PODER JUDICIAL

Delgado i Conde-Pumpido, o que es giri la truita...

S’obre una bretxa en el feu del conservadorisme

No és el que evoca aquella cançó de Chicho Sánchez Ferlosio ( Cuando querrá el Dios del cielo / que la tortilla se vuelva / que los pobres coman pan / y los ricos, mierda, mierda ), però la cerimònia de presa de possessió de Lola Delgado com a fiscal general de l’Estat va ser suggeridora. I, a més, al saló de plens del Tribunal Suprem, on el rei inaugura l’any judicial i on es va celebrar, durant quatre mesos, el judici del Procés.

Com dirien els francesos, s’hi respirava un cert nouvel air du temps. Delgado, que en menys de dos anys ha protagonitzat una carrera meteòrica des de fiscal de l’Audiència Nacional a ministra de Justícia i a fiscal general de l’Estat, va escollir el magistrat del Tribunal Constitucional Cándido Conde-Pumpido per exercir de padrí en la presa de possessió. Segons fonts judicials, vol identificar el seu mandat amb el de Conde-Pumpido, que va passar de la sala segona del Suprem a exercir de fiscal general de l’Estat durant els dos governs de José Luis Rodríguez Zapatero, entre el 2004 i el 2011.

La nova fiscal general de l’Estat visitarà demà la seu de la Fiscalia al carrer Fortuny de Madrid i ha convocat una reunió amb els responsables de la sala d’inspecció, amb el fiscal en cap Fausto Cartagena al capdavant, el tinent fiscal Luis Navajas i els fiscals membres de la secció, per conèixer el mapa de l’activitat del ministeri públic. Delgado té prop de quaranta nomenaments pendents, però fonts consultades assenyalen que mesurarà molt bé abans cada pas. Ahir, a més, va fer saber que Álvaro García, expresident de la Unió Progressista de Fiscals (UPF), actualment membre del Consell Fiscal, serà el nou fiscal en cap de la secretaria tècnica en substitució de Fernando Rodríguez Rey. El tinent fiscal Navajas, el segon de la Fiscalia, es jubilarà quan faci 72 anys el 17 de desembre vinent i aquests deu mesos seran una transició per escollir-ne el substitut.

Valorar cada abstenció

Aquesta transició ha començat, simbòlicament, amb la tutela de Conde-Pumpido en la presa de possessió, cosa que ha permès detectar un cert impacte en l’intercanvi de papers entre els magistrats i fiscals presents. Perquè Delgado s’introdueix en una regió especialment convulsa. Va ser ella qui, a través de l’Advocacia General de l’Estat, va competir amb la Fiscalia del Suprem en el judici del Procés. Va ser des del seu ministeri des d’on es va impulsar la sedició davant el delicte de rebel·lió, oferint al tribunal l’alternativa per la qual es va decantar. Sedició que els quatre fiscals del Procés continuen combatent com el Quixot en la “bona guerra” dels “desmesurats gegants” a Campo de Criptana.

Dijous passat, quan va comparèixer davant la comissió de justícia del Congrés, Delgado va rebutjar la campanya per una abstenció general contra ella pel fet d’haver estat ministra. “S’haurà de valorar cas a cas”, va dir. I va esmentar la decisió del Constitucional de no admetre la recusació del magistrat Andrés Ollero en els afers relacionats amb Catalunya malgrat haver sigut diputat pel PP, o el suport a Francisco Pérez de los Cobos com a president del TC havent sigut afiliat del PP.

La qüestió generarà maldecaps, perquè l’oposició dispararà sol·licituds d’abstenció per bloquejar l’activitat de Delgado. Però, ¿se li pot aplicar la doctrina Rodríguez Sol? És a dir, l’abstenció general decretada pel Consell Fiscal en el cas d’un fiscal que, després de passar per la política, va tornar a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). ¿És semblant al cas de la fiscal general de l’Estat? Hi ha qui dirà que no i hi ha qui dirà que és pitjor i tot.

EDICIÓ PAPER 04/04/2020

Consultar aquesta edició en PDF