Publicitat
Publicitat

I AQUÍ

L'amor (i la vida) en tres grans pel·lícules

ELS QUE VAM veure (i emocionar-nos) el 1995 amb Before sunrise , la màgica nit d'una parella que es coneix al tren, i l'any 2004 vam aplaudir-ne la segona part, Before sunset , que reprenia el fil d'aquella història amb un primer toc de realisme, som molt afortunats de poder veure ara Before midnight , la tercera part, sobre la qual comparteixo l'entusiasme de Xavi Serra i li poso cinc estrelles, perquè no n'hi ha més. Les hi poso, això sí, amb dolor, perquè aquesta història que alguns privilegiats hem anat vivint en directe, amb Julie Delpy i Ethan Hawke envellint amb nosaltres, amb els seus cossos transformant-se, i amb la seva vida complicant-se tant com la nostra, és un bany despietat. I els 18 anys que han passat des d'aquella nit romàntica pesen molt. Resumint, i fins aquí el risc de spoilers , fa divuit anys els envejaves, era una pel·lícula clarament aspiracional, pagaries per haver viscut aquella nit, i ara pagaries per no sentir-t'hi gaire identificat i lamentes haver-t'hi sentit. Els diàlegs et van tornant a la memòria (les tres pel·lícules són això, una parella que parla), i t'entens una mica millor a tu i el teu món. L'heu de veure, i mireu abans les dues primeres si no ho vau fer. I no us deixeu portar pel primer cop. La parella de la primera cinta somiava, que és una activitat preciosa i recomanable. La de la tercera lluita contra els malsons, que és una activitat imprescindible, i l'única manera de poder abordar nous somnis. A sobre, tan bon cinema ens fa de mirall d'ampliació perquè confirmem què volem ser i què no.

Riure, malgrat tot
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 10/12/2017

Consultar aquesta edició en PDF