El Govern adverteix de l'impacte de la guerra de l'Iran a l'economia balear: "És una gran pedra en el camí"

PalmaEl Govern encara no té clar quin serà l'impacte de la pujada de preus a conseqüència de la guerra a l'Iran per l'economia de les Illes. Amb tot, el vicepresident primer i conseller d'Economia, Antoni Costa, ha advertit que suposa una "gran pedra en el camí" després d'un 2025 en què les xifres indicaven un creixement econòmic. El canvi abrupte del context internacional ha sembrat d'incertesa els pronòstics de l'Executiu, que ha aprovat un primer paquet de mesures per fer-ne front als primers efectes: l'increment de preus de la benzina, el transport, la construcció i la pujada de l'euríbor. "Incertesa i volatilitat són les dues paraules que defineixen la situació actual", ha dit Costa, que ha admès que encara no té la resposta a la pregunta més important: com afectarà aquesta situació al sector turístic?

L'economia de les Illes va créixer un 3% el 2025, amb una taxa superior a la del conjunt d'Espanya (2,8%), que duplica la mitjana de la Unió Europea (1,5%). Però des de l'esclat de la guerra, aquesta tendència queda en dubte. En una compareixença conjunta, Costa i la directora general d'Economia i Estadística, Catalina Barceló, han dit que no es descarta que l'economia experimenti una moderació de creixement en el 2026, la qual cosa redundarà en un augment de la inflació i la cistella de la compra.

Sobre el turisme, ja s'ha detectat que els trajectes de llarga distància cap a Àsia s'estan reduint, igual que els de mitja distància propers a la zona de guerra, mentre que augmenten els viatges cap al Carib i Llatinoamèrica i els vols de curta distància. Això, sumat a les pujades de preus, pot desincentivar els turistes a viatjar a les Illes o bé a fer-hi estades més curtes. De fet, ja s'ha detectat un encariment del querosè, que pot tenir una incidència sobre els preus del transport aeri, donat que el 85% dels turistes que arriben a les Illes ho fan en avió. Però, en paral·lel, el context també pot acabar afavorint les Illes per ser una destinació consolidada i segura en comparació amb altres destinacions amb què competeix.

Adeu a la contenció?

El Govern ja havia renunciat a les grans mesures antisaturació, però, amb la guerra, les mesures moderades de contenció turística també es poden acabar aparcant. Les circumstàncies, ha dit Costa, poden acabar obligant a "passar l'urgent per davant de l'important". Amb tot, això dependrà de quin és l'impacte definitiu de la guerra en el sector turístic.

En un informe presentat aquest dijous, la Conselleria ha indicat que els primers indicadors apunten a una moderació del ritme de l'activitat, especialment en variables vinculades al turisme i el comerç, encara que el mercat laboral manté un comportament dinàmic i la construcció continua mostrant una evolució positiva. Sigui com sigui, l'encariment de l'energia ha estat l'efecte més palpable fins al moment. El petroli Brent s'ha encarit significativament desde l'inici del conflicte, amb efectes directes sobre els combustibles i el transport. Aquest fet, ha dit, es podria traduir en pressions a l'alça sobre la inflació, després d'un període de moderació que situava l'IPC en el 2,2% al febrer del 2026, abans de l'inici de la guerra. De fet, ja s'està començant a mostrar en l'euríbor, que se situa al voltant del 2,8%, amb una tendència a l'alça, i en el mercat borsari, en què es va baixant.

Carta a Madrid per demanar que es tingui en compte la insularitat

El Govern balear ha remès una carta al govern espanyol on demana mesures específiques per pal·liar l'increment de preus a les Illes. Aquestes complementarien el decret anticrisi aprovat per al conjunt de l'Estat, de la mateixa manera que s'ha fet amb les Illes Canàries. En l'escrit, signat per Costa i dirigit al ministre de Política Territorial i Memòria Democràtica, Ángel Víctor Torres, l'Executiu demana que s'analitzin "els mecanismes que es puguin habilitar a efectes d'atendre la nostra insularitat".