Sebastià Salvadó: “Per apostar per un nen n’has de deixar un fora, i això sap greu”

BarcelonaSebastià Salvadó (Barcelona, 1932) és president del RACC des del 1985. Abans va ser esportista i sap de la importància d’una ajuda quan un pilot vol començar a competir. Des del RACC, entre les Copes de Promoció i el programa de joves pilots ajuden a impulsar les carreres dels futurs cracs del motociclisme i de l’automobilisme.

Com ajuden els joves pilots?

Els nostres mitjans són limitats i els suplim amb una dedicació des de la base. És un estil similar al de La Masia, respectant la persona i la seva capacitat d’evolució. És una feina molt maca. Recordo la família Márquez, que venien cada mes un dia a la nit amb el Marc perquè veiéssim les seves notes. I si hi havia bones notes, hi havia continuïtat! També hi havia nanos que els havíem d’ajudar perquè no tocaven de peus a terra, com el Tutusaus o el Pol Espargaró. Però és llavors quan veus els que tenen opcions d’arribar lluny.

Com es detecta el talent?

Has de ser molt aficionat a aquest esport i anar a moltes curses! I hi ha un dia que algú et diu que has d’anar amb compte amb un nano que és fantàstic. Però per triar-ne un i apostar per ell n’has de deixar un altre en el camí. I això sap greu. També ajuda la gent de les federacions, com ara Joan Moreta, que va ser president de la Federació Espanyola de Motociclisme, i ara l’Àngel Viladoms.

Per què surten pilots catalans tan bons? Què tenim aquí?

Ara estem a dalt de tot al motociclisme, però si volem que això segueixi hem d’assegurar-nos planter. Ara hi ha molta gent de casa i hi ha gent a qui li interessaria que n’hi hagués d’un altre lloc, ja que ara com ara el Mundial no sembla un campionat del món, sembla un campionat d’Espanya amb proves a tot el món. La nostra feina és defensar el contrari, dir que és important que els de casa siguin allà dalt.

També aposten per pilots que no són catalans, com Jorge Lorenzo.

Al Jorge ens l’estimem molt. Ell va venir aquí després d’haver començat a Palma i ara seguim tenint relació. Sempre em diu que jo sóc el seu tercer avi i jo sempre li dic que néts com ell són els que fan falta! [Riu.] Si treballes seriosament, els dónes un programa i els exigeixes resultats a l’escola, funciona. Crec que els resultats potser han sigut desproporcionats per la feina que fem. Ens esperàvem èxits, però no un retorn tan espectacular!

Quins beneficis treu el RACC d’apostar per nens de 10 anys?

Aconsegueix complir amb una de les exigències fundacionals del RACC, que és afavorir l’esport. Quan arriben a dalt, com el Marc ara, s’enrecorden. I això és tot un orgull.

I el futur? Com el veu?

Crec que continuarà havent-hi pilots catalans. En tenim tants que ara els estrangers vénen a córrer aquí.

Per què aquest èxit no es trasllada a l’automobilisme?

Amb cotxes és més difícil. La cultura del cotxe és britànica, aquí la tenim poc implantada. Allà, amb 10 anys, els porten als tallers i ja saben com funciona tot. Tenen una escala perfecta i completa, com la que nosaltres tenim en motos. Qui ha arribat lluny, en cotxes? El fill de l’Alguersuari perquè el seu pare estava en aquest món i el fill del Carlos Sainz perquè és fill de qui és. Si tinguéssim 10 o 20 Carlos Sainz pare, segurament hauríem tingut més èxits en l’automobilisme.