Els supervivents d'Auschwitz clamen contra l'extrema dreta i l'antisemitisme: "L'odi engendra més odi"

BerlínEuropa ha commemorat aquest dilluns el 80è aniversari de l'alliberament, el 27 de gener de 1945, del camp de concentració i d'extermini d'Auschwitz a mans de l'exèrcit soviètic en una sòbria i emotiva cerimònia en presència d'una cinquantena de supervivents i de diversos caps d'estat i de govern. Entre els assistents hi havia el canceller alemany, Olaf Scholz; el president francès, Emmanuel Macron; el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, el rei Carles III del Regne Unit i els reis d'Espanya. Les grans absències de la cerimònia van ser el president rus, Vladímir Putin, i el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, tot i que van ser les tropes soviètiques les que van alliberar el camp i els jueus les principals víctimes de la barbàrie nazi. Putin no ha sigut convidat per la invasió a Ucraïna. Netanyahu, contra qui hi ha una ordre d'arrest del Tribunal Penal Internacional (TPI), tampoc ha viatjat a Polònia.

Auschwitz —ubicat a Oswiecim, 60 quilòmetres a l'oest de Cracòvia— s'ha convertit, després de la Segona Guerra Mundial, en un símbol de l'Holocaust. Dels 1,3 milions de presoners que van estar internats a Auschwitz, 1,1 milions van ser assassinats, dels quals uns 900.000 eren jueus que van morir a les cambres de gas. “Nosaltres, polonesos, som avui els guardians de la memòria”, ha assegurat el president polonès, Andrzej Duda, després de l'homenatge que s'ha fet al matí al “mur dels morts”, a prop del bloc 11 de l'antic camp d'Auschwitz.

"Fills, germanes, mares, pares, amics, veïns, avis: més d'un milió de persones amb somnis i esperances van ser assassinats a Auschwitz pels alemanys. Plorem les seves morts i expressem el nostre condol més sentit. Mai els oblidarem. Ni avui ni demà”, ha escrit el canceller alemany, Olaf Scholz, a les xarxes socials. “Amb motiu del 80è aniversari de l'alliberament d'Auschwitz, el món sencer ha d'escoltar una vegada més aquestes paraules: Mai més! No hem d'oblidar aquesta lliçó tràgica del nostre passat. El mal, la violència i el menyspreu no poden tornar a triomfar. En cap circumstància!”, ha dit a la xarxa social X el primer ministre polonès, Donald Tusk.

Els supervivents, protagonistes

Els supervivents de l'Holocaust —molts d'ells vestits amb un mocador de ratlles blaves i blanques que recordava l'uniforme que vestien al camp de concentració— han sigut els autèntics protagonistes de la jornada. "Dels que van viure per veure la llibertat, amb prou feines n'hi ha cap. Tan pocs. I ara només n'hi ha un grapat”, ha constatat Marian Turkski, supervivent polonès d'Auschwitz, que ha recordat els milions de víctimes “que mai no ens diran el que van viure o van sentir, perquè van ser consumits per aquesta destrucció massiva”.

A l'entrada del camp, Josef Mengele, l'anomenat "àngel de la mort", i altres metges nazis seleccionaven els jueus deportats. Els adults físicament aptes havien de fer treballs forçats al camp de concentració. Els que no eren escollits, els nazis els assassinaven a les cambres de gas o els metges de la SS els utilitzaven com a conillets d'índies en els seus experiments mèdics. “Ens van desposseir de tota la nostra humanitat”, ha recordat el supervivent Leon Weintraub, de 99 anys. “En aquell moment érem víctimes en un buit moral. Avui, tots tenim l'obligació no només de recordar, sinó també d'advertir i ensenyar que l'odi engendra més odi, i matar, més matar”, ha afegit Tova Friedman, de 86 anys.

Tot i que Friedman només tenia sis anys quan l'Exèrcit Roig va alliberar Auschwitz, encara recorda, com si fos ahir, “les brillants dents dels [gossos] pastors alemanys” que rebien els presoners al camp, així com un grup de nenes de sis o set anys que “ploraven i tremolaven” mentre es dirigien a les cambres de gas. “Elles també es van convertir en cendres -ha recordat Friedman-. Els crits i les oracions de tantes dones desesperades van calar en la meva ànima i em persegueixen fins al dia d'avui”, ha explicat en anglès aquesta supervivent.

La política, en segon pla

Tot i que no hi ha hagut discursos de polítics per evitar que la cerimònia fos polititzada, diversos supervivents han fet referència als atacs de Hamàs contra Israel del 7 d'octubre del 2023, i han defensat el dret d'Israel a existir i la necessitat de continuar lluitant, 80 anys després de l'alliberament d'Auschwitz, contra l'antisemitisme i contra l'extrema dreta. “Siguem molt seriosos i posem atenció al que prediquen els enemics de la democràcia. En general, pretenen posar en pràctica les consignes que promouen. Si aconsegueixen el poder, hem d'evitar l'error dels anys 30, quan el món no es va prendre seriosament el règim nazi i es van subestimar els plans de crear un estat lliure de jueus, gitanos i persones d'opinions diferents, o malaltes, o considerades no aptes per viure”, ha recordat Weintraub.

L'emotiva cerimònia ha acabat amb els supervivents i caps d'estat i de govern portant espelmes enceses des de les vies del tren fins a un dels vagons de mercaderies que els nazis van utilitzar per transportar els deportats a Auschwitz, com si fossin bestiar, des de diferents punts d'Europa.