Mor Clint Hill, l'agent del Servei Secret que va intentar salvar John F. Kennedy
El guardaespatlles es va tirar sobre la limusina per intentar protegir amb la seva vida la parella presidencial
BarcelonaClint Hill, l'agent del Servei Secret dels Estats Units que es va tirar a la part del darrere de la limusina del president John F. Kennedy després que se sentissin els primers trets en el moment que va patir l'atemptat que va posar fi a la seva vida, va morir divendres passat als 93 anys, segons ha informat aquesta matinada el seu editor, Gallery Books.
Pocs, potser, reconeixen el seu nom, però segur que deuen haver vist la seva imatge en la famosa i històrica gravació del tiroteig feta per Abraham Zapruder. Aquest ciutadà, que enregistrava el pas de la comitiva de Kennedy per la plaça Dealey, va capturar un dels moments més dramàtics de la història del segle XX dels Estats Units, el 22 de novembre del 1963, a Dallas.
Aquell dia Hill estava assignat a la protecció de la primera dama, Jacqueline Kennedy, i viatjava en un cotxe darrere del vehicle presidencial quan es va sentir primer el tret. Immediatament, va córrer cap a la limusina en la qual viatjava la parella i va començar a pujar-hi mentre se sentia un segon tret. El president Kennedy va morir a conseqüència d'aquest tret, que el va tocar al cap. La primera bala li va entrar per l'espatlla i li va sortir per la gola, ferint també el governador John Connally, segons l'informe oficial final de la Comissió Warren que va investigar l'atemptat.
Records recurrents de l'assassinat
Hill va ser ascendit per les seves accions i més tard es va convertir en l'agent responsable del destacament de protecció de la Casa Blanca. Finalment, va arribar a ser ajudant de direcció del Servei Secret. Tot i les diverses condecoracions, durant dècades es va sentir culpable de la mort de Kennedy. Creia que no havia reaccionat prou de pressa i afirmava que hauria donat la seva vida amb gust per salvar la del president. Hill es va retirar amb 43 anys a instàncies dels seus metges a causa d'una profunda depressió i els records recurrents de l'assassinat.
"Si hagués reaccionat unes cinc dècimes de segon més de pressa, potser un segon més de pressa, avui no seria aquí", va dir Hill el 1975 en una entrevista al programa 60 minutes de la cadena estatunidenca CBS. "¿Vol dir que hi hauria arribat a temps i hauria rebut el tret?", li va preguntar l'entrevistador, Mike Wallace. "Sí, senyor... A mi m'hauria semblat bé", va respondre-li. "Tinc un gran sentiment de culpa per això. Si m'hagués girat en una altra direcció ho hauria aconseguit. És culpa meva. Viuré amb això fins a la meva mort". En els últims anys l'exagent havia dit que havia començat a acceptar el que va passar, però afirmava que encara no s'havia perdonat complement. En una entrevista amb la CBS News l'any passat encara responia que "potser hi havia alguna cosa que podria haver fet" quan li preguntaven si encara se sentia culpable.
La seva vida i la seva acció a Dallas el dia del magnicidi va servir de base per al film En la línia de foc (1993), de Wolfgang Petersen, una pel·lícula que narra la història de l'agent Frank Horrigan (Clint Eastwood), un veterà del Servei Secret que formava part de l’equip encarregat de protegir John F. Kennedy el dia del seu assassinat. Turmentat per la culpa per no haver pogut salvar-lo, Horrigan continua en actiu trenta anys després, però és qüestionat per alguns dels seus companys per la seva edat. Finalment, però, té l'oportunitat de redimir-se evitant la mort del president en un nou intent de magnicidi. Però Clint Hill no va tenir mai una segona oportunitat.
Hill va néixer el 1932 a Washburn, Dakota del Nord. Abans d'unir-se al Servei Secret el 1958, es va allistar a l'exèrcit i va treballar com a agent ferroviari. Quan va abandonar l'activitat professional es va convertir en conferenciant i escriptor de diversos llibres sobre la seva experiència al Servei Secret. El 2021 es va casar amb la periodista Lisa McCubbin, després d'haver-se conegut el 2009 quan escrivia les seves memòries Mrs. Kennedy and me. An intimate memoir. El 2018 se li va concedir el més alt honor civil que pot atorgar l'estat de Dakota del Nord, el premi Theodore Roosevelt Rough Rider.