Països Baixos

El primer ministre neerlandès demana perdó pel passat esclavista dels Països Baixos

Mark Rutte es disculpa per "crims contra la humanitat" i admet que continuen tenint conseqüències

El primer ministre dels Països Baixos, Mark Rutte.
ARA
19/12/2022
2 min

BarcelonaEl primer ministre dels Països Baixos, Mark Rutte, ha demanat perdó de manera oficial pel passat esclavista del país, que ha reconegut que continua tenint conseqüències. "Avui, en nom del govern neerlandès, demano perdó per les accions del passat dels Països Baixos –ha dit–; a la gent esclavitzada en el passat, a tot el món, que van patir a conseqüència d'aquelles accions, i també a les seves filles i fills i a tots els seus descendents fins al dia d'avui".

El mandatari neerlandès ha triat els Arxius Nacionals de la Haia per fer un discurs esperat davant representants d'organitzacions que han pressionat perquè el govern admetés l'impacte de l'esclavitud. Els Països Baixos es van convertir en una de les principals potències comercials del món al segle XVII i van tenir un paper crucial en el tràfic d'esclaus. "Durant segles, l'estat neerlandès i els seus representants van facilitar, estimular i mantenir l'esclavitud, i en van treure profit", ha reconegut.

"No es poden esquivar els fets històrics", ha remarcat Rutte, que ha recordat que el 1814 més de 600.000 africans esclavitzats "van ser enviats a Amèrica en condicions deplorables per comerciants d'esclaus neerlandesos". A més, al continent asiàtic entre 660.000 i més d'un milió de persones van ser víctimes del tràfic d'esclaus a les àrees sota l'autoritat de la Companyia Holandesa de les Índies Orientals. "Els que vivim al món actual hem de reconèixer les maldats de l'esclavitud en els termes més clars possibles i condemnar-la com un crim contra la humanitat".

El primer ministre ha triat aquest dilluns per demanar disculpes, malgrat que alguns grups d'activistes dels Països Baixos i de les seves antigues colònies havien demanat que fos el rei Guillem Alexandre qui ho fes l'1 de juliol de l'any que ve, coincidint amb els 150 anys de l'abolició de l'esclavitud. Fins i tot sis associacions van anar als tribunals la setmana passada per intentar impedir el discurs d'avui. Els crítics retreuen al govern la falta de consultes amb els grups de descendents i les antigues colònies neerlandeses.

Rutte ha fet referència a aquestes discrepàncies dilluns: "Sabem que no hi ha un bon moment per a tothom, ni les paraules correctes per a tothom, ni el lloc correcte per a tothom". El mandatari ha afirmat que el discurs era la resposta oficial del govern a l'informe que una comissió d'investigació va publicar el juliol del 2021, que recomanava a l'executiu que reconegués i demanés perdó pel tràfic d'esclaus. I ha assegurat que el govern vol treballar "més intensament" amb els grups i individus de tots els països afectats per aquest passat per "garantir més consciència, reconeixement i comprensió".

El primer ministre ha anunciat que s'establirà un fons per a iniciatives socials als Països Baixos i al Surinam –el país més afectat per aquest passat esclavista del regne neerlandès– "perquè es doni la visibilitat, l'atenció i l'acció necessària a l'impacte de la història de l'esclavitud".

stats