitza anualment el Cidob i que enguany tracta sobre el paper de la Unió Europea en una nova era geopolítica.

Com estan ara mateix les relacions entre la Xina i la Unió Europea?

— Estan força bé. Ja fa anys que Pequín és el primer soci comercial de la Unió i ara mateix tenen una relació estratègica forta, però és cert que la relació amb els Estats Units i la guerra a Ucraïna han acabat creant una certa tensió geopolítica. La Xina defensa la sobirania d'Ucraïna, però els països europeus creuen que podria fer-hi alguna cosa més. La solució a la tensió passa perquè els dos actors s'asseguin i estudiïn com impulsar la pau a Ucraïna.

Macron ha insistit aquesta setmana a no descartar l'enviament de tropes europees a Ucraïna. Com viu la Xina aquesta escalada discursiva?

— Pequín no vol veure una escalada en el conflicte, i encara menys sentir a parlar de fer servir armes nuclears, com Putin ha insinuat. Potser és el moment d'arribar a compromisos des de les dues parts. La Xina ja va proposar una reunió d'alt nivell i crec que Pequín pot ser el garant que Putin reclama per seure amb Zelenski.

Com pot mantenir Pequín aquest discurs mediador mentre intensifica les relacions amb l'Iran, Corea del Nord o la mateixa Rússia?

— És la manera que té la Xina de mostrar l'enuig amb els Estats Units. Si Washington fa exercicis militars a l'estret de Taiwan i s'alia amb el Japó, Corea del Sud o l'Índia, la Xina hi ha de respondre.

La situació amb Taiwan és una de les més delicades per a Pequín. Creu que la situació podria augmentar fins a un conflicte armat?

— És el punt més compromès avui per a la Xina, però les coses estan sota control. Cada cop hi ha més taiwanesos al continent i viceversa. Res es mourà si no hi ha ingerències de fora. Mentre no s'hi enviïn representants estrangers com [l'expresidenta de la Cambra de Representants estatunidenca] Nancy Pelosi i es respecti el reconeixement "d'una sola Xina", tot anirà bé.

Més enllà del govern, com veu la societat xinesa aquests conflictes?

— Els xinesos tenen visions contraposades. La Xina no ha colonitzat mai cap territori i ha estat molts anys aïllada, per això els xinesos són un poble que estima la pau. Ara bé, la pressió dels Estats Units ha fet que alguns xinesos es posicionin del costat de Rússia en la guerra d'Ucraïna, perquè pensen que això desvia l'atenció de Washington d'altres qüestions. Però, en general, el que la Xina vol és tenir més pes en la solució del conflicte.

La UE i Washington mantenen una relació històrica de complicitat. Com afecta això la relació entre Brussel·les i Pequín?

— La relació entre aquestes tres potències és probablement la més important del món ara mateix. Entre la UE i la Xina, més enllà de la tensió per Ucraïna, no hi ha un combat d'ambicions com el que sí que hi ha amb Washington. Per això, la UE ha d'adoptar un paper mediador entre Pequín i els Estats Units i, alhora, la Xina pot jugar un paper decisiu en el restabliment de la pau entre Kíiv i Moscou.

La possible prohibició de TikTok, pressions constants i exercicis militars... Com han arribat les relacions amb Washington a aquest punt tan baix?

— És molt fàcil per als republicans i els demòcrates assenyalar la Xina com l'enemic. Les multinacionals nord-americanes s'instal·len a la Xina, però el capital que guanyen no arriba a les famílies de classe mitjana nord-americanes i així el discurs de "la Xina ens roba" cala en la gent. És el cas típic d'una potència mundial, que pateix quan emergeix una potència que pot rivalitzar-hi. Però la Xina ha dit sempre que no té cap mena d'ambició per superar els Estats Units, només vol que es respecti el seu dret de desenvolupar-se.

Com es posiciona Pequín amb relació al conflicte entre Israel i Palestina?

— De manera molt semblant a la UE, la Xina vol una solució de dos estats i un alto el foc com més aviat millor. A més, Pequín manté llaços comercials tant amb els països àrabs com amb Israel i per això també s'ha ofert a intercedir en aquest conflicte.

Quin són els problemes de la Xina del futur?

— Els principals reptes de la Xina a escala interna són l'estancament de l'economia i l'envelliment de la població, però cap dels dos preocupa massa a Pequín ara mateix. En matèria internacional, si la seva estabilitat interna perdura, la Xina vol ser una "força que estabilitza forces". La seva experiència com a país en desenvolupament i també com a país desenvolupat li permet de ser intermediària entre el Sud i el Nord Global. La Xina pot aportar més estabilitat a la situació mundial.

stats