Von der Leyen reclama una Unió amb més poders per superar la crisi

La presidenta de la Comissió vol més competències en salut, impostos europeus i unitat en migracions

Una pandèmia mundial, l'espai Schengen a mig gas, la crisi econòmica més important des de la Segona Guerra Mundial, les amenaces de Londres de fer volar pels aires l'acord del Brexit, l'emergència climàtica, un incendi al principal camp de refugiats d'Europa... L'estat en què es troba actualment la Unió Europea és un immens trencaclosques de reptes i problemes, i això s'ha reflectit aquest dimecres en el discurs de la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, davant l'Eurocambra. Noranta minuts en els quals ha intentat no deixar-se cap punt i acontentar tots els grups parlamentaris, cosa que l'ha convertit en un mosaic eteri de tots els deures que té per fer. Cap gran novetat, però sí una vella conclusió: la Unió necessita més competències. 

Von der Leyen, exministra de Merkel i metge de formació, s'ha trobat amb una pandèmia davant la qual la UE va reaccionar amb unilateralisme i una descoordinació que en plena segona onada encara no ha aconseguit redreçar. "Un virus mil vegades més petit que un gra de sorra [...] ens ha mostrat al fragilitat de la nostra comunitat de valors". La conservadora ha construït la seva agenda al voltant de la idea de superar la "fragilitat" de moment actual i "revitalitzar" Europa. Per fer-ho ha reclamat més competències en salut, coordinació en les fronteres, unitat en la política migratòria i més recursos econòmics europeus per finançar la resposta a la crisi

Una Unió Sanitària Europea

En l'esclat de la pandèmia, més enllà del caos fronterer, la por a quedar-se sense estoc de medicaments va posar en evidència la falta d'una estructura sanitària europea quan països com Alemanya i França van optar per restringir-ne les exportacions dins la mateixa UE. Aquí, Von der Leyen s'ha apuntat el punt per haver-los fet recular i també ha recordat que negocia amb les farmacèutiques per garantir que cap país europeu es queda sense vacuna. Però tot això ho fa una Comissió Europea sense competències sanitàries.

"Hem de discutir la qüestió sobre les competències en salut", ha reivindicat. Proposa enfortir el rol de l'Agència Europea del Medicament, del Centre Europeu per a la Prevenció i el Control de Malalties (ECDC), crear una nova agència europea de recerca biomèdica i garantir un magatzem europeu de productes farmacèutics. I no hi podia faltar una cimera: Brussel·les impulsarà una cimera global de salut l'any que ve aprofitant que Itàlia presidirà el G-20. 

Menys emissions i 'bons verds'

Abans de l'arribada del coronavirus, la gran promesa de la Comissió de Von der Leyen era el Green Deal. Un gran pacte verd europeu que ha de convertir el Vell Continent en el primer a aconseguir la neutralitat d'emissions. La presidenta de l'executiu comunitari s'ha reservat per a aquest dimecres la confirmació que Brussel·les proposa reduir les emissions un 55% el 2030. Un objectiu que la UE no s'ha aconseguit marcar fins ara perquè no tots hi estan d'acord, mentre que l'Eurocambra reclama un 60% de reducció. "Admeto que aquest increment del 40 al 55 és massa per a alguns i massa poc per a d'altres", ha dit.

Lligat a aquest pacte verd, Von der Leyen ha anunciat que el 30% del deute que Brussel·les emeti per finançar el pla de recuperació europeu seran bons verds, de la mateixa manera que el 30% dels diners d'aquest pla de recuperació s'hauran de destinar a la transició ecològica. Ara, però, caldrà comprovar si aquesta Comissió pot convertir els eslògans en legislació i, sobretot, aconseguir el vistiplau dels vint-i-set governs de la UE. 

Salvar vides al mar i reforçar fronteres

I mentre intenta garantir que els governs ratifiquin als seus Parlaments el pla de recuperació que ha de repartir 750.000 milions d'euros, la Comissió ha vist com li tornava sobre la taula un dels temes que generen més divisió: la gestió de la política migratòria. L'incendi del camp de refugiats més gran d'Europa, el de Mória, ha obligat l'executiu comunitari a accelerar la proposta política que ha de superar la divisió i garantir un repartiment solidari de persones refugiades.

"La migració és un problema que ja s'ha discutit prou", ha dit. Von der Leyen presentarà la setmana que ve la proposta en la qual inclou la idea de convertir la reconstrucció de Mória en un projecte pilot cogestionat entre la UE i el govern grec. Però ha demanat "responsabilitat" a totes les capitals per no deixar sols els països de Mediterrani davant l'arribada de milers de persones que intenten trepitjar sòl europeu. Ha promès una proposta "humana", perquè "salvar vides al mar no és una opció", ha dit. Però al mateix temps ha prioritzat seguir "reforçant" les fronteres i ha distingit entre les persones que "tenen dret a quedar-se" i les que no, per garantir-los una acollida inclusiva. 

Més geopolítica

El discurs de Von der Leyen no ha arrencat gaires aplaudiments entre els eurodiputats fins que ha començat a abordar el front exterior. Un altre dels seus grans eslògans és el d'una Comissió geopolítica, que busca una relació econòmica més igualitària amb la Xina al mateix temps que ataca Rússia per l'enverinament de Navalni i condemna la repressió a Bielorússia. Ha reclamat abandonar la unanimitat a l'hora de prendre decisions de política exterior i fins i tot s'ha enfrontat obertament a Berlín quan ha assegurat que "cap gasoducte [fent referència al que ha de connectar Alemanya i Rússia] canviarà" la seva actitud envers Putin. 

Però també ha mencionat els problemes que té a casa . Sense oblidar-se de renyar Londres per voler saltar-se l'acord del Brexit citant Thatcher, Von der Leyen ha rebutjat la discriminació a persones de col·lectius LGTBQI que promou Polònia: "Vull ser molt clara. Les zones «lliures de LGBTQI» també són zones lliures d'humanitat i no tenen cabuda dins la nostra Unió". Polònia i Hongria també són els països que posen més problemes a Brussel·les per les seves constants vulneracions de l'estat de dret, però el seu vot val el mateix que el de qualsevol dels altres governs ara que la UE ha de ratificar un pla de recuperació econòmica i quan intenta elevar els objectius de reducció d'emissions. 

EDICIÓ PAPER 26/09/2020

Consultar aquesta edició en PDF