La preuada oferta de Zelenski a Trump per no perdre el suport dels EUA davant Putin

LondresLa visionària declaració de Donald Trump de la matinada de dimecres, explicant al costat de Benjamin Netanyahu des de la Casa Blanca que els Estats Units prendran el control de la Franja de Gaza, on s'aixecarà una mena de nova "Rivière del Pròxim Orient", ha eclipsat altres comentaris altisonants que ha fet al llarg d'aquesta setmana. De fet, el president nord-americà és una màquina sense fre de generar titulars polèmics caient en el risc que uns n'amaguin uns altres: aranzels, Groenlàndia, el canal de Panamà, Guantánamo, la pau d'Ucraïna, etcètera. I en mig de tanta incontinència verbal i de tanta signatura d'ordres executives, dilluns Trump va dir que volia establir un acord que permetés que els EUA accedissin als recursos de terres rares d'Ucraïna a canvi d'ajuda militar i econòmica continuada a Kíiv.

"Estem buscant establir un acord per assegurar el que els estem donant a canvi de les seves terres rares i altres coses", va dir. Al mateix temps, va suggerir que el govern del president Volodímir Zelenski hi estava obert. "Hi estem invertint centenars de milers de milions de dòlars. Tenen grans quantitats de terres rares. Vull seguretat sobre aquestes terres rares, i estan disposats a donar-ne".

En efecte, Ucraïna té enormes reserves d'aquests elements, considerats estratègics per al món del segle XXI. Un informe del World Economic Forum del juliol de l'any passat identificava fins a 20.000 jaciments de 117 elements diferents. Ucraïna és un proveïdor potencial clau de titani, liti, beril·li, manganès, gal·li, urani, zirconi, grafit, apatita, fluorita i níquel. Tot i la guerra, iniciada ara fa quasi tres anys, el país posseeix les majors reserves de titani d'Europa (i el 7% de les reserves mundials). El titani és un element imprescindible per a la indústria de l'armament, la indústria aeroespacial, la mèdica, l'automobilística i la naval.

Les reserves d'Ucraïna

Abans de la invasió russa, investigadors ucraïnesos van estimar que a l'est del país –la zona més amenaçada per l'atac de Putin– hi havia no menys de 500.000 tones d'òxid de liti. El novembre del 2021, European Lithium, una empresa australiana, va informar que estava en procés d'assegurar els drets de dos prometedors jaciments a la regió de Donetsk, a l'est d'Ucraïna, i a Kirovohrad, al centre del país. El mateix mes, l'empresa xinesa Chengxin Lithium també va sol·licitar els drets dels dipòsits de liti a Donetsk i Kirovohrad. Ucraïna és també el cinquè productor mundial de gal·li, essencial per fer semiconductors i leds; ha estat un important productor de gas neó, i ha subministrat el 90% del neó altament purificat, de grau semiconductor, per a la indústria nord-americana de xips, on es juguen el futur de l'hegemonia global la Xina i els Estats Units.

El beril·li és igualment crucial per a l'energia nuclear i les indústries aeroespacial, militar, acústica i electrònica; i l'urani és essencial per als sectors nuclear i militar. El zirconi i l'apatita són vitals per a la producció nuclear i mèdica. L'est del territori ucraïnès també és ple d'importants reserves de mineral de ferro i manganès d'alta qualitat, fonamentals per a la producció d'acer verd. No pas per casualitat, Ucraïna va subministrar el 43% de les importacions de xapa d'acer de la UE el 2021.

A més, Kíiv posseeix importants reserves de metalls no ferrosos, com coure (és el quart país a Europa), plom (cinquè), zinc (sisè) i plata (novè). A les regions segures de Kirovohrad i Dnipropetrovsk hi ha jaciments de níquel (215.000 tones) i cobalt (8,8 milions de tones). El grafit que s'hi acumula representa el 20% dels recursos mundials.

Un pla avortat dues vegades

L'accés a tota aquesta riquesa és el que voldria Trump (l'afany per apropiar-se de Groenlàndia també hi està relacionat), el que vol Putin amb la seva guerra i el roc a la faixa de Volodímir Zelenski perquè l'ajuda militar nord-americana continuï arribant a Kíiv. I també perquè, en el cas d'una hipotètica negociació amb el Kremlin, Ucraïna senti que té el Pentàgon al seu costat i no pas enfront.

Aquest dilluns, durant la mateixa compareixença en què va deixar anar el globus sonda del pacte comercial amb Ucraïna, Donald Trump també va dir, en relació amb una possible pau entre Kíiv i Moscou, que s'havia "avançat molt". "Ja veurem què passa –va afegir–. Aturarem aquesta guerra ridícula". Aturar la guerra era un compromís adquirit en campanya, en principi, per arribar-hi en 24 hores, i ara en els primers cent dies del seu mandat. En cap cas ha dit com ho pensa fer.

La idea de Trump –ajuda a canvi de terres rares– no és nova. De fet, ni tan sols és seva. L'acord entre Washington i Kíiv ja es mastegava durant l'administració Biden. Els senadors nord-americans Lindsey Graham i Richard Blumenthal van anunciar-lo l'agost del 2024, després d'una visita a Kíiv. Però segons una informació de mitjans de desembre del New York Times, Ucraïna n'hauria endarrerit la signatura fins a dues vegades. Així es permetia que el president electe, Donald Trump, fes seu el pacte i que tingués una pista d'aterratge per a un més gran compromís amb Zelenski –fins ara molt reticent–. I, de retruc, perquè l'enorme ego del nord-americà es veiés satisfet.

El president ucraïnès hi va insistir, quan es va entrevistar amb Trump a principis de gener, en presència d'Emmanuel Macron, a París, amb motiu de la inauguració de la reconstrucció de Notre-Dame. Zelenski va tornar sobre les línies mestres d'un pla que ja li havia presentat a Nova York mesos enrere, al setembre, durant la campanya electoral. Un pla que incloïa l'intercanvi de recursos naturals estratègics amb els socis occidentals, la substitució de les tropes nord-americanes a Europa per forces ucraïneses i l'oferiment de poders per controlar i vetar la inversió dels interessos empresarials xinesos a Ucraïna. Tres anys després de la invasió, el desig del control aquestes terres rares i altres materials pot ser la clau de la pau o, si més no, de l'absència de violència.