Tocar parts íntimes del rival: agressió sexual o provocació?

BarcelonaCops de colze, baixada de pantalons, pessigades i, fins i tot, tocaments als genitals. "Com a central, quan anava a rematar un córner em van ficar un dit pel cul", comenta el Joan (nom fictici) en una conversa amb l'ARA. El Robert, el Carles i el Lucas (també noms ficticis) són altres persones que han patit aquest tipus de gestos. Tots quatre coincideixen a dir que els comportaments es produeixen durant els instants previs al llançament d'un córner o d'una pilota aturada. El mateix que va passar en l'acció entre Mapi León i Daniela Caracas, en el derbi femení del cap de setmana passat. Quan el joc s'atura, les àrees es transformen en una guerra de trinxeres. Cada batalla és un intent de desestabilitzar físicament i psicològicament el rival. Els jugadors actuen en el teatre de la intimidació. Per la seva banda, l'àrbitre intenta destapar el bosc d'enganys i trampes dels esportistes.

Segons Alberto Carrio, professor de filosofia a la UPF i subdirector de Fair Play, Revista de Filosofia, Ètica i Dret de l'Esport,tocar els genitals dels rivals és una falta d’ètica i una tàctica que s’utilitza perquè el rival s'alteri. També ho considera una falta de respecte als codis ètics de la FIFA i del comitè olímpic, en què "es vetlla per un respecte integral de la persona". Carrio comenta a l'ARA que els jugadors duen a terme una acció que és contrària a les regles del joc per aconseguir un avantatge. El filòsof també destaca que els esports d'equip tenen més seguidors i, en la seva pràctica, es veuen situacions més violentes que en altres disciplines individuals. "El mateix públic incita a tenir aquests comportaments agressius".

Milers d'aficionats van observar com Míchel, jugador del Madrid, li tocava els genitals de forma evident a Valderrama, mig centre del Valladolid, durant un córner el setembre de 1991. La imatge continua present en l'imaginari futbolístic i apareix, sovint, a les xarxes socials. José Domingo Valls, professor de dret civil a la UB i membre del tribunal arbitral de Barcelona, creu que en l'esport es toleren més aquests gestos perquè són considerats accions del joc. En canvi, en altres àmbits professionals és impensable: "Trencar una dent al carrer són quatre anys de presó. En un camp de futbol no agreuja l’agressió; és un nombre determinat de partits”.

L'ARA també ha parlat amb Xesco Espar, psicòleg esportiu, per analitzar les reaccions de l'entorn del jugador. "Als patrocinadors no els hi fa gràcia que els jugadors es comportin agressivament". L'actitud dels esportistes en les jugades defensives està lluny de representar les doctrines apreses al futbol base. "Qualsevol entrenador que veu una conducta així la condemna amb una bona reprimenda", declara Espar.

"Jo tenia setze o disset anys i jugàvem amb gent de trenta", declara el Lucas mentre denuncia els tocaments que va rebre en jugades defensives. Tot i això, li resta importància als fets i afirma que "era un factor més del joc i que després del partit s'oblidava". Carrio, per la seva banda, afirma que en un ambient de competitivitat és difícil controlar aquests comportaments. "Les conductes antiesportives es deuen a qüestions químiques com l’adrenalina o la pressió sanguínia i hi ha persones que tenen una química més alterada". En aquesta línia, Espar considera que els tocaments de genitals entre rivals són fruit de la competitivitat i és similar a trepitjar un jugador. "És un gest per desestabilitzar-lo i molestar-lo".

Sílvia Martínez, professora en comunicació i periodisme esportiu, emfatitza el valor de la comunicació no verbal. "Amb determinats gestos, per exemple, es pot fer creure a l'altre equip que es té un elevat grau de confiança i seguretat per desestabilitzar-lo", diu a l'ARA. També al·ludeix a la terminologia que s'empra en les cròniques esportives. Sovint aquest llenguatge manté relació amb el context bèl·lic. "En aquest vocabulari trobem expressions com rival, lluita per la pilota, atac o generar una situació de perill".

Conductes d'agressió sexual

El Robert, exjugador d'hoquei patins, rebia múltiples cops de stick al seu taló d'Aquil·les. "Va ser un moment de sorpresa, però no ho vaig viure com un moment d’intrusió en els meus genitals, ni que estigués entrant en la meva intimitat". Carrio considera que "tocar les pilotes" és una expressió de masclisme perquè es produeix una sensació de minimitzar el rival. A diferència del Robert, el Lucas va jugar a futbol sala quan era jove. Ara està a punt de fer 60 anys i creu que en el passat aquestes conductes no estaven en el radar de la societat: "Actualment, s'ha produït un canvi cultural; fa trenta anys no et plantejaves que un tocament genital fos una agressió sexual".

Espar creu que aquestes conductes sobretot es donen en l'àmbit masculí, però que ningú s'ho pren com una agressió sexual, sinó com una acció antiesportiva i instintiva fruit del partit, condicionada, per exemple, per la competitivitat d'un derbi. Domingo Valls afegeix que les sentències d’agressions sexuals depenen del tipus de tocament. A més, busquen una situació d’avantatge d’un sobre l’altre. "Els futbolistes al terreny de joc estan en una posició d'igualtat", apunta.

Sancionar l'ego dels esportistes

L'ego dels esportistes impedeix que els professionals demanin disculpes per les faltes de respecte gestuals. "Els clubs o els jugadors han de fer una feina de conscienciació perquè reconeguin els seus errors", considera Carrio. Alhora, l'expert en esport i igualtat creu que els comportaments que es produeixen a pilota aturada s'haurien de sancionar. “En el futbol hauria d’existir una amonestació per una declaració verbal que tingués més valor que una targeta”. A l'hoquei existeix la targeta blava que cobreix, entre d'altres, conductes esportives no greus. José Domingo Valls afirma que, des del punt de vista del dret, la conducta de tocar-se els genitals no pot ser sancionable, a excepció d’un insult, una calúmnia o una injúria.

D'altra banda, Vall Lloret explica que esportivament està sancionat com una desconsideració al contrari i queda recollit en la normativa esportiva i federativa. "Tota la normativa esportiva parla dels actes esportius, dels menyspreus adreçats als àrbitres, jugadors o directius i també d'actes despectius, fer gestos o tocar els genitals". L'àrbitre és l'únic encarregat de sancionar un jugador en l'àmbit esportiu. Si no actua en conseqüència, es poden aportar les proves als comitès sancionadors de cada federació. "Fora de l'àmbit esportiu, n'hi ha poques que s'hagin apreciat i aconseguit sentència", afirma Domingo Valls.

De cara a un futur, l'expert en dret civil i esportiu pensa que, per regular aquest tipus de comportament, "o es respecta la normativa actual i es continua categoritzant com a accions de joc, o bé s’aplica la mateixa normativa que hi ha en l’àmbit civil i es protegeix més la persona".