Yangel Herrera salva un punt i evita que el Girona entri en pànic

GIRONAQuan superat el minut deu de partit, el Sisplau, l'animador amb bombo de Montilivi, ha entrat al gol nord i ha vist l'ambient gèlid que s'hi palpava, s'ha arremangat i s'ha posat a la feina. "Avui no podem fallar. Avui no. Hem de guanyar. Animem, va", ha demanat, gairebé exigit, al públic de l'estadi, poc convençut del que veien els seus ulls. Perquè al Girona li costa tant generar joc, i se sent tan fràgil, que ho encomana a la graderia. Si l'any passat l'onada positiva arrasava amb tot el que es trobava al seu pas, la dinàmica actual està envoltant l'ambient d'uns dubtes que transiten pel camí del pessimisme i la negativitat. Pel que fa a les coses bones com a les dolentes, les emocions són extremes. Els gironins han salvat un punt en un duel entretingut: Tsygankov ha fet l'1-0, Iker i Marcos Alonso han capgirat el marcador, i quan el pànic ja s'ensumava, ha aparegut Yangel Herrera.

L'equip, esclar, no ajuda gens ni mica a revertir les sensacions. Tot el contrari. Una jornada més, ha pecat d'una falta de futbol alarmant i no ha sabut controlar el partit ni amb el marcador a favor. Doncs si Míchel no volia incerteses, dues tasses. Ja fins i tot el tècnic madrileny comença a ser qüestionat per part de l'entorn per algunes decisions errònies que es repeteixen en el temps. Cada setmana canvia de davanter, sense que cap d'ells tingui continuïtat i sense un criteri clar: fa dues jornades, va jugar Stuani; fa una, Danjuma; i avui, Miovski, que divendres va ser pare. El macedoni ha passat, en poques hores, d'estar a l'Hospital a córrer damunt del terreny de joc. No era titular des del desembre.

Però el més alarmant és la falta d'idees en la construcció d'un joc que ni engresca ni reparteix cap senyal d'optimisme més enllà de rampells individuals. I com més fulls del calendari es giren, menys excuses queden. L'assenyalat és Oriol Romeu, tot i que els problemes siguin col·lectius, perquè és la partitura al complet que grinyola. Míchel s'ha vist obligat a sacsejar-ho tot amb l'1-2 situant Arthur, que encara no ha sortit mai des del principi, i Iván Martín. La imatge i el ritme han millorat una mica (tampoc gaire) i s'ha esgarrapat un punt, que és el que compta.

Una victòria en nou partits

De mica en mica, i ja és una única victòria en nou partits, el Girona s'està acostant a la zona perillosa de la classificació. Encara té marge, és cert, però ja s'intueix que, com de veritat s'enfangui i hagi de barallar-se per la permanència, patirà de valent perquè no està preparat per trobar-se en una situació d'aquesta magnitud. Ara com ara, l'equip no està còmode amb si mateix i no desprèn gens de confiança.

El gol de Tsygankov a la meitat de la primera part tampoc no ha servit per generar certa fluïdesa. Quan el Celta ha decidit estirar línies, la defensa blanc-i-vermella ha tremolat com un flam. Iker ha empatat davant la passivitat general i Blind ha estat a punt de fer-se l'1-2 en pròpia, però aquest l'ha fet Marcos Alonso, tan sols reprendre el matx, després d'un penal absurd de David López.

Sort que Yangel Herrera, en una rematada aïllada a la sortida d'un córner, ha salvat un punt que permet no fer immensa la ferida d'un equip que està tocat, però al qual els resultats obtinguts fins a l'hivern li donen un coixí que agraeix per no ficar-se en problemes reals. De moment.