Navalni, l'últim d'una llarga llista: les altres víctimes del Kremlin

BarcelonaSón moltes les morts que s'atribueixen al Kremlin des que Vladímir Putin està al poder. Molts dels seus opositors, però també gent afí o que formava part del seu entorn, han resultat morts en estranyes circumstàncies. Des de la invasió russa d'Ucraïna, fins i tot alts funcionaris de l'administració russa també han mort, sovint al caure misteriosament de balcons. Però la pràctica de silenciar les veus crítiques a trets, amb l'agent nerviós Novitxok o amb un te de poloni és un costum que ve de més enrere. Fem un recull dels noms més destacats d'aquesta llista de víctimes del Kremlin per ordre cronològic.

Paul Klébnikov era l'editor de l'edició russa de Forbes i com a tal investigava l'origen de les grans i fosques fortunes dels oligarques russos sorgits a l'escalf de la presidència de Vladímir Putin. Una banda de pistolers el va assaltar quan sortia de l'oficina l'any 2004 i li va disparar diversos trets. Tenia nacionalitat nord-americana, però Moscou va rebutjar l'oferta de la Casa Blanca d'ajudar a investigar la mort.

La periodista del diari Nóvaya Gazeta Anna Politkovskaia, que amb els seus articles va denunciar incansablement les violacions dels drets humans que cometia el Kremlin i sobretot els crims de la segona guerra russotxetxena, va ser assassinada a trets a casa seva. Dos anys abans ja havia estat enverinada, però havia sobreviscut.

Aleksandr Litvinenko vivia exiliat a Londres, on treballava per al multimilionari també exiliat Boris Berezovski. Allà va morir el novembre del 2006 després de tres setmanes d'agonia. Una dècada després de la seva mort, les autoritats britàniques van determinar que havia estat enverinat amb poloni que haurien introduït al seu te, probablement seguint ordres de Moscou, dos ciutadans russos amb qui s'havia reunit. Però les autoritats russes van denegar l’extradició dels suposats assassins.

La periodista i activista pels drets humans russa Natalia Stemirova va ser segrestada a casa seva, a Txetxènia, l'any 2009. Poques hores després va aparèixer assassinada amb diversos trets al cap i al pit. Era membre de l'organització pels drets humans Memorial i estava investigant casos d'abusos dels drets humans a Txetxènia.

Aquest multimilionari rus exiliat va denunciar públicament i de forma contundent l'enverinament del seu col·laborador Aleksandr Litvinenko. L'any 2013 ell mateix va aparèixer mort amb una soga al voltant del coll a la seva casa de Londres. Putin va assegurar en una entrevista que no podia descartar que els serveis secrets tinguessin alguna cosa a veure amb la mort de Boris Berezovski però que no hi havia proves. Tot i que Berezovski va finançar la candidatura de Putin en els seus primers anys i li va donar suport durant molt de temps, va acabar sent també una víctima del Kremlin.

El copresident del Partit de la Llibertat Popular rus, Boris Nemtsov, que va ser vice primer ministre rus i que era obertament crític amb Vladímir Putin, va ser assassinat a trets l'any 2015 mentre caminava per un pont de Moscou. Zaür Dadàiev, membre del batalló Sever de les forces especials de Txetxènia, va confessar ser l'autor intel·lectual de l'assassinat, però després es va desdir. Una investigació posterior va determinar que havia estat vigilat durant un any per un agent rus vinculat a l'assassinat de polítics.

Un altre oligarca rus que va passar de ser amic íntim i confident de Putin a encapçalar un intent de cop d'estat contra el president rus és Ievgueni Prigojin. Després de liderar el grup de mercenaris russos Wagner per defensar els interessos del Kremlin amb contractes militars arreu del món, va participar directament amb els seus homes –i molts d'altres reclutats a les presons russes– en la guerra d'Ucraïna. Però la seva oposició a la gestió de la guerra que estava fent el govern de Putin el van portar a encapçalar una insurrecció el juny del 2023. Ara bé, l'enfrontament li va sortir molt car: a finals d'agost va morir en un misteriós accident d'avió a Rússia.