L’anàlisi d’Antoni Bassas: ‘Judici polític contra els Mossos’

"El 17 d’agost, quan el major Trapero va informar Rajoy, Puigdemont i Soraya, la vicepresidenta es va quedar de pedra: allò era la policia d’un estat. I un comandament dels Mossos va comentar: «Això ens ho faran pagar alguna dia». Avui és el dia"

Avui, a l’Audiència Nacional, a Madrid, ha començat el judici al major Josep Lluís Trapero, a l’exdirector dels Mossos Pere Soler, a l’ex secretari general d’Interior César Puig i a la intendent dels Mossos Teresa Laplana.

L’Audiència examina Trapero i reobre el debat policial de l’1-O

Els tres primes estan acusats de rebel·lió, i la intendent, de sedició. A Trapero, Soler i Puig els demanen onze anys, i a Laplana, quatre.

Sobre els fets que serveixen de base per aquesta acusació desproporcionada, algun recordatori. El 20 de setembre, a Economia, quan a primera hora del matí els Mossos van rebre la petició de la Guàrdia Civil perquè protegissin la comitiva judicial a la porta de rambla Catalunya, la resposta dels Mossos va ser clara: “Vindrem, però si vostè m’hagués avisat amb temps jo li hauria pogut tallar la circulació un carrer per sobre o per sota. Hauria pogut fer un perímetre de seguretat. Ara, amb la gentada que hi ha des de primera hora, què vol que faci?” És més, van explicar a la Guàrdia Civil que l’edifici de rambla Catalunya tenia aparcament subterrani on aparcar els cotxes. Però no, els van deixar a la porta, ben ostentosament, oberts i amb armes a dins, gravíssima infracció d’una mesura de seguretat militar tan elemental que fins i tot els que vam fer el servei militar tenim gravat a foc que l’arma amb tu fins i tot al lavabo.

I què dir de l’1 d’Octubre? Del dia en què els Mossos van seguir al peu de la lletra la instrucció judicial d’equilibrar el compliment de la llei (el referèndum no es pot celebrar) amb el manteniment de la normal convivència, no com es coneixen els efectius policials enviats des de tot Espanya, atracats al vaixell del port de Barcelona, que van protagonitzar una estampa de violència contra població civil desarmada que només volia votar, una imatge que va donar la volta al món i que era tan vergonyosa que durant el judici als presos polítics ni Rajoy, ni Soraya, ni Zoido ni ningú se’n va voler fer responsable. Se’n recorden? Soraya va arribar a dir que ells ho veien per la tele, a la Moncloa.

L’acusació de rebel·lió, per més que lògicament serà sedició, per anar a l’hora amb la sentència dels presos polítics, no és més que la venjança de l’Estat davant l’èxit d’un referèndum en què es preguntava l’impreguntable. En la seva ficció, els informes de la Guàrdia Civil primer i de la Fiscalia després van intentar crear la idea que la rebel·lió, que demana l’ús de la violència armada, era possible perquè els Mossos són 17.000 agents armats. 

"Al judici del Suprem van apuntar insolidàriament els Mossos com còmplices del govern de Puigdemont, quan resulta que la policia catalana tenia fins i tot un pla per detenir el Govern"

En aquest judici que comença avui escoltarem novament la declaració de Pérez de los Cobos i de Baena. Al judici del Suprem van apuntar insolidàriament els Mossos com còmplices del govern de Puigdemont, quan resulta que la policia catalana tenia fins i tot un pla per detenir el Govern, començant pel president Puigdemont.

En realitat, els Mossos van estar al mig, entre un Govern que organitzava un referèndum suspès pel Tribunal Constitucional i una justícia convertida en un dels braços de l' A por ellos, mirant de fer equilibris. La justícia sí que no els farà, els equilibris. Avui ara l’ARA recordem que la presidenta del Tribunal que jutja Trapero és Concepción Espejel. Llegeixo: “Va ser apartada del judici de la Gürtel per la seva afinitat amb el PP –és íntima amiga de Maria Dolores de Cospedal– i va presidir el Tribunal que va condemnar els joves d’Altsasu. Com veuen, la imparcialitat està garantida.

Mirin, sense perdre de vista els fets concrets que es jutgen, als Mossos els passa una cosa molt semblant que els passa a l’escola catalana o TV3: la seva existència molesta, o és vista amb sospita, o com una pèrdua de la influència del poder del govern espanyol. Hem dit aquí que l’actuació dels Mossos en els atemptats de Barcelona i Cambrils hauria pogut ser mostrada per Rajoy com un exemple de com de bé que funciona l’Espanya descentralitzada. Lluny d’això, a les hores posteriors al 17 d’agost, quan el govern espanyol va comprovar que els Mossos podien fer front amb garanties a la crisi de seguretat, que eren la referència internacional de l’atemptat i que el ministeri de l’Interior no tenia res a dir, van alarmar-se. Quan el major Trapero va informar Rajoy, Puigdemont i Soraya, la vicepresidenta es va quedar de pedra: allò no era la guàrdia urbana de Catalunya, sinó la policia d’un estat. I un comandament dels Mossos ho va comentar a un col·laborador seu a la sortida. “Això ens ho faran pagar alguna dia”. Avui és el dia.

Llibertat per als presos polítics, per als processats, per als exiliats. I que tinguem un bon dia.

EDICIÓ PAPER 22/02/2020

Consultar aquesta edició en PDF