El Suprem dels EUA limita el poder dels jutges federals, en una nova victòria per a Trump
La sentència restringeix l'abast nacional dels bloquejos judicials i s'alinea amb els esforços del govern per evitar que els magistrats frenin la seva agenda
WashingtonEl tribunal Suprem dels Estats Units ha sentenciat aquest divendres, sis a tres, que els jutges federals que van bloquejar a escala nacional l'ordre executiva de Donald Trump que anul·lava el dret de ciutadania per naixement van extralimitar-se en els seus poders. L'alt tribunal ha establert un precedent que limita la capacitat dels magistrats per emetre resolucions que afectin tot el país i ha concedit així una nova victòria al govern de Trump. En la seva guerra contra la judicatura, Trump cercava retallar la capacitat d'abast dels dictàmens dels jutges federals, que s'havien convertit en la principal línia de defensa contra les seves aspiracions absolutistes. Pel que fa al dret de ciutadania per naixement, els alts magistrats no s'han pronunciat sobre el fons de la qüestió i només han dit que l'ordre es pot aplicar de manera parcial en trenta dies.
La nova restricció implicarà que ara els bloquejos judicials que emetin els jutges federals només actuïn dins del seu estat. En altres paraules, per poder frenar els decrets del president caldrà que almenys un jutge en cada estat emeti una resolució cautelar d'emergència. Fins ara, era suficient la resolució d'un sol magistrat per tenir abast nacional. En conseqüència, Trump tindrà molta més facilitat per fer avançar la seva agenda en aquells estats que tinguin tribunals més conservadors.
"Aquesta ha estat una gran decisió, una decisió increïble, i n’estem molt contents. Aquest matí, el Tribunal Suprem ha donat una victòria monumental a la Constitució, a la separació de poders i a l’estat de dret, a l'anul·lar l’ús excessiu dels bloquejos a escala nacional que interferien en el funcionament normal del poder executiu", ha celebrat Trump en una roda de premsa que ha convocat pocs minuts després que el Suprem publiqués el veredicte. En una imatge inusual fins al moment, però que s'està tornant freqüent sota aquest nou govern, la fiscal general Pam Bondi i el fiscal general adjunt, Todd Blanche, han comparegut també al costat del president des de la Casa Blanca. Abans de tenir aquest càrrec, Blanche va ser un dels principals advocats defensors del mandatari en el judici penal de Nova York pel cas Stormy Daniels.
La compareixença d'avui recorda molt al discurs que Trump va fer des del departament de Justícia el mes de març passat en una escenografia que tots els seus predecessors havien intentat evitar per no posar en qüestió la imparcialitat de l'àrea judicial. Va ser en aquell discurs que el president va insistir en la seva guerra contra els jutges, la qual ara encara veu més legitimada amb la sentència del Suprem.
"En els últims mesos, hem vist un grapat de jutges d’esquerra radical intentant, de manera efectiva, revocar els poders legítims del president per impedir que el poble americà obtingui les polítiques per les quals va votar en xifres rècord", ha insistit Trump, reforçant la fal·làcia que el president encarna la voluntat del poble, quan en el sistema de separació de poders aquest paper recau en el Congrés. En la mateixa línia, Bondi ha celebrat com "els americans finalment estan obtenint el que van votar. Ja no tindrem més jutges rebels anul·lant les polítiques del president Trump a tot el país".
Més enllà de capar el rang d'acció dels tribunals, la resolució també endarrereix molt més la capacitat de reacció davant dels decrets, ja que per aconseguir ara un bloqueig a escala nacional caldrà que sigui el Suprem qui es pronunciï. Normalment els tempos de l'alt magistrat per reaccionar són una mica més lents, a banda que cal recordar que actualment està conformat per una majoria conservadora de sis a tres. La meitat dels jutges conservadors van ser nomenats per Trump durant la seva anterior presidència.
Haver de presentar resolucions en cada un dels 94 districtes judicials que existeixen al país amenaça amb ser una autèntica lluita de desgast contra els despatxos d'advocats i organitzacions que intentin plantar cara als intents del president d'extralimitar-se en el seu poder. Els jutges s'havien convertit en el principal dic de contenció davant les extralimitacions de l'executiu, i és per això que el president va posar-los al centre de la seva diana: des de peticions d'impeachment contra magistrats en concret, fins a recursos que qüestionaven les seves capacitats d'abast.
El març el govern Trump va presentar un recurs al Suprem que demanava que frenés o arxivés tres ordres judicials a escala nacional contra el seu intent d'eliminar el dret a la ciutadania per naixement. Al recurs d'emergència s'argumenta que els jutges de districte no tenen autoritat per emetre ordres generals que bloquegin polítiques arreu del país. Ara el Suprem ha comprat el relat de l'administració, alineant-se amb els seus esforços per desplegar la seva agenda.
El dret a la ciutadania per naixement
Una de les primeres ordres executives que Trump va firmar només ser investit president al gener va ser l'anul·lació del dret a la ciutadania per naixement. El decret ràpidament va ser bloquejat pels jutges federals, ja que contradiu l'esmena 14 de la Constitució, que diu que “totes les persones nascudes o naturalitzades als Estats Units són ciutadans”. La sentència del Constitucional sobre aquesta ordre era una de les més esperades del mes de juny –quan l'alt magistrat es pronuncia sobre la majoria de casos que ha anat rebent durant l'any judicial–, tot i que la resolució d'aquest divendres no es pronuncia sobre si l'acció del president és inconstitucional o no.
En el text, redactat per la jutgessa Amy Coney Barrett, només estableix que s'ha de reactivar temporalment el decret del president en trenta dies, la qual cosa suposa que la concessió de la ciutadania per als fills de migrants sense papers i alguns residents temporals es frenaria en els 28 estats on no es va impugnar la mesura. Tot i que el Suprem no ha dictat si la suspensió per part de Trump és constitucional o no, el republicà ja ha celebrat la resolució com si els jutges també li haguessin donat la raó en aquesta qüestió. El president ha insistit que el dret a la ciutadania per naixement es va crear per als fills dels esclaus i no per "als milers de persones que ara entren al nostre país".
"Gràcies a aquesta decisió, ara podem presentar immediatament les sol·licituds per tirar endavant aquestes nombroses polítiques i aquelles que han estat suspeses de manera errònia a escala nacional, incloent-hi la ciutadania per naixement, la fi del finançament a les ciutats refugi, la suspensió del reassentament de refugiats, el bloqueig de finançament innecessari, evitar que els contribuents federals paguin cirurgies per a persones transgènere i moltes altres prioritats del poble americà", ha enumerat Trump. Sobre quan esperen que el Suprem es pronunciï sobre la constitucionalitat del decret, la fiscal general diu que serà a l'octubre: "El dret a la ciutadania per naixement serà decidit a l'octubre, en la pròxima sessió del Suprem, llevat que ho anunciïn en els pròxims minuts".