Jonna Naumanen: "Incorporar les dones a la seguretat i la defensa és una necessitat estratègica"

Brussel·lesJonna Naumanen (Finlàndia, 1981) és experta en igualtat de gènere, té disset anys d'experiència en diplomàcia multilateral i una visió de gènere sobre la seguretat i la defensa. Abans havia treballat amb l'ONU i l'OSCE, i actualment és l'assessora sènior d'Igualtat de Gènere i Dones, Pau i Seguretat al Servei d'Acció Exterior de la Unió Europea.

Estem navegant per un temps de turbulències: més guerres i més brutals, canvis tecnològics i l'aparició de la intel·ligència artificial, la desinformació, un ordre mundial emergent on els drets humans semblen importar menys i l'emergència climàtica. La combinació de crisis afecta tothom, però els impactes en cada lloc no són els mateixos.

— Utilitzaré la metàfora de Cynthia Enloe amb la pandèmia de la covid-19: tots estem al mateix mar, però naveguem en vaixells molt diferents. Hi ha països que van en creuer, d'altres en submarins blindats i molts en barquetes de rems. El que m'agradaria afegir a aquesta metàfora és que totes aquestes embarcacions tenen forats. Forats com les taxes d'atur de les dones, la violència contra les dones, la manca de dones en el lideratge i en la presa de decisions. Reparar aquestes embarcacions ens faria més resistents a les tempestes. Sabem que la igualtat de gènere és el predictor més fort de pau, estabilitat i prosperitat. Però no totes les embarcacions són amigues; al contrari, i algunes ens apunten amb amenaces militars, però també híbrides.

El món s'està tornant més violent contra les dones.

— Tal com recull l'últim Informe de l'ONU sobre Dones, Pau i Seguretat, s'ha constatat un augment del 50% en el nombre de dones i nenes que viuen en contextos de conflicte, un augment del 50% de la violència sexual relacionada amb el conflicte i un augment del 35% de les violacions greus que afecten les nenes. Tanmateix, si ens fixem en la presència de dones, només 6 dones han exercit com a jutges al Tribunal Internacional de Justícia des de 1945. I si ens fixem en la mediació de pau, el 2023, de mitjana, les dones només representaven el 9,6% dels negociadors en processos de pau.

Des de fa 25 anys, la resolució 1325 de l'ONU destaca la importància de tenir més dones a l'exèrcit. Ara sembla que aquesta idea es pren seriosament a Europa. Potser perquè ara necessita més soldats?

— És una realitat que necessitem una defensa més forta contra l'agressor de l'Est. Això significa també capacitats analítiques més sòlides, de manera que necessitem tots els cervells que tenim a Europa. Durant molt de temps, l'exèrcit s'ha vist de manera molt estereotipada com el lloc dels homes forts, on només importen les capacitats físiques, i massa sovint el reclutament per a molts militars s'ha basat només en aquest factor. Els últims anys aquesta comprensió ha anat evolucionant. Una de les raons és que les guerres es lluiten també a internet, a l'espai informatiu, a l'espai híbrid i en altres àmbits. Així doncs, la capacitat física ja no és l'única ni la principal necessitat. Cada cop són més importants diferents capacitats analítiques. També cal empatia, comprensió de la psicologia humana. Calen habilitats de lideratge que no només són donar ordres, sinó que assegurin que la tropa hi vol participar. Crec que el que està passant és que comença a haver-hi una comprensió més àmplia de les diferents habilitats que necessiten l'exèrcit i la defensa, i a conseqüència d'això s'està entenent que aquestes capacitats no es limiten només als homes, sinó que s'han de buscar en el conjunt de la societat. I, en definitiva, si ens fixem també en com s'ha d'estructurar la nostra defensa en l'exèrcit, en el context europeu, també caldria mirar la defensa civil. Necessitem hospitals forts. Ho vam veure durant la pandèmia: necessitem estructures sanitàries sòlides. També calen estructures sòlides en termes de telecomunicacions, en infraestructures d'aigua i energia, una defensa del conjunt de la societat.

El relat sobre un possible alto el foc a Ucraïna no sembla que tingui gaire òptica de gènere... més aviat sembla dominat per mascles alfa.

— Crec que cal escoltar les ucraïneses. Ucraïna ha fet esforços importants en matèria de pau i seguretat de les dones. Tenen un nou pla d'acció, que van desenvolupar durant la guerra. Han revisat la seva legislació per poder abordar millor la violència sexual relacionada amb el conflicte i les violacions en temps de guerra perpetrades per les forces armades russes. També han avançat en la manera de plantejar el paper de les dones i de la igualtat de gènere en la recuperació i la reconstrucció. Però, sens dubte, com implementar tot això a la pràctica és el següent pas. I en això, el que cal és que les organitzacions de dones, les diputades i les responsables polítiques puguin influir en la presa de decisions. Massa sovint en massa contextos les dones poden tenir un lloc a la taula, però el que diuen o no s'escolta o no es pren prou seriosament.

I què és el que s'ha d'escoltar?

— Es tracta d'assegurar que s'abordi la violència contra les dones, que les víctimes rebin el suport que necessiten i que els autors d'aquesta violència no quedin impunes. I també es tracta d'assegurar que les dones tinguin accés als mercats laborals en el futur, que hi hagi pressupostos públics per les tasques de cures perquè les dones puguin anar al mercat laboral, perquè les dones puguin participar en la reconstrucció dels seus països. Que es tinguin en compte les dones veteranes de guerra, no només les que han participat en l'exèrcit, sinó també en altres àmbits de la defensa. I, per descomptat, facilitar el retorn de les refugiades. També es tracta d'assegurar que les dones tinguin oportunitats econòmiques, per decidir sobre les seves vides i sobre el seu futur. I alhora garantir la participació de les dones en la presa de decisions al Parlament i al govern. Quan s'acabi la guerra i la llei marcial i Ucraïna tingui eleccions lliures, s'ha de garantir les dones puguin presentar-s'hi amb seguretat, que no siguin atacades per discursos d'odi o la desinformació masclista dirigida contra les dones en l'àmbit de la política.

Hi ha una escalada reaccionària contra els drets de les dones i la igualtat de gènere, un odi misogin que s'amplifica a les xarxes socials. Per què els drets de les dones són especialment atacats?

— Veiem l'ascens de diferents entitats i poders, majoritàriament antidemocràtics, a qui no els agrada la idea que les dones tinguin plens drets, i que consideren que això va en contra dels anomenats valors familiars tradicionals. Va en contra de la seva idea de l'home cap de família i d'una dona submisa. Amb l'auge de les xarxes socials, la capacitat d'escampar l'odi de manera anònima ha permès apuntar i amenaçar dones influents o en el poder, i difondre estereotips. Sobretot homes, però també algunes dones participen en la idea que de sobte es pot propagar l'odi misogin. Es permet propagar l'odi, fins i tot porta a cometre delictes. Coses que fa 10 anys la gent n'hauria dit "espera, això no està bé", ara són acceptades en petits cercles, i a partir d'aquests petits cercles s'estenen al conjunt de la societat.

I què fem?

— Probablement, el més important és assegurar-se que el nostre espai d'informació no es vegi superat per entitats misògines o per influències externes. I necessitem que les escoles ensenyin anàlisi crítica i habilitats de lectura crítica dels mitjans de comunicació. Els nens petits han d'aprendre a analitzar d'on prové la informació que reben, qui la difon i per què, i necessitem les capacitats de ciberdefensa per abordar els components de gènere de la manipulació de la informació estrangera, i que les estructures militars i de defensa civil aprofitin el 100% de les habilitats i coneixements disponibles a les nostres societats, no només del 50% que són els homes. Volem una veritable inclusió, que requereix incorporar els drets i les preocupacions de les dones a les decisions. I també un lloc a taula. Incorporar les dones al sector de la seguretat i la defensa no només respon als nostres valors, sinó que és una necessitat estratègica.