TURISTA DE COA D'ULL

Quan Eivissa recuperà la seva identitat

Fa cinquanta anys, amb la refundació de l’Institut d’Estudis Eivissencs, la cultura pitiüsa reviscolà i es reivindicà enmig del fenomen castellanitzador del ‘boom’ turístic

Les valentes dones del ‘boom’ turístic

Moltes treballadores peninsulars a Mallorca patiren una situació d’explotació laboral, que s’agreujà per la seva condició femenina

Els fills dels peninsulars del ‘boom’ turístic

Dos descendents dels coneguts com a “forasters” que arribaren amb el despertar econòmic recorden a l’ARA Balears la seva complexa integració en la Mallorca endogàmica i desconfiada dels anys setanta

Els remordiments dels nets dels vencedors

Dos nets de repressors de la Guerra Civil a Mallorca confessen a l’ARA Balears la feixuga càrrega que suposen per a les seves consciències els actes comesos pels seus padrins

Les llàgrimes de Matilde Landa

Pressionada a batiar-se per ser una bona cristiana, el 26 de setembre de 1942, a 38 anys, se suïcidava a la presó de Can Sales de Palma la carismàtica dirigent comunista, natural de Badajoz

Els mestres progressistes de la Transició

Després de la depuració patida durant el franquisme, els docents de les Illes dels anys vuitanta s’esforçaren per imbuir-se de l’esperit de llibertat del moment

Psiquiàtric de Palma, infern o salvació de dissidents

Durant el franquisme, l’hospital del camí de Jesús, amb Llorenç Villalonga com a controvertit psiquiatre, acollí alguns “desafectes” que se salvaren de la mort gràcies a informes falsejats, mentre que d’altres patiren un autèntic calvari

Cinema al servei del turisme

A partir dels anys cinquanta, Mallorca fou escenari de nombroses pel·lícules  amb les quals el franquisme vengué una imatge de “pau social” i modernitat

Alcanada, la utopia estroncada

El 1933 l’arquitecte i paisatgista menorquí Nicolau Maria Rubió i Tudurí projectà a Alcúdia una ciutat jardí, que quedà avortada amb l’esclat de la Guerra Civil i diluïda després amb el ‘boom’ turístic

Per què va fracassar el desembarcament de Bayo?

Una mala planificació i la irrupció de l’aviació italiana foren les claus del desastre de l’expedició republicana arribada al Llevant de Mallorca el 16 d’agost de 1936, que hagué de partir al cap de denou dies

El naixement de l'aristocràcia hotelera balear

Barceló, Escarrer, Fluxà, Riu i Matutes són les grans famílies hoteleres que sorgiren en ple 'boom' turístic sota l'aixopluc del franquisme

Formentera, la petita Itàlia

El 1989 els italians descobriren la Pitiüsa menor i avui ja representen el cinquanta per cent del turisme en una illa víctima de la massificació

Capellans obrers, els herois oblidats del ‘boom’ turístic

Mallorca va ser pionera a l’Estat en la lluita sindical a l’hoteleria gràcies a l’acció de religiosos implicats en la defensa de treballadors peninsulars que eren tractats com a esclaus

Eivissa, l’illa del luxe obscè

La pitiüsa major és coneguda com la “Miami de la Mediterrània” per la legió de multimilionaris i famosos que cada estiu rep amb ganes de fer ostentació de la seva riquesa

1973: el ‘boom’ turístic saltà pels aires

La crisi internacional del petroli dinamità la fulgurant indústria turística de Balears i deixà al carrer milers de treballadors, que foren desatesos pel franquisme

Per què Magaluf s’ha convertit en la meca de la disbauxa?

Als anys vuitanta els touroperadors britànics promogueren un turisme barat al nucli calvianer, que aviat es convertí en una ‘ciutat del pecat’ en col·laboració amb els mitjans de comunicació

L’herència franquista de les festes de Sant Joan

Després de la Guerra Civil, els nobles convertiren les celebracions eqüestres de Ciutadella en una exhibició del seu nou poder com a vencedors

Els fills del ‘boom’ turístic

En l’alliberadora Mallorca turística dels seixanta hi hagué molts de fills de matrimonis mixtos amb estrangeres que desafiaren la conservadora mentalitat illenca

Els mallorquins que estimaven els toros

A partir dels anys cinquanta, la tauromàquia, datada del segle XIII, es convertí a casa nostra en un reclam turístic més que el franquisme aprofità per associar a l’espanyolitat

Miners, els herois dels inferns de Mallorca

El 1989 tancà la darrera mina de carbó a Mallorca, una indústria que, durant els seus més de 120 anys d’història, fou el principal puntal econòmic de molts de pobles, sobretot del Raiguer

Els anys daurats de les tertúlies de Palma

Durant el franquisme, Ciutat mantingué viu el seu batec cultural amb nombroses tertúlies a bars, galeries d’art i llibreries freqüentats per importants intel·lectuals de l’època

El bufet turístic, un invent mallorquí avui en perill

El 1971, a Cala Millor, Iberotel va posar de moda el producte estrella del turisme de masses, ara qüestionat pel coronavirus, que altres cadenes illenques exportaren arran de la crisi del petroli del 1973

I amb el Foro de Mallorca començàrem a consumir

A finals dels cinquanta, el complex d’oci binissalemer, avui tancat, va donar el sus, a les Illes, a la societat de consum propiciada pel ‘boom’ turístic

La tragèdia de les dones del polvorí de Sant Ferran

Fa 125 anys, prop de l’actual Delegació d’Hisenda de Palma, es produí el pitjor accident laboral de la història de les Illes, amb la mort de 93 treballadors, la majoria dones i nines

Quan Felanitx era la catedral del vi

El 1921, després de la devastadora fil·loxera, la petita Rioja de la Mediterrània continuà essent l’epicentre de la vitivinicultura de Mallorca gràcies a una monumental cooperativa, el Sindicat

Cristòfol Pons, l’incombustible anarquista menorquí

El ciutadellenc, mort el 1998, protagonitzà un atemptat fallit contra Franco, participà en el desembarcament de Bayo i, des de l’exili, donà suport als maquis

Els germans valencians retrobats de les Illes

Al segle XVII, arran de l’expulsió dels moriscos, el sud del País Valencià fou repoblat per una nombrosa colònia de balears, que patí la xenofòbia en pròpia carn

Les imprescindibles perleres de Manacor

Al llarg del segle XX les dones de la indústria de la perla foren clau en la recuperació econòmica de la comarca

Mateu Orfila, el polèmic príncep de la ciència

Al segle XIX el metge menorquí, instal·lat a París, es convertí en la màxima autoritat mundial en toxicologia i fou protagonista d’un dels judicis més controvertits de crim per enverinament

Les Illes, terra d’ovnis?

A final dels setanta, la serra de Tramuntana i el Vedrà es convertiren en els principals llocs d’albirament de suposats plats voladors

< Anterior | 1 | 2 | 3 | 4 | Següent >