Mentides

Tendim a classificar com a cert allò que ens és més familiar, perquè ho hem sentit de forma repetida

Joseph Goebbels (un dels col·laboradors més propers d’Adolf Hitler) afirmava que “una mentida repetida mil vegades es converteix en veritat”. Aquesta premissa, que per a alguns és patró de conducta i que hem vist complir-se històricament en política (i altres esferes de la vida pública), darrerament torna a regir les nostres vides. I en patim les conseqüències dia a dia.

L’ús de la mentida s'està convertint en una estratègia d’atac i control per part del poder instaurat, que a través seu, amb la repetició costant de fal·làcies, intenta construir pseudoveritats. ¿Us sona com s’utilitzen conceptes com 'rebel·lió' o com de sobte s’apel·la al 'terrorisme' o a una resposta violenta generalitzada, intentant esquitxar i acusar el moviment independentista, que ha estat un exemple internacional d’acció no-violenta?

La repetició provoca familiaritat amb les idees repetides i les converteix en robustes i reconeixibles

Estem davant del que en psicologia anomenen 'efecte de la il·lusió de veritat'. Aquest mecanisme provoca que acabem creient que una cosa és certa quan realment no ho és. I això es produeix perquè tendim a classificar com a cert allò que ens és més familiar, perquè ho hem sentit de forma repetida i freqüent. Això provoca la sensació que estem davant d'alguna cosa que ja coneixíem i per tant li atorguem un valor de certesa. La repetició, doncs, provoca familiaritat amb les idees repetides i les converteix en robustes i reconeixibles, i per tant les du a formar part del que és verídic. Així, les creences es van fixant i retroalimentant internament, tot i estar construïdes sobre mentides.

Aquest procés que forma part de les estratègies mentals que ens permeten l’estalvi d’esforç en l’anàlisi de la informació constant que rebem, i que ens faciliten la vida quotidiana, s'utilitza per construir com a certes informacions que realment són fal·làcies, en un intent de manipular l'opinió personal i la pública. Ens repeteixen reiteradament una idea, com si fos un mantra, i si pot ser reforçada amb experiències viscudes anteriorment –com és, per exemple, el cas del terrorisme a l’estat espanyol–. D'aquesta manera construeixen una narrativa que connecta amb l’imaginari col·lectiu i acaben perforant el sediment de la veritat, que en moltes ocasions és poc sòlid, amb l’objectiu, en aquest cas concret, de tensionar la societat.

Però per sort hi ha recursos i alternatives per identificar la manipulació d’aquest 'efecte de la il·lusió de veritat', que ens permeten aliar-nos contra els que utilitzen aquests mecanismes com a forma de manipulació i guerra encoberta a partir del compromís conjunt amb la veritat. Primer cal ser conscient d’aquest mecanisme mental, per poder plantejar-nos per què pensem com pensem. Després, entrenar i utilitzar la mirada crítica per problematitzar allò que entenem com a verídic (¿ens ho creiem perquè és real o perquè ens ho han repetit en multitud d’ocasions?), utilitzant referències i fets que ens donin més força en les argumentacions. Davant les mentides hem de sentir-nos interpel·lades i desconstruir-les a partir de la nostra acció personal, amb l’objectiu que acabi esdevenint col·lectiva. L’art de la mentida acumula un gran poder però tan sols des del compromís amb la veritat i l’acció conjunta podrem ajudar a desfer els nusos que asfixien la realitat.

EDICIÓ PAPER 04/04/2020

Consultar aquesta edició en PDF