CRÍTICA XARXES

Un món de micos que s'esberla

Per culpa d'Albert Sánchez Piñol i el seu descobriment de Monkeys reject unequal pay , vaig estar a punt de quedar atrapada en un submón de YouTube on un vídeo de micos et porta a un altre i a un altre i a un altre... Per sort, ho vaig deixar després de veure dues vegades Monkeys reject unequal pay i d'iniciar un periple surrealista en què un americà i una xinesa banyaven amorosament, com si fossin nadons, els seus micos respectius a la pica del lavabo. Vaig sortir del bucle just a temps. Sort. Però vaig pensar que ha de ser molt difícil deixar-ho si fa tota una vida, o moltes vides, que tu i els teus només mireu vídeos de micos. Tothom, al teu món, parla sempre de micos. Cadascú té els seus micos preferits, però no surts dels micos. I el dia que aquest món s'esberla et sembla que embogeixes. La gent comença a parlar d'altres coses i et porten la contrària. Tu continues aferrat al teu món de micos i et vas apartant de la realitat, on altres éssers amb opinió pròpia comencen a rebre el suport d'alguns dels antics espectadors de micos, que creies que eren dels teus. Això et passa si et sents part d'una entitat -digue'n Estat- que se sent dominant -tot i haver patit derrotes, ningú n'està exempt- i el teu domini comença a qüestionar-se. Llavors t'indignes contra els vídeos de pingüins, d'óssos polars i de coales, que manipulen la realitat i atreuen gent que abans estava satisfeta amb els micos. Així estan els espanyols des que han descobert que els catalans tenim mitjans de comunicació que trenquen el (seu) pensament dominant. "Manipulen", deia un economista espanyol exaltat dissabte a El gran debate . I no deu haver vist el que es diu a Twitter amb el hashtag #11s2012: se'n faria creus. Té raó: què coi ens hem cregut?, què és això d'automanipular-nos si tenim a l'abast els manipuladors de tota la vida, els que realment en saben?

EDICIÓ PAPER 11/07/2020

Consultar aquesta edició en PDF