Baixar al-Assad protagonitza una altra mascarada electoral

BarcelonaEl règim sirià celebra aquest dimecres una mascarada electoral, amb unes eleccions presidencials on l'única incògnita és quants punts s'aproparà al 100% el resultat de Baixar al-Assad. El dictador encadena el quart mandat de set anys sobre un país en runes. Els comicis han estat titllats de "frau" tant per l'oposició com pels governs d'Europa i els Estats Units. La maquinària propagandística del règim ja parla d'una "gran participació" i mostra imatges de persones agitant banderes sirianes, corejant el nom d'Al-Assad i exhibint retrats seus, que omplen els carrers de Damasc. A les últimes eleccions, el 2014, Al-Assad es va atribuir el 89% dels sufragis.

Al-Assad ha votat al districte damasquí de Duma, que fins al 2018 va ser un del epicentres de la revolta contra el règim, fins que primer les milícies jihadistes i després les forces que li eren lleials, amb el suport de Rússia i l'Iran, en van recuperar el control. El mandatari ha negligit les crítiques exteriors: "El valor d'aquestes opinions és zero". És la resposta al comunicat conjunt d'aquest dimarts dels Estats Units, el Regne Unit, França, Alemanya i Itàlia, en què denuncien que les eleccions d'avui a Síria "no són lliures ni justes". L'aparell de seguretat del règim –un dels més potents de la regió– impedeix qualsevol expressió d'oposició política, que ha estat majoritàriament exterminada. Dels 50 candidats que s'havien postulat, només tres han passat el filtre del Tribunal Suprem Constitucional: Al-Assad, l'exministre d'Estat Abdullah Sallum Abdullah i Mahmoud Ahmed Merei, que lidera un petit partit afí al règim que aquest presenta com a opositor.

La meitat de la població desplaçada

La meitat de la població de Síria ha estat desplaçada per la guerra dins o fora de les fronteres del país. La immensa majoria de refugiats sirians repartits arreu del món no poden votar, perquè el règim exigeix passaport en vigor i un visat de sortida del país. Tots els grups de l'oposició, que operen fora de Síria o a la clandestinitat més absoluta, han condemnat les eleccions per il·legítimes. Hadi al-Bahra, copresidenta del Comitè Constitucional Sirià, ha dit des d'Alemanya que "no hi ha cap entorn neutral ni de seguretat que permeti als sirians exercir amb garanties el seu dret a vot". Des d'Istanbul, el Consell Nacional Sirià ha declarat que "les úniques eleccions que serien acceptables serien aquelles en què el criminal de guerra Baixar al-Assad no participés".

Des de la revolució que va esclatar el març del 2011 en el marc de l'onada de canvi al món àrab, Síria ha viscut nivells difícilment comparables de violència contra la població civil i s'hi han creuat totes les línies vermelles: ús d'armes químiques, bombardejos indiscriminats a barris, detencions i tortures massives, atacs deliberats a hospitals, forns i altres infraestructures civils clau. L'exèrcit lleial a Al-Assad ha aconseguit recuperar pràcticament el control a tot el país, excepte les regions del nord sota control dels kurds i les bosses rebels a Idlib, on s'han fet forts els jihadistes, amb l'ajuda de Turquia.