Sant Andreu i Gràcia es donen la mà en un derbi que engresca Oriol Junqueras

BarcelonaEl japonès Taito Suzuki, president i màxim accionista del Sant Andreu, és un dels pocs guiris que hi ha hagut a les grades del Narcís Sala aquest diumenge. Ara que ha acabat una nova edició del derbi barceloní Sant Andreu - Europa, i independentment de si al públic hi havia més locals o més forans, gairebé cadascuna de les 6.500 persones que han omplert l'estadi tenia un motiu per beure una copa de cava després d'un empat (1-1) que satisfà els dos conjunts, perquè ho deixa tot obert, malgrat que manté l'Europa com a líder del grup 3 de Segona RFEF. Aquest vincle íntim i intens entre les grades i els seus equips contrasta amb el que s'ha viscut en un altre derbi disputat avui a Barcelona, el Barça-Girona, presenciat a Montjuïc per milers de turistes que ni els va ni els ve el resultat i que refreden l'ambient d'un estadi a la mateixa velocitat que ajuden a fer caixa en el futbol modern que tant odien a Sant Andreu i a Gràcia.

La diferència no només s'ha palpat a les grades, amb els Desperdicis del Sant Andreu i els Eskapulats de l'Europa mirant-se cara a cara al Narcís Sala i cantant a la vegada Els segadors, que també ha entonat Oriol Junqueras des de la tribuna, abans de l'inici del partit. Els andreuencs han estat fent cerveses des de ben d'hora al matí a la rambla de Fabra i Puig i l'Europa ha portat 800 seguidors des de Gràcia, que han començat la seva expedició a la plaça Raspall i han anat omplint el paisatge de bengales durant el seu recorregut. Però el derbi també ha sigut un derbi a la gespa. Intens, imprecís, sobreexcitat, igualat. El Sant Andreu i l'Europa s'han fet seva l'actitud de l'escriptor barceloní Enrique Vila-Matas, que assegura que pot fer broma de qualsevol cosa menys del futbol.

El derbi de la primera volta del Nou Sardenya va estar inspirat pel quadre desaparegut que Salvador Dalí va regalar al Sant Andreu amb una pluja de gols, amb la suspensió per la caiguda d'una tanca i amb la continuació de l'enfrontament a porta tancada. El d'avui, al Narcís Sala, s'ha disputat amb més normalitat. Mendes hauria pogut avançar els locals ben aviat, però s'ha adormit en l'avantsala del seu duel amb Flere, i Álex Cano, el capità de l'Europa, li ha pispat la pilota per darrere. En canvi, el petit dels germans Cano, el Jordi, ha estat ben actiu per creuar la pilota davant la sortida de Nil i posar per davant l'Europa abans de la mitja hora de joc.

Sergi Serrano hauria pogut començar a canviar la història en els primers compassos del segon temps, però quan el Narcís Sala ja celebrava l'empat, l'extrem de 25 anys ha enviat un xut al travesser des de dins de l'àrea. Més tard, Jordi Cano hauria pogut fer més forat, però ha perdonat. I li ha sortit car. Perquè en la següent jugada Neeskens ha introduït la pilota a la seva porteria quan volia rebutjar una centrada de Lucas Viña. A partir d'aleshores, el Sant Andreu ha passat a dominar el joc de manera dictatorial i l'Europa s'ha fet un fart d'intentar treure'ls de la seva àrea. Els graciencs han aconseguit resistir.

L'empat manté l'Europa com a líder del grup 3 de la Segona RFEF, l'única posició que atorga l'ascens directe. Segueix tenint un punt d'avantatge respecte al Sant Andreu, que va segon, quan només falten cinc jornades. Si un dels dos equips (per via directa o a través dels play-off) o tots dos pugen de categoria ja hi haurà temps per gestionar la problemàtica que pot suposar que els seus estadis siguin de gespa artificial, una superfície prohibida a la Primera RFEF. El Sant Andreu i l'Europa no es mereixen un exili que posi en perill festasses com la d'aquest diumenge.