L’agroecologia com a vacuna

Somio un territori desconfinat però novament alçat amb manifestacions de la pagesia i l’ecologisme

Situem-nos a primers d'any. El territori estava alçat, tossudament, com diu la cançó. A ciutat havia emergit amb força el moviment de joves que volen aturar la crisi climàtica, Fridays for Future, juntament amb la reagrupació d'activistes de l'ecologia més veterana sota el paraigua d'Extinction Rebellion. Al món rural, alçada sobre els tractors, bona part de la pagesia del país reclamava preus justos per mantenir la seva activitat. Dues lluites legítimes que, penso, de cap manera poden anar per separat. De fet, les respostes que totes dues busquen és la mateixa, l'agroecologia, un concepte en què, com el mateix nom indica, es fusiona l'agricultura i l'ecologia, amb una bona dosi de consciència social i política. La pandèmia del coronavirus em reafirma.

L'agroecologia refreda el planeta i és un model 'antipandèmies'

Actualment tenim models agraris centrats exclusivament en produir com més millor. Aquests models han acabat generant sobreproduccions alimentàries que, en un marc neoliberal i globalitzat, són precisament la causa principal dels preus baixos que denuncia la pagesia i les responsables de la caiguda de bona part del sector. Una intensificació productiva centrada en monocultius com la soja i la palma africana i en granges intensives de porcs, que, com certifiquen tots els estudis, també té una bona part de responsabilitat en la crisi climàtica i està clarament relacionada en la propagació i contacte amb nous virus, com ara el de la grip A, el de l'Ebola o el covid-19. La destrucció d’hàbitats i la fragmentació d’ecosistemes per promoure l'agricultura industrial ha alterat la interacció entre espècies, i ha provocat el contacte entre humans i animals salvatges necessari per a l’aparició de noves malalties.

Davant d'això, l'agroecologia proposa la diversificació de conreus, les sinergies biològiques i el retorn de matèria orgànica a la terra. D'aquesta manera s'obtenen produccions més adaptades als mercats locals, guanyem en resiliència davant els riscos climàtics i es captura carboni, cosa que fa disminuir l'efecte hivernacle. L'agroecologia, com diu el moviment internacional La Vía Campesina, "refreda el planeta", i jo hi afegeixo que és un model antipandèmies.

Amb la crisi sanitària prenem consciència que hi ha activitats que són essencials, com les cures i com l'alimentació. El desplegament que està fent la petita pagesia catalana que ja treballa sota aquest paradigma agroecològic per portar-nos menjar fresc a totes les llars està sent una lliçó de flexibilitat i solidaritat. En molts casos que conec no només no especulen –com pot passar amb productes de multinacionals–, sinó que abaixen preus per facilitar l'accés a tothom. Són feines que no es poden aturar. Però sí que cal repensar les granges de porcs on més del 60% és carn per a l’exportació o algunes explotacions intensives de fruites que després de mal pagar els migrants enviarem a qui sap on. 

Somio un territori desconfinat però novament alçat, amb manifestacions de la pagesia i l’ecologisme reclamant una reconversió del sistema agrari per un futur possible, per un futur rural.

EDICIÓ PAPER 04/07/2020

Consultar aquesta edició en PDF