Trump bombardeja l'Iran i entra en guerra

WashingtonEls Estats Units han atacat l'Iran. Donald Trump va anunciar dissabte a través de la xarxa social Truth Social que bombarders estatunidencs havien atacat les instal·lacions nuclears de Fordow, Natanz i Isfahan. I aquest diumenge ha confirmat en una compareixença des de la Casa Blanca que les tres infraestructures havien estat "completament arrasades". Les tres plantes es feien servir per enriquir urani, i els Estats Units i Israel denunciaven que aquest enriquiment havia superat el 60%, una xifra a partir de la qual comença a ser apte per fabricar bombes atòmiques.

“El nostre objectiu era la destrucció de la capacitat d’enriquiment nuclear de l’Iran i posar fi a l’amenaça nuclear que suposa el principal patrocinador estatal del terrorisme al món”, ha dit el president nord-americà, flanquejat pel vicepresident, J.D. Vance; el secretari d'Estat, Marco Rubio, i el de Defensa, Pete Hegseth. En un breu discurs a la nació, també ha advertit l'Iran que encara pot haver-hi més atacs: "Això no pot continuar. Hi haurà o bé pau o bé una tragèdia encara molt més gran que la que ja hem presenciat aquests darrers vuit dies. Recordeu que aquesta nit encara hem deixat molts objectius", ha dit en referència a altres bases nuclears que hi ha al país persa.

Diumenge al matí el secretari de Defensa dels EUA, Pete Hegseth, ha insistit en la narrativa triomfant de Trump i ha parlat de "dany sever" per descriure l'impacte dels bombardejos. I de la mateixa manera que el president, ha declarat que qualsevol resposta de l'Iran contra bases estatunidenques seria contestada amb la força. "Aquesta missió no va sobre un canvi de règim", ha aclarit, però.

Per la seva banda, les autoritats iranianes han confirmat l'atac però en qüestionen els resultats. De fet, el subdirector polític de la radiodifusió iraniana, Hassan Abedini, ha aparegut en directe diumenge a la matinada a la televisió estatal per aclarir que les instal·lacions nuclears atacades havien estat evacuades “feia temps” i que, en conseqüència, l'Iran “no ha patit un cop important perquè els materials ja s’havien retirat”. Amb tot, diumenge el ministeri de Salut ha reconegut que un nombre no especificat de persones han quedat ferides en l'ofensiva, però ha assegurat que "no mostraven cap signe de contaminació radioactiva". El ministre d'Exteriors iranià, Abbas Araghchi, ha dit que els Estats Units "han traït la diplomàcia" i han traspassat "totes les línies vermelles". "El govern de Trump serà l'únic responsable de les perilloses conseqüències", ha afegit.

De fet, Teheran ja ha començat a moure fitxa per prendre represàlies. Aquest mateix diumenge el Parlament iranià ha votat a favor de tancar l'estret d'Ormuz, per on passa el 20% del petroli que es distribueix a escala mundial. Es tracta d'una artèria estratègica per al comerç de combustible que està situada a la desembocadura del golf Pèrsic, que fan servir l'Iran, l'Aràbia Saudita, l'Iraq, Kuwait i els Emirats Àrabs Units i per on passen cada dia entre 17 i 18 milions de barrils. Així mateix, hi passa una quantitat significativa de gas natural liquat (GNL), especialment de Qatar, que és un dels principals exportadors d'aquest combustible del món. Per tancar l'estret, però, cal l'aval del Consell Suprem de Seguretat Nacional. Tancar el pas podria ser considerat com un acte de guerra pels Estats Units, i molt probablement obligaria els estatunidencs a respondre.

Mesos de preparació

El secretari de Defensa nord-americà ha explicat que l'atac contra les bases nuclears "va requerir mesos de preparació perquè estigués a punt quan el president dels Estats Units donés l’ordre". Això dona a entendre que Washington ja feia temps que treballava en aquest dispositiu, tot i que al març la directora d'Intel·ligència Nacional, Tulsi Gabbard, va afirmar que Teheran no estava creant cap arma nuclear. "L'Iran no està construint una arma nuclear, i Khamenei no ha autoritzat reprendre els programes nuclears que va suspendre el 2003", va dir aleshores. De fet, aquest diumenge Hegseth no ha sabut donar una resposta clara sobre aquest canvi de posicionament: "El president ho ha deixat molt clar: ha analitzat tota la informació que tenim i ha arribat a la conclusió que el programa nuclear iranià és una amenaça", ha dit.

El secretari d'Estat tampoc ha sabut donar detalls sobre la suposada capacitat de l'Iran de desenvolupar armes nuclears. Quan li han preguntat en una entrevista a la cadena CBS News quina era la informació que els Estats Units tenien sobre la fabricació d'armes per part de Teheran, Rubio ha contestat: "Això és irrellevant". Quan la periodista ha insistit en la importància de la qüestió, el secretari d'Estat ha declarat: "No, no ho és... Oblida’t de la informació".

Guerra de l'Iraq

L'entrada en el conflicte amb la suposada finalitat de buscar la pau i evitar que un país enemic disposi d'armes de destrucció massiva cada cop recorda més la Guerra de l'Iraq. El 2003 l'expresident George W. Bush va iniciar l'operació Llibertat sota la premissa que el règim de Saddam Hussein tenia armes de destrucció massiva, que després no es van arribar a trobar mai. Davant la possibilitat que els Estats Units tornin a veure's arrossegats a un escenari similar, el secretari de Defensa ha aclarit que l'atac de diumenge “no és una operació indefinida” i que el president Trump li ha encarregat “una missió centrada, contundent i clara”. Ara està per veure, però, si les conseqüències de la missió també seran contundents i clares.

Més enllà de confirmar que l'atac contra l'Iran no ha estat una acció precipitada per l'escalada dels últims dies, la Casa Blanca també ha corroborat que Washington ha col·laborat en tot moment amb Israel. Tel-Aviv va iniciar els bombardejos contra la República Islàmica el 13 de juny amb el suposat propòsit de posar fi al seu programa nuclear. Dissabte al vespre, després que Trump anunciés que l'atac s'havia dut a terme, el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, ho va celebrar i va donar les gràcies al republicà: "La història recordarà que Trump va actuar per evitar que el règim més perillós del món tingués les armes més perilloses del món". Durant la seva compareixença de diumenge, el mandatari estatunidenc també ha felicitat el seu homòleg israelià: "Vull agrair i felicitar el primer ministre Benjamin Netanyahu. Hem treballat com un equip, i hem recorregut un llarg camí per erradicar aquesta horrible amenaça contra Israel".

Operació Martell de Mitjanit

El Pentàgon ha revelat diumenge els detalls de l'atac, batejat com a operació Martell de Mitjanit, i que ha implicat una operació d'esquer per enganyar les defenses iranianes. El general Dan Caine ha confirmat l'ús de set caces B-2, que dissabte a la tarda van llançar projectils GBU-57A (el model que es coneix com a bombes antibúnquer) contra les instal·lacions nuclears iranianes. En total la missió va involucrar més de 125 avions, múltiples vols de caces de quarta i cinquena generació, "desenes i desenes d’avions cisterna per al reabastament aeri, un submarí de míssils guiats i tot un conjunt d’avions d’intel·ligència, vigilància i reconeixement, així com centenars de professionals de manteniment i operacions".

Israel ja havia fet atacs sobre Natanz i Esfahan, però no a Fordow, perquè la seva ubicació totalment soterrada la feia impenetrable a les bombes israelianes. L'únic país que podia destruir-la eren els Estats Units. Per travessar els vuitanta metres de roca i terra que protegeixen la planta de Fordow calia un míssil GBU-57, un tipus de bomba antibúnquer que només tenen els Estats Units i que, de fet, s'ha fet servir per primer cop en combat en aquest atac. "Ha sigut l'operació de combat amb B-2 més important de la història dels Estats Units i la segona missió amb B-2 més llarga mai realitzada, només superada per les que es van dur a terme en els dies posteriors a l’11-S", ha assegurat el general.