Publicitat
Publicitat

BARÇA

Un últim ball amb Pedro Rodríguez

El canari sembla fora del club però nega haver demanat marxar

Amb el 4-1 al marcador al Boris Paitxadze Dinamo Arena de Tbilissi, tot feia pensar que la mitja hora que va disputar al Gamper contra el Roma serien els últims minuts de Pedro com a jugador del Barça. Amb l’anunci de l’onze inicial, quedava resolta la primera incògnita, qui seria el substitut de Neymar. Malgrat que el canari partia com a principal candidat en totes les travesses, Luis Enrique va decidir que fos Rafinha qui completés el triplet atacant.

Així, Pedro no només no estava entre els titulars, sinó que si el Barça hagués mantingut l’avantatge ni tan sols hauria participat en aquesta Supercopa. Luis Enrique només va recórrer a ell en un moment de necessitat, fent-lo sortir a escalfar amb l’empat a quatre, i utilitzant-lo com el tercer i últim canvi al minut 94 de la pròrroga. Pedro, de fet, va saltar a la gespa amb cara de pocs amics i ràpidament va veure una groga. Com si aquesta final fos una prova definitiva de les raons per les quals marxa del club: suplent, sempre un recurs quan hi ha problemes.

Però el jugador va decidir convertir aquest últim acte de servei en un acte reivindicatiu. Quan Messi va forçar una falta a només cinc minuts per al final de la pròrroga, el canari va fer allò que sap fer tan bé: esmunyir-se, desaparèixer. Pedro, el més normal dels genis, sempre sap on cal ser. Intueix les errades dels rivals i les genialitats dels companys. Així estava, llest per acomiadar-se amb un gol de llest, després de l’aturada de Beto al xut de Messi. Un gol més en una final, com aquells dies feliços contra el Xakhtar o l’Estudiantes.

El club es remet a la clàusula

“Pedro m’ha dit que vol deixar el Barça”, havia revelat el director esportiu, Robert Fernández, minuts abans del duel, confirmant les intencions del canari, que li havia fet saber personalment el seu desig d’abandonar l’entitat blaugrana. “L’entrenador, el president i jo volem que es quedi, ja li hem manifestat la nostra idea. La seva situació no ha canviat, la seva clàusula, de 30 milions, és innegociable”, va respondre el director tècnic blaugrana.

Ara bé, Pedro, al final del partit, va contraatacar: “No és una situació fàcil, abans del partit Robert Fernández ha fet unes declaracions molt desafortunades, ja que només m’he creuat amb ell un moment. He parlat amb el president, Luis Enrique i Albert Soler, és un moment complicat”. El canari va afegir: “No vull marxar del Barça, però no és una qüestió de diners. És una qüestió de minuts i continuïtat”, va dir just el dia que, de nou, no n’havia tingut. “Es mereix aquest moment, aquest gol, aquesta situació. Espero que ens continuï ajudant amb molts més gols perquè el seu rendiment és espectacular”, va dir Iniesta sobre el canari.

El barcelonisme, doncs, de mica en mica sembla acomiadar-se d’un geni normal que ha perdut el pols amb Neymar i Suárez. Si no hi ha un tomb radical del cas, els camins se separen després de l’últim ball plegats. Un ball que, per sort, va acabar de la millor manera: brindant amb una Supercopa.

Històries de superació esportiva