ANÀLISI

Sánchez també recomença

El candidat socialista torna als orígens per agradar a Unides Podem i ERC

No hi ha dubte que si hi ha una característica que defineix Pedro Sánchez com a polític és la seva extraordinària adaptabilitat al context, una flexibilitat pròxima al contorsionisme que té com a objectiu assolir el poder. És un tret que el dibuixa com algú poc de fiar i sense principis, un hipertàctic, però alhora és un avantatge competitiu en un món tan canviant com l'actual, on cada dia cal donar resposta a situacions imprevistes i la memòria o la coherència ja no cotitzen a l'alça.

Pedro Sánchez s'ha presentat aquest matí al Congrés de Diputats com si l'últim any no hagués passat, com si després de Pedralbes no hagués obert una croada contra l'independentisme, com si no hagués dit mai coses com que asseguraria la detenció de Puigdemont o com si no hagués contribuït, amb els seus recursos al TC, a la judicialització del conflicte català, de la qual ahir va abjurar. I ho ha fet, a més, amb un punt d'autocrítica quan va prometre "recomençar i reprendre el camí de la política".

El candidat socialista no s'ha amagat i ha defensat amb convicció el seu pacte amb ERC pronunciant un a un tots els conceptes clau del nou vocabulari de la distensió: "conflicte de naturalesa política", "activar la via política", "deixar enrere la judicialització del conflicte" i, atenció, "abandonar la deriva judicial que tant de dolor i fractura han causat a la societat catalana i espanyola". I la cirereta del pastís: "la taula de negociació" amb Catalunya. Voilà. Des de la tribuna, Gabriel Rufián assentia. Un discurs així hauria sigut impensable fa només uns mesos.

Sánchez, doncs, després del fracàs del seu gir conservador per absorbir Cs, torna a l'estratègia que li va permetre conquerir el PSOE: confrontar el seu projecte amb la dreta, tornar a les essències de l'esquerra i enarborar la bandera de l'Espanya plural. El líder del PSOE sap que el PP caurà en la trampa i es radicalitzarà per l'efecte Vox, i que cap partit nacionalista podrà tornar a donar suport mai més a la dreta espanyola (l'últim a fer-ho va ser el PNB amb el PP de Rajoy). No hi ha alternativa a un govern amb aroma de Front Popular mentre la dreta alimenta el seu ressentiment.

Si fem cas al discurs, l'acció de govern més pròxima estarà centrada en el desmuntatge de l'herència del PP, amb les derogacions de la reforma laboral i de la llei mordassa, i en l'impuls de l'agenda verda i de mesures socials com el control dels lloguers i l'augment de la inversió en ensenyament. Tot plegat, amanit amb noves mesures en l'àmbit de la memòria històrica com ara el reconeixement de les víctimes de la dictadura i de l'exili republicà.

En definitiva, Sánchez és un adversari temible perquè fa seu aquell vell aforisme de Joan Fuster que diu així: "Reivindica sempre el teu dret a rectificar, perquè serà sempre el primer que et negaran els teus enemics". I ho fa amb tanta naturalitat i desimboltura que sol desconcertar els adversaris. A Casado, que ja té el discurs fet, li pot passar com a Kylo Ren al final d' Els darrers Jedi: pensant que lluita contra Luke Skywalker, en realitat ho fa contra el seu fantasma.

EDICIÓ PAPER 25/01/2020

Consultar aquesta edició en PDF