Ni una ànima als carrers d’Igualada tot i la fi del confinament

Empreses de serveis essencials asseguren que el tancament de la conca d’Òdena ha sigut un caos
Una farmacèutica atén un client a Igualada a través de la finestra de la persiana / CRISTINA CALDERER

Ahir al matí dues de les entrades a Igualada des de l’autovia A-2 continuaven tancades. Una fila de cons a la calçada impedia el pas i obligava a continuar el trajecte fins a la sortida dels Prats de Rei. Allà també hi havia una pantalla lluminosa que deia “Accés restringit”, però almenys no hi havia cons, ni mossos d’esquadra, ni policia local. Res.

Ahir finalment es va posar fi al confinament perimetral de la conca d’Òdena, que impedia entrar o sortir de la zona formada pels municipis d’Igualada, Vilanova del Camí, Santa Margarida de Montbui i Òdena amb l’objectiu d’evitar l’expansió del brot de coronavirus detectat en aquesta àrea, un confinament que va deixar aïllats 70.000 habitants de la resta de Catalunya durant més de tres setmanes. En concret, durant 23 llargs dies. Ho sap bé Núria Redondo, de l’empresa Suministros Carmelo, que ahir somreia, alleujada d’haver pogut sortir per fi d’Igualada sense que ningú li posés traves.

Redondo és veïna d’Igualada, però la seva empresa és al municipi veí de Sant Martí de Tous, un poblet de poc més de 1.200 habitants situat a només deu quilòmetres d’Igualada i al qual s’arriba en tot just 15 minuts amb cotxe. Però Igualada era a la zona confinada i Sant Martí de Tous no, així que durant el confinament de la conca d’Òdena no era possible passar d’un municipi a l’altre.

“Els Mossos tenien un control al mig de la carretera i impedien el pas”, explica Redondo, que assegura que ha mogut cel i terra durant tots aquests dies perquè la deixessin arribar a la seva empresa, però que no ho ha aconseguit, tot i que Suministros Carmelo proveeix el sector de l’alimentació: fabrica i lloga carros de mercaderia per a magatzems i supermercats. Per tant, segons el decret d’estat d’alarma, la seva activitat és essencial. És a dir, ells sí que podien treballar, però el problema era que no podien arribar a la feina.

“Finalment divendres passat vam aconseguir un permís per sortir d’Igualada gràcies a les gestions de la Unió Empresarial de l’Anoia. Malgrat això, els Mossos em van tenir retinguda al control durant vint minuts”, assegura Redondo. I per entrar-hi calia tornar a esperar. Segons diu, els agents fins i tot revisaven el maleter dels cotxes abans de deixar-los passar.

“Ha sigut tot molt caòtic”, diuen els empresaris Sònia i Joan Carles Mesas, que també han patit el confinament, però des de l’altre costat: són propietaris de Mestrans, una companyia de transport i logística que té la seu en un dels polígons industrials d’Igualada. El seu problema era que els camions amb mercaderia poguessin sortir i entrar del municipi. Ells també donen servei al sector de l’alimentació.

“En dues setmanes ens han demanat tres certificats diferents per als camions”, explica ella. “I cada cop que canviaven els mossos que hi havia al control, començava el desgavell”, explica ell, que assegura que han tingut camions esperant dues i tres hores per accedir a Igualada. Ahir, per fi, es començava a veure un cert moviment de vehicles a l’empresa: quatre camions descarregaven al matí mentre tres més s’esperaven per fer-ho. “Això no és res, en circumstàncies normals aquí tenim fins a trenta camions”, assegura ella.

Encara que poca, en aquest polígon industrial de Les Comes és on es podia trobar ahir una mica de vida. En canvi, el centre urbà d’Igualada era un desert: ni gent pel carrer ni cotxes. Ni tan sols a la mítica plaça de Cal Font, que sempre és un formiguer de gent, amb nens corrent d’un costat a l’altre i bars amb terrasses, es podia veure gairebé una ànima. Només una dotzena de persones fent cua davant d’un supermercat Consum, totes amb mascareta, separades les unes de les altres fins a dos metres i en silenci sepulcral.

“És el primer dia que surto de casa en dues setmanes”, comentava una jove alemanya, Maxi Bachnick, que fa cua. Altres clients que també esperaven per entrar al supermercat asseguraven el mateix, que evitaven sortir al carrer. Fins i tot alguns confessaven que ni s’havien assabentat que s’havia acabat el confinament de la conca d’Òdena. “Jo crec que tot continua més o menys igual i que han aixecat el confinament bàsicament per raons econòmiques”, s’aventurava a dir una veïna, Marta Comas.

No obstant això, caps de servei de l’Hospital d’Igualada van fer pública ahir una carta en què asseguren que la situació és “estable” des de fa uns dies i que tenen la sensació que estan “sortint del túnel”. Fins i tot es mostren disposats a ingressar a l’hospital pacients d’altres parts de Catalunya que necessitin cures intensives i no aconsegueixin llit en els seus centres de referència.

Al crematori del cementiri nou d’Igualada, però, ahir un dels treballadors de la funerària Anoia, Marc Ortiz, continuava treballant a preu fet. De fet, el soroll del forn en marxa era clarament audible des de l’exterior. “Hem incinerat 164 persones en les últimes setmanes. I cal sumar-hi totes les persones a les quals hem donat sepultura”, comentava. “Avui [per ahir] ja n’he incinerat dos, i estic preparant un altre cos. Mai abans havia passat una cosa així”, assegurava.

EDICIÓ PAPER 30/05/2020

Consultar aquesta edició en PDF