Mark Rutte: Rússia pot "utilitzar la força contra l’OTAN en un termini de cinc anys"
L'Aliança Atlàntica ha de ser "més forta, més equitativa i més letal", diu el seu secretari general
LondresL'home de Donald Trump a Europa continua difonent el seu discurs militarista. Quan falten dues setmanes per a la cimera de l'OTAN a la Haia, el secretari general, Mark Rutte, ha llançat des de Londres un sonor advertiment a tots els membres de l'Aliança. En un món en què “l’esperança no és una estratègia”, els aliats han d'apostar per fer de l’OTAN una entitat “més forta, més equitativa i més letal”, capaç de garantir la seguretat de mil milions de persones a banda i banda de l’Atlàntic. Entre altres raons perquè el Kremlin "podria estar preparat per utilitzar la força militar contra l’OTAN en un termini de cinc anys", ha dit Rutte des de la Chatham House, hores després d'entrevistar-se amb el primer ministre britànic, Keir Starmer.
La consigna és clàssica, i el mateix Starmer la va fer servir fa uns dies per presentar la revisió dels plans estratègics de defensa de l'exèrcit britànic: "Si vols pau, prepara't per a la guerra". Exactament, el mateix que ha repetit Rutte: cal "preservar la pau a través de la força, garantir la dissuasió i demostrar que l’OTAN està disposada a actuar si cal". I per estar ben preparat, tot i que sense entrar en detalls concrets, el secretari general ha apuntat algunes xifres. Per exemple, que l'organització transatlàntica necessita "multiplicar per quatre-cents les seves capacitats de defensa aèria". A més, "necessiten milers de vehicles blindats, milions de projectils addicionals i una doble capacitat logística i mèdica".
Rutte ha recordat que "Rússia produeix en tres mesos la munició que l'OTAN produeix en un any". L'OTAN creu que només aquest 2025, Rússia podria desplegar 1.500 tancs, 3.000 vehicles blindats i 200 míssils Iskander. Per tant, sense molta més despesa per part dels membres de l'OTAN no hi ha més capacitats, ni "una defensa creïble". En conseqüència, l'Aliança Atlàntica farà front d'aquí a dues setmanes –la cimera té lloc del 24 al 26 de juny– al que el seu líder ha dit que és "un dels moments més decisius des de la seva fundació", i haurà d'adoptar decisions clau que passen, entre altres elements, per "l'augment dràstic de la despesa militar i una actitud més ferma davant les amenaces creixents, amb Rússia i la Xina al capdavant". I si fins ara els aliats s'havien compromès a destinar el 2% del PIB –el Canadà tot just hi ha arribat i el Regne Unit arribarà al 2,5% el 2027–, la proposta que es presentarà a la cimera de la Haia eleva l'objectiu fins al 5%.
Repartiment més equitatiu i capacitats industrials
Per fer-ho més digerible per a països com Espanya, que s'hi oposa i que encara ni tan sols arriba al 2% del PIB, el 3,5% d'aquest 5% es destinarà a necessitats militars essencials, com l’adquisició d’armament, modernització d’equips i reforç de capacitats estratègiques. L'1,5% restant s'hauria de dedicar a inversions relacionades amb la seguretat, com infraestructures, transport militar i desenvolupament industrial.
En paraules de Rutte, la percepció de risc és clara: "Rússia no ha abandonat la via militar i s’està rearmant amb una velocitat inesperada". L'OTAN, doncs, considera que "Putin no busca la pau: continua bombardejant objectius civils a Ucraïna dia i nit" i manté una actitud agressiva cap a l’oest. I les capitals europees són a només minuts de distància dels nous míssils hipersònics russos. "La guerra ja no es lliura a la distància. Les nostres societats i els nostres exèrcits estan units en aquest repte. Invertirem més en preparació civil perquè les nostres societats estiguin preparades per al dia que preguem que no arribi mai. I l’OTAN hi treballa 24 hores al dia, 7 dies a la setmana, perquè aquest dia no arribi". L'altre repte de l'OTAN és convèncer les societats, com ara l'espanyola, que estan més allunyades de l'est d'Europa.
Tot i que Rússia és el focus immediat de la preocupació de l'OTAN, Rutte també ha assenyalat la Xina com a actor clau en el nou escenari global. Pequín ja té la marina més gran del món i aspira a tenir més de 1.000 caps nuclears operatius el 2030. A més, s’ha aliat tàcticament amb Corea del Nord i l’Iran per fer front comú contra les democràcies occidentals. Per tant, en matèria de seguretat “no hi ha segones oportunitats”, ha afirmat el secretari general, i ha citat Winston Churchill i el seu advertiment del 1936: "Cal preparar-se abans que sigui massa tard".
