Entre milícies i inversors: el tens equilibri d'Al-Sharaa a la Síria post-Assad
Segons estimacions del Banc Mundial, el país necessita entre 250.000 i 400.000 milions de dòlars per a una reconstrucció completa
BeirutHan passat sis mesos des de la caiguda de Bashar al-Assad i Síria continua atrapada entre l’esperança i el col·lapse. Ahmad al-Sharaa, exlíder de la milícia d'Hayat Tahrir al-Sham, encapçala ara un govern provisional que intenta donar estabilitat a un país devastat. Tot i que no té legitimitat constitucional, compta amb un cert suport internacional i ha enfocat els seus esforços en trencar l’aïllament diplomàtic i atreure inversions per impulsar la reconstrucció.
L'impuls més important ha vingut de l’exterior. Al març els Estats Units i la Unió Europea van anunciar l’aixecament parcial de les sancions, condicionat a avenços concrets en seguretat i un full de ruta polític. Si bé les mesures només afecten sectors com l’energia, el transport i la reconstrucció civil, n'hi ha hagut prou per despertar l’interès de països del Golf. Qatar ha estat el primer a actuar, amb una promesa d’inversió de 7.000 milions de dòlars en infraestructures energètiques, incloent-hi una planta solar i dues centrals tèrmiques a Homs i Latakia. L’Aràbia Saudita, més cautelós, ha ofert assistència financera directa a l’estat per sostenir el pagament de salaris públics i frenar el deteriorament institucional.
Malgrat aquests anuncis, el repte és descomunal. Segons estimacions del Banc Mundial, el país necessita entre 250.000 i 400.000 milions de dòlars per a una reconstrucció completa. Dos terços dels hospitals continuen fora de servei, el sistema elèctric funciona amb prou feines al 20% de la seva capacitat i milions de persones continuen desplaçades. Cap capital estranger resoldrà aquest buit a curt termini, especialment sense garanties legals i estabilitat política.
El govern ha intentat oferir senyals d’obertura. BUILDEX 22, la fira internacional de construcció celebrada al maig a Damasc, va servir com a aparador del nou discurs oficial. Hi van participar més de 700 empreses, 250 de les quals estrangeres, i s’hi van anunciar acords per uns 1.500 milions de dòlars. Malgrat l’entusiasme oficial, pocs contractes s’han formalitzat. Les companyies interessades exigeixen transparència, normes clares en les licitacions i una administració pública menys opaca.
La integració de combatents a l'exèrcit
En l’àmbit polític, Al-Sharaa ha optat per no desmantellar les estructures heretades de l’Antic Règim. Ha mantingut gran part de la burocràcia civil i l’aparell policial. El problema més urgent continua sent el control de les armes. Aquesta setmana, el govern ha anunciat que formalitzarà la integració d’uns 3.500 excombatents jihadistes estrangers a l’Exèrcit Sirià Lliure, dins la nova 84a divisió. La majoria són uigurs que van pertànyer a grups com Hayat Tahrir al-Sham o el dissolt Partit Islàmic del Turquestan. La mesura ha comptat amb el suport dels Estats Units, que condicionen el seu suport a un procés transparent i supervisat.
Turquia, que històricament va protegir part d’aquests grups, es manté en silenci. La Xina, en canvi, ha protestat obertament: considera que consolidar combatents uigurs en una estructura militar formal és una amenaça directa a la seva seguretat nacional.
La situació al nord-est, durant anys fora del control de Damasc, ha començat a reconfigurar-se. Al març, el govern interí d’Ahmad al-Sharaa i les Forces Democràtiques Sirianes (FDS), liderades per milícies kurdes, van signar un acord per integrar les institucions civils i militars del nord-est dins l’estructura estatal. El pacte preveu la dissolució de les estructures autònomes kurdes, la incorporació gradual de combatents de les FDS al nou exèrcit nacional i el retorn del control estatal sobre infraestructures estratègiques com els passos fronterers, els jaciments de petroli i els aeroports. A canvi, el govern ha reconegut formalment els drets civils i polítics de la població kurda i ha obert un canal de representació directa en el futur procés constituent. Encara que el ple compliment de l’acord està pendent, l’avanç representa un gir significatiu després d’anys de bloqueig.
Malgrat aquestes tensions, el govern ha evitat el col·lapse total. Ha aconseguit estabilitzar la lliura siriana, reactivar tímidament el comerç amb el Líban, l’Iraq i Jordània i restaurar serveis bàsics en ciutats com Alep i Damasc.
Tanmateix, el futur continua sent incert. La caiguda d’Al-Assad no ha portat un nou ordre, sinó una transició ambigua. La figura d’Al-Sharaa, sorgida de l’islamisme armat i ara al capdavant de l’estat, afronta una doble pressió. Ha de mantenir l’estabilitat interna i respondre a una comunitat internacional que exigeix resultats ràpids. El seu marge de maniobra dependrà de la seva capacitat per equilibrar interessos locals, expectatives externes i la paciència d’una població exhausta després de més d’una dècada de guerra.