TURISTA DE COA D'ULL

Eivissa, l’illa del luxe obscè

La pitiüsa major és coneguda com la “Miami de la Mediterrània” per la legió de multimilionaris i famosos que cada estiu rep amb ganes de fer ostentació de la seva riquesa

1973: el ‘boom’ turístic saltà pels aires

La crisi internacional del petroli dinamità la fulgurant indústria turística de Balears i deixà al carrer milers de treballadors, que foren desatesos pel franquisme

Per què Magaluf s’ha convertit en la meca de la disbauxa?

Als anys vuitanta els touroperadors britànics promogueren un turisme barat al nucli calvianer, que aviat es convertí en una ‘ciutat del pecat’ en col·laboració amb els mitjans de comunicació

L’herència franquista de les festes de Sant Joan

Després de la Guerra Civil, els nobles convertiren les celebracions eqüestres de Ciutadella en una exhibició del seu nou poder com a vencedors

Els fills del ‘boom’ turístic

En l’alliberadora Mallorca turística dels seixanta hi hagué molts de fills de matrimonis mixtos amb estrangeres que desafiaren la conservadora mentalitat illenca

Els mallorquins que estimaven els toros

A partir dels anys cinquanta, la tauromàquia, datada del segle XIII, es convertí a casa nostra en un reclam turístic més que el franquisme aprofità per associar a l’espanyolitat

Miners, els herois dels inferns de Mallorca

El 1989 tancà la darrera mina de carbó a Mallorca, una indústria que, durant els seus més de 120 anys d’història, fou el principal puntal econòmic de molts de pobles, sobretot del Raiguer

Els anys daurats de les tertúlies de Palma

Durant el franquisme, Ciutat mantingué viu el seu batec cultural amb nombroses tertúlies a bars, galeries d’art i llibreries freqüentats per importants intel·lectuals de l’època

El bufet turístic, un invent mallorquí avui en perill

El 1971, a Cala Millor, Iberotel va posar de moda el producte estrella del turisme de masses, ara qüestionat pel coronavirus, que altres cadenes illenques exportaren arran de la crisi del petroli del 1973

I amb el Foro de Mallorca començàrem a consumir

A finals dels cinquanta, el complex d’oci binissalemer, avui tancat, va donar el sus, a les Illes, a la societat de consum propiciada pel ‘boom’ turístic

La tragèdia de les dones del polvorí de Sant Ferran

Fa 125 anys, prop de l’actual Delegació d’Hisenda de Palma, es produí el pitjor accident laboral de la història de les Illes, amb la mort de 93 treballadors, la majoria dones i nines

Quan Felanitx era la catedral del vi

El 1921, després de la devastadora fil·loxera, la petita Rioja de la Mediterrània continuà essent l’epicentre de la vitivinicultura de Mallorca gràcies a una monumental cooperativa, el Sindicat

Cristòfol Pons, l’incombustible anarquista menorquí

El ciutadellenc, mort el 1998, protagonitzà un atemptat fallit contra Franco, participà en el desembarcament de Bayo i, des de l’exili, donà suport als maquis

Els germans valencians retrobats de les Illes

Al segle XVII, arran de l’expulsió dels moriscos, el sud del País Valencià fou repoblat per una nombrosa colònia de balears, que patí la xenofòbia en pròpia carn

Les imprescindibles perleres de Manacor

Al llarg del segle XX les dones de la indústria de la perla foren clau en la recuperació econòmica de la comarca

Mateu Orfila, el polèmic príncep de la ciència

Al segle XIX el metge menorquí, instal·lat a París, es convertí en la màxima autoritat mundial en toxicologia i fou protagonista d’un dels judicis més controvertits de crim per enverinament

Les Illes, terra d’ovnis?

A final dels setanta, la serra de Tramuntana i el Vedrà es convertiren en els principals llocs d’albirament de suposats plats voladors

Per què Còrsega no és Mallorca?

La muntanyosa illa francesa, tres vegades més gran que la nostra, s’escapà del ‘boom’ turístic dels seixanta a causa, principalment, de la seva forta estructura funcionarial

Barri xinès de Palma, la història d’una especulació

El 1998 s’inicià el projecte de demolició d’una de les zones més degradades de Ciutat enmig d’una gran moviment d’especulació immobiliària

Els ‘Cinema Paradiso’ de Palma

Avui a Ciutat només hi sobreviuen tres de les prop de cent sales de projecció que hi havia anys enrere i que es convertiren en autèntics centres de sociabilització

Les últimes hores d’Emili Darder

Després d’un consell de guerra fantasmagòric, el 24 de febrer del 1937 fou afusellat el darrer batle de la Palma republicana, juntament amb els polítics Alexandre Jaume, Antoni Mateu i Antoni Maria Ques

És un mite que Menorca fos més republicana?

Va ser gràcies a l’oposició d’un grup de militars que Menorca es convertí en l’última illa de les Balears que es rendí als rebels el febrer del 1939, després de dos anys i mig de resistència

La pesta del 1820, la tragèdia oblidada de Mallorca

Coincidint amb la crisi del coronavirus, enguany es compleixen 200 anys de la famosa pesta bubònica que afectà el Llevant de l’illa i causà la mort d’un terç de la població

El paradís trencat

La cara exitosa del turisme a casa nostra amaga una realitat de precarietat, explotació laboral, especulació immobiliària i abandonament escolar

Teleclubs per teledirigir ments

A final dels seixanta el franquisme creà a les Illes unes entitats culturals que, amb el televisor com a excusa, serviren per contrarestar el canvi d’hàbits socials introduïts pel 'boom' turístic

Els negocis bàrbars

Amb el restabliment de la democràcia, es reproduïren a les Illes els mateixos tics corruptes del franquisme, que no es començarien a combatre fins als anys noranta

Autopistes cap al paradís

El 2003 Jaume Matas, havent recuperat el Govern, inicià la major destrucció del nostre territori mai vista amb grans projectes viaris tacats per la corrupció

Quan venguérem el paradís

Als anys noranta s’inicià a les Illes la febre per vendre cases a alemanys, els quals fomentaren una especulació immobiliària sense límits que encara dura

Maó, la veu degana de l’òpera

La capital menorquina té el teatre d’òpera en actiu més antic de l’Estat, escenari de grans actuacions al llarg dels 190 anys d’història

El despertar de la consciència obrera a les Balears

El teixit industrial de principi del segle XX creà a casa nostra una fort moviment obrer que quedà estroncat amb la Guerra Civil i ignorat per la Transició

< Anterior | 1 | 2 | 3 | 4 | Següent >