El parlamentarisme, a judici

Hem vist com alguns tribunals volen convertir la mesa en un òrgan censor, i no ho podem permetre

El Parlament de Catalunya / ANDREU DALMAU / EFE

Aquest dimarts veurem com s’inicia un altre judici que no s’hauria d’haver produït mai. El judici als meus companys i companyes de la mesa del Parlament, el judici a l’òrgan que vetlla per la sobirania de la institució, per la llibertat ideològica, pel dret d’iniciativa dels diputats i diputades i per la llibertat d’expressió. Serà un judici injust que posarà de manifest, altre cop, que a l'estat espanyol els drets fonamentals, com la llibertat d’expressió o el dret de representació política, estan coartats. Hem vist com els jutges decideixen de què es pot parlar i de què no i què es pot votar i què no al Parlament de Catalunya, fins i tot hem vist com decideixen qui pot ser diputat i qui no. Hem vist com alguns tribunals volen convertir la mesa en un òrgan censor, i no ho podem permetre, com a demòcrates i com a ciutadans no podem permetre que la censura entri al Parlament de Catalunya.

Per això, vull reiterar que en cap moment, en cap, ni els meus companys de mesa ni jo no vam coartar o conculcar cap dret. Tots els diputats i diputades es van expressar lliurement, van poder exposar les seves idees i van poder presentar totes les iniciatives parlamentàries que van considerar adients. Sempre vam actuar d’acord amb les obligacions del nostre càrrec, en defensa dels drets fonamentals i de la llibertat d’expressió i, per descomptat, complint rigorosament el Reglament del Parlament. Fins i tot la sentència, que m’ha condemnat a 11 anys i mig de presó, reconeix que vaig complir el Reglament del Parlament, no parla per a res de conculcació de drets. Això sí, diu que vaig desobeir el Tribunal Constitucional, com tantes altres institucions estatals ho han fet abans i ho faran després. De fet, no conec cap altre Parlament on, per permetre un debat polític, s’hagi acabat a la presó; i és que, com a presidenta de la institució, vaig exercir el càrrec amb honor i responsabilitat, defensant sempre el parlamentarisme i els valors en els quals crec: la democràcia, la llibertat, la pau, la igualtat, la justícia social, la transparència i el diàleg.

No conec cap altre Parlament on, per permetre un debat polític, s’hagi acabat a la presó

Em reafirmo. Al Parlament s’hi ha de poder parlar de tot i això inclou parlar del dret a l’autodeterminació de Catalunya. I més quan és un debat que també és al carrer entre la ciutadania i que ha esdevingut el protagonista del conflicte polític en el qual ens trobem. I encara més si tenim en compte que se n’havia parlat i s’havia votat en legislatures anteriors, segurament perquè les majories parlamentàries eren unes altres i a l’hora de votar mai no va obtenir la majoria absoluta de la cambra. Es tracta de deixar votar quan no hi ha una majoria i negar el dret de vot quan es pot guanyar. Per això els tribunals i les institucions de l'estat espanyol no ho van recórrer, perquè no era una proposta guanyadora. Unes institucions emmarcades i fonamentades en el règim del 78, un règim caduc que en els darrers anys s’ha dedicat a perseguir, difamar i empresonar una idea política: la independentista. Sense anar més lluny, els darrers dies ho hem tornat a veure amb l’espionatge a polítics independentistes catalans.

Roger Torrent: “Tots intuíem que hi havia guerra bruta i ara en tenim proves”

Davant d’aquesta foscor i d’aquest règim patriarcal i decrèpit no hi ha cap altre camí que el de la democràcia, la igualtat i el feminisme. El camí cap a un futur millor, més just, on es respectin els drets fonamentals i les llibertats democràtiques. Un futur que respecti la diversitat, sense discriminacions, perquè som un país plural i ho volem continuar sent. Un futur on no es persegueixi la dissidència política. Un futur on prevalguin els valors republicans d’igualtat, fraternitat i llibertat i on deixem enrere una monarquia corrupta i ancorada en el passat. Un futur on les dones cobrin el mateix que els homes, i tinguin les mateixes oportunitats. Un futur que volem fer present: la República Catalana.

Amb tot, sé que el camí no serà fàcil i haurem de superar molts entrebancs, com el que aquest dimarts han de superar els membres de la mesa, però sé que amb persistència ho aconseguirem.

Companys i companyes de mesa, Anna Simó, Ramona Barrufet, Lluís Corominas i Lluís Guinó; també la companya diputada Mireia Boya, i el company Joan Josep Nuet, que serà jutjat al Tribunal Suprem com jo; us enfrontareu a un judici, amb els neguits, els nervis i les preocupacions que comporta, però també amb la consciència tranquil·la per haver actuat sempre correctament. Heu estat dignes diputats i representants de la mesa del Parlament de Catalunya, i em sento orgullosa d’haver pogut treballar amb vosaltres.

EDICIÓ PAPER 01/08/2020

Consultar aquesta edició en PDF