Educació
Imatges10/03/2024

Instituts que no arriben a final de mes: “Dur abric dins classe ja és normal”

Les assignacions que reben els centres no han crescut al mateix ritme que el cost de la vida, un fet que els ha obligat a limitar les despeses

PalmaL’increment dels costos de l’energia i dels preus dels materials i serveis ofega l’economia dels instituts de les Illes Balears. Les assignacions anuals que reben de la Conselleria no s’han incrementat al mateix ritme que ho han fet els preus, una situació que ha agreujat l’infrafinançament històric que pateixen. Aquesta situació els ha obligat a estrènyer-se, i molt, la corretja, per evitar deixar el compte corrent a zero i mantenir un romanent per fer front als imprevistos que es produeixen habitualment dins els centres. Cal tenir present que, amb els doblers que reben, els instituts assumeixen totes les despeses que generen: consum, petites reformes, manteniment quotidià o dipòsits de combustible per a la calefacció, entre d’altres. Per tot plegat, n’hi ha que no arriben a finals de mes i han de prescindir de béns i serveis.

L’encariment de la llum dels darrers anys ha estat un maldecap per als equips directius. L’IES Josep Maria Llompart té 1.460 alumnes i més de 100 professors, una situació que activa el comptador. “Dels prop de 9.000 euros mensuals que rebem per a despeses generals, 6.300 es destinen a pagar la factura de la llum. Amb el que queda hem de sufragar l’aigua, el gasoil, una finestra que s’espenya, un pany nou, etc.”, explica el director, Jaume Salvà. El cost de l’energia també és la principal despesa de la resta de centres consultats. L’IES Santa Maria hi destina entre 3.000 i 4.000 euros mensuals. En el cas de l’IES Josep Maria Quadrado de Ciutadella, l’energia es menja 80.000 euros anuals dels 110.000 que rep, explica el director Miquel Àngel Casasnovas.

Cargando
No hay anuncios

La Conselleria d’Educació i Universitats és conscient de la càrrega econòmica que suporten els centres. És per això que enguany ha incrementat la partida destinada a assignacions amb 800.000 euros. D’aquesta manera, es repartiran entre els centres 7,6 milions d’euros, enfront dels 6,8 del 2023 o els 6,4 del 2022, assegura la Conselleria, que matisa que són xifres aproximades. Amb l’objectiu de descarregar els instituts, Educació també treballa per licitar-ne el manteniment, i que així no l’hagin d’assumir els centres. Per altra banda, recorda que els criteris per assignar els fons són, entre d’altres, el nombre d’alumnes, d’aules o l’antiguitat de l’edifici.

Les famílies sostenen els comptes

En aquest context de recursos insuficients, les famílies, amb l’aportació anual voluntària d'uns 40 euros per alumne, salven els centres. En el cas d’un institut gran com el Llompart, les aportacions suposen una entrada de més de 50.000 euros. Fins fa dos anys, els centres podien emprar aquests recursos per als usos que considerassin, un fet que els ajudava a complementar les aportacions de la Conselleria. Ara, però, només es poden adjudicar a qüestions vinculades directament a les famílies, explica Salvà, que posa un exemple de com ha de procedir l’institut per disposar d’aquests doblers. “Veim que hi ha alumnes que no duen berenar i es plantegen dues opcions: o mirar cap a l’altra banda, o actuar”, explica Salvà. Però els fons que rep no basten per intervenir. “Hem de convocar el consell escolar per demanar a les famílies que ens permetin traspassar, per exemple, 3.000 euros de la seva partida a la de despeses del centre”, diu.

Cargando
No hay anuncios

L’aportació de les famílies és fonamental per mantenir els comptes dels centres sanejats. És així perquè, en el cas de l’IES Son Pacs, l’assignació general, malgrat que ha pujat un 10%, no basta. De fet, només cobreix el 80% del que es requereix per fer front a les despeses bàsiques. “L’any passat ens varen donar prop de 63.000 euros per despeses generals, però ens en vàrem gastar 90.000”, explica Pere Morell, que n’és el director. Aquest desfasament ha suposat que es normalitzi que la calefacció s’atura a les 10 h i que “alumnes i professors vagin amb abric. Això ja és normal”. El centre no dubta a retornar una factura de llum si necessita els doblers per fer front a despeses urgents. “Però quants mesos pots no pagar la llum sense que te la tallin?”, pregunta Morell.

L’escassetat econòmica dels centres els obliga a mantenir l’alè fins a final de mes, però també impacta en el dia a dia. A l’IES Son Pacs tenen una zona enjardinada: van haver de prescindir del jardiner, per exemple. Això no obstant, Morell també exposa que si es justifica una despesa necessària, Educació sol ajudar. Per la seva banda, a l’IES Josep Maria Llompart, davant les dificultats que tenen per abonar les nòmines dels auxiliars de conversa, ja s’ha decidit que l’any que ve no comptaran amb ells. “Sempre ens paguen els seus sous, però mai saps quan, i ho hem d’anar avançant els centres”, diu Salvà. “No tenim cap romanent, perquè si un mes et sobren 300 euros, el mes següent te’n falten 400”, afegeix. Per això, si cal, es prendran mesures dràstiques, com per exemple limitar les fotocòpies que poden fer els professors.

Cargando
No hay anuncios

Els problemes d’infrafinançament tenen efectes damunt els instituts antics, que necessiten més reparacions, però també en els nous, que disposen de tecnologies sofisticades (i cares). L’IES Santa Maria es va inaugurar el 2019 i disposa de sistemes de domòtica i de moviment de l’aire intel·ligents. “És una despesa tan elevada, de milers d’euros, que hem de demanar-ho a la Conselleria, que és qui finalment se’n fa càrrec”, explica la directora Pilar Molias, que també lamenta que el seu centre és dels que té els pressupostos més baixos: “Ens l’han augmentat només un 1%”.

Davant aquesta situació, els instituts coincideixen a demanar a la Conselleria que incrementi les dotacions i que les adaptin al cost de la vida, per permetre que els instituts facin feina sense passar pena. “Educació sap el que ens gastam, perquè ho publicam tot a la plataforma Ecoib. Que ho revisin i ens paguin en consonància”, reivindica Molias.