INFRAESTRUCTURES

L’Airef avala el rescat de l’Eix Transversal, però ja és massa tard

L’Estat no va permetre l’operació, que hauria estalviat 800 M€

Hauria sigut una bona idea. Aquesta és la conclusió de l’Airef, l’organisme que supervisa els comptes de les administracions públiques espanyoles, després d’avaluar la possibilitat que la Generalitat rescatés la concessió de l’Eix Transversal, actualment en mans de la concessionària Cedinsa. Però el govern espanyol no va autoritzar l’operació, i revertir la concessió ja no és possible.

L’Eix Tranversal es va adjudicar el 2007 amb un peatge a l’ombra (en comptes de pagar els usuaris ho fa el Govern, que abona a la concessionària una quantitat determinada per cada cotxe que hi circula). El contracte preveia que la concessió es pogués revertir en el desè aniversari de l’adjudicació, és a dir, durant l’any passat. El departament d’Economia havia calculat que li sortia a compte pagar els 530 milions que costava revertir el contracte, ja que a la llarga això hauria estalviat diners als contribuents. El problema és que la Generalitat, que l’any passat ja era una administració rescatada i intervinguda, no tenia prou diners per pagar els 530 milions. Així que abans de l’estiu va demanar al govern espanyol que li deixés els diners a través del fons de liquiditat autonòmica. L’Estat, però, no ho va acceptar, i l’oportunitat es va evaporar el 31 de desembre passat.

Revertir la concessió hauria permès un estalvi de 797,6 milions d’euros, segons l’estimació que fa l’Airef en un informe publicat la setmana passada. El contracte preveu que l’adjudicació es pugui revertir també en el quinzè i en el vintè aniversari de l’adjudicació, però llavors els càlculs hauran variat.

Millora del dèficit i del deute

L’informe de l’Airef assegura que la reversió de la concessió hauria incrementat el dèficit públic inicialment, ja que el 2017 el Govern s’hauria gastat 530 milions en el rescat, però la situació milloraria el segon any i seguiria fent-ho cada exercici, fins que el 2024 es produiria el punt d’equilibri i, entre aquell any i el 2040, la Generalitat hi hauria sortit guanyant en termes de dèficit.

En termes de deute es produeix un fenomen similar, però amb la particularitat que el punt d’equilibri es produiria el 2020 i, a partir d’aquell any, haver revertit el contracte “hauria comportat un nivell de deute inferior a la Generalitat”, explica l’Airef. “Les conclusions són contundents”, sentencia l’organisme.

La Generalitat tenia un equip que avaluava la conveniència o no d’anar eliminant aquestes concessions de peatges a l’ombra, molt utilitzats durant els anys del tripartit i que bloquegen una part important de despesa de la Generalitat durant les següents dècades. La intenció del Govern era revertir tantes concessions com fos possible.

Amb tot, l’Airef també fa una anàlisi dels riscos que tindria per a la Generalitat fer-se càrrec de l’explotació d’aquestes carreteres, com l’aparició de problemes ara no visibles en la infraestructura o la possibilitat d’haver de contractar treballadors per fer aquesta tasca. Els riscos eren, però, moderats, segons l’Airef.

EDICIÓ PAPER 20/05/2018

Consultar aquesta edició en PDF