Publicitat
Publicitat

La veritat i com es fa

La construcció de la veritat és un dels problemes més delicats als quals s'enfronta la filosofia moderna. De Schiller fins a Vattimo, passant per Adorno, Foucault i qui vostès vulguin, hi ha hagut en els últims dos segles del pensament occidental una munió de "folles ments filosòfiques" (Bernhard) que s'han plantejat preguntes d'aquest calibre: què és la veritat?, com pot discernir-la el coneixement humà?, és la veritat un fet natural o bé un artifici?, on acaba i on comença el fet objectiu i la interpretació subjectiva? Els antics, si més no, van deixar una conclusió sobre el particular que sembla prou contundent, però que també té, com a mínim, dues cares: és aquell proverbi llatí que diu in vino veritas . I sí, és cert que quan algú porta una copa de més tendeix a desinhibir-se i a dir coses que habitualment -per cautela o per pura higiene social?- no diria. Però també ho és que, quan en porta dues, de copes, fàcilment dirà altres coses que no pensa i de les quals es penedirà profundament l'endemà al matí.

El segle XX ens ha deixat dues grans concepcions polítiques de la veritat. Per als règims totalitaris -de dretes o d'esquerres- la veritat senzillament emana dels òrgans de propaganda i dels corifeus del govern, i tot el que s'allunya d'aquesta veritat esdevé una heretgia o un anatema a l'estil dels que solen imposar els dogmes religiosos. No cal dir que aquestes heretgies i anatemes mereixen menyspreu, insult i blasme, i que són condemnades i perseguibles fins a la foguera. Un bon exemple d'aquesta manera d'entendre la veritat és la que representa el règim bolivarià de l'encara president de Veneçuela, Hugo Chávez, que desperta, segons vaig tenir el gust de comprovar ahir, una simpatia més que pronunciada entre alguns lectors.

L'altra gran concepció política és la del capitalisme, per al qual, com no podia ser altrament, la veritat és una mercaderia. D'acord amb aquest plantejament, existeixen uns productors que s'encarreguen de manufacturar i comercialitzar aquesta mercaderia, i que reben el nom d'empreses o grups de comunicació. Cada empresa o grup de comunicació treballa en l'edificació d'una veritat que és la que el seu target de consumidors potencials (perquè el consum d'una emissora de ràdio, d'un canal de televisió o d'un diari genera uns beneficis) prefereixen rebre cada dia. Conviccions personals a banda, això explica, sense anar més lluny, les interpretacions diametralment contraposades que mereix un procés com el de la independència de Catalunya, segons si aquestes interpretacions les construeix l'espai comunicatiu espanyol o bé el català. Direm com a pista, això sí, que alguns espais comunicatius (i algunes empreses i grups de comunicació) tendeixen a falsejar o a manipular les dades bastant més que d'altres.

I abans o més enllà d'això, què queda? Doncs queden la llibertat i la capacitat de raciocini, que en principi són atributs inherents a cada persona. Però aquest sí que és un tema complicat que deixarem per a un altre dia.

Riure, malgrat tot
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 10/12/2017

Consultar aquesta edició en PDF