El 'modus operandi' de Florentino amb els projectes urbanístics del Reial Madrid

Madrid/Barcelona"Recordo que estava reunit amb el president [Florentino Pérez]. Des del seu despatx es veien unes torres i em va dir: "Són els galàctics: Figo, Ronaldo i Zidane". I després em diu: "Mira, aquesta és la teva [torre]". I jo vaig pensar: "Bé, m’agrada". L’anècdota l’explica David Beckham a la sèrie documental de Netflix que duu per títol Beckham. L’exjugador del Reial Madrid es refereix a les Cuatro Torres, l’àrea més simbòlica del Madrid financer i empresarial, entre l’estació de tren de Chamartín i l'estadi Santiago Bernabéu, gairebé al final del Paseo de la Castellana. De fet, són quatre gratacels coneguts popularment com les Torres de Florentino. El que narra Beckham, però, passa força desapercebut al llarg de la docusèrie, fins que aquests últims dies ha tornat a l’imaginari d'alguns. El motiu de fons és la presentació del macroprojecte urbanístic Madrid Innovation District que, de la mateixa manera que els quatre gratacels, pot suposar un baló d’oxigen per a les arques del club blanc. En tots dos casos hi juga un paper clau la requalificació urbanística. 

Pam a pam. Madrid Innovation District va ser presentat fa tan sols dues setmanes pel mateix Florentino Pérez des de la sala de juntes de la Ciudad Deportiva del Reial Madrid. Es tracta d'un projecte urbanístic que busca convertir la capital espanyola en el districte tecnològic per excel·lència del sud d’Europa. "Serà un espai per a empreses, emprenedors, per a l'educació especialitzada, la formació i el desenvolupament de la IA", presumia Pérez durant el discurs de presentació.

El promotor principal d'aquest futur districte tecnològic és el mateix Reial Madrid. La zona on s’aixeca el projecte correspon al barri de Valdebebas i, en concret, en uns terrenys (85 hectàrees) que formen part de la Ciudad Deportiva del Reial Madrid (120 hectàrees). D'aquests 850.000 metres quadrats, però, encara no se sap quins seran edificats.

Com bé diu el nom, però, es tracta d'una superfície que conforma la ciutat esportiva i, per tant, el sòl està pensat per a un ús esportiu i no terciari (quan es pot destinar, entre altres coses, a oficines). En tot cas, això durarà ben poc, o com a mínim així ho preveuen des de les files del club blanc. L’Ajuntament de Madrid requalificarà aquests terrenys (en modificarà l'ús) a través d'una modificació del Pla General d'Ordenació Urbana de Madrid (PGOU) de 1997 perquè s’hi pugui aixecar el macroprojecte, tal com va avançar Cinco Días i confirmen des de la conselleria d’Urbanisme a l’ARA. La modificació necessitarà després el vistiplau de la Comunitat de Madrid, tot i que les paraules de la presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso, el dia de la presentació del projecte ja anticipen la seva posició: "És un repte apassionant. És el moment de pensar en gran i, d’això, aquest club en sap molt". De fet, tant l'Ajuntament com la Comunitat de Madrid són, també, promotors del projecte.

La història es repeteix

Tenint en compte tot això, el paral·lelisme amb la història de les Cuatro Torres és més que evident. D'entrada, perquè els terrenys on s’aixequen els gratacels també formaven part de la ciutat esportiva del Reial Madrid. Fa vint-i-cinc-anys, just abans de l'era dels galàctics, aquell sòl també es va requalificar i amb els ingressos que va obtenir el club per la seva posterior venda es va poder eixugar el deute que arrossegava, però també es va poder fitxar els quatre jugadors estrella, com confirmen les paraules de Beckham. En total, el Madrid es va vendre 148.777 metres quadrats per 100.000 milions de pessetes (l'equivalent a 600 milions d'euros).

A més, durant un temps el club es va quedar amb dues torres senceres, mentre que una tercera la va compartir amb la Comunitat de Madrid. La quarta se la va quedar l'Ajuntament. Més tard, el Reial Madrid se les vendria i n'obtindria una pluja de milions. A més, ACS, la constructora de Florentino Pérez, va participar en la construcció.

"És un escàndol més. L’Ajuntament ha entrat en la dinàmica de transformar la ciutat al gust de les lògiques dels promotors i els empresaris", reflexiona l’arquitecte madrileny i membre d’Ecologistes en Acció, Luis Suárez, en una conversa amb l'ARA. Qui coneix de prop els canvis urbanístics a la capital espanyola, denuncia que la requalificació hauria de ser una "excepció" i no un "mecanisme quotidià". 

Ni concerts, ni pàrquing públic

Madrid Innovation District pot suposar per al Reial Madrid una via més d’obtenció d’ingressos, tot i que no imminent si es tenen en compte els terminis d'aquests macroprojectes, sobretot pel que fa als tràmits burocràtics. De fet, el club no ha posat cap xifra damunt la taula. En tot cas, això pot ser clau tenint en compte que Florentino Pérez ha vist com dues de les seves noves àrees de negoci han fet, per ara, aigües.

Una és la de convertir el nou Santiago Bernabéu en un estadi de concerts. De moment, i fruit de la pressió veïnal pel soroll desmesurat, tots els esdeveniments previstos s’han suspès. El club preveia que aquesta àrea de negoci suposés un creixement dels ingressos, fins al punt que va crear una nova societat independent: Reial Madrid Estadi S.L. En l'Informe Econòmic 2023/2024 es pot veure com es passa d'uns ingressos de 402.000 euros per "esdeveniments i concerts", a un total de 8,5 milions el 2024. Tot i que el club segueix preveient una pluja de milions per l'estadi (on més creixen els ingressos), en el pressupost 2024/25 ho vincula a l'àrea vip i al museu i tour experience, mentre que l'entrebanc dels concerts s'assumeix com una simple "reprogramació". Cal tenir en compte que la remodelació del Bernabéu ha suposat una despesa faraònica de 1.162 milions, als quals s’hi han de sumar 1.154 milions en préstecs.

L’altre negoci que ha descarrilat és el dels aparcaments públics al costat del Bernabéu. L’ajuntament madrileny li va adjudicar el projecte al club blanc, però la justícia l'ha paralitzat per "falta d’interès públic". "Quina casualitat que ara arribi aquesta requalificació", reflexiona Suárez. En la primera fase de construcció d'aquest servei, el Madrid ja va destinar-hi setze milions d'euros, tal com es desprèn en l'Informe Econòmic 2023/2024 consultat per l'ARA.

I els fitxatges? 

Per a l’equip blanc, com qualsevol altre equip, els ingressos són clau en cas de voler afrontar la temporada que ve amb rostres nous. I també és clau tenir suficient límit salarial per fitxar, una xifra que s'estableix segons els criteris de la Lliga. Florentino va ser molt hàbil durant la pandèmia per aconseguir tancar el compte de resultats en positiu i, així, evitar unes pèrdues que l'haurien penalitzat a l'hora de reforçar-se. Ara bé, que el Reial Madrid hagi pogut acudir al mercat amb regularitat no vol dir que no hagi hagut de fer equilibris interns per aconseguir-ho.

Precisament, l'encariment de la reforma del Bernabéu i el fiasco d'algunes de les línies de negoci han posat en tensió els comptes del club. En el seu dia el dirigent merengue ja va activar una palanca, venent part del negoci del nou Bernabéu a Sixth Street a canvi de 360 milions –un crèdit que està en suspens per la cancel·lació dels concerts–. La temporada passada en va fer una altra per valor de 82,9 milions d'euros: venent part de les llotges vip a diferents empreses perquè les comercialitzin durant trenta anys. Gràcies a aquests ingressos el Madrid va salvar els comptes.

D'altra banda, la requalificació urbanística no només suposarà una pluja de milions per a l'entitat. També serà clau en el canvi de propietat del club, que és el projecte amb el qual està treballant Florentino Pérez i que vol deixar lligat abans no abandoni la presidència. En el fons, el mandatari fa i desfà al seu gust des de fa setze anys: va tornar a la llotja del Bernabéu el 2009 com a candidat únic i des de llavors ha anat renovant mandats sense necessitat de convocar eleccions. L'últim cop, aquesta mateixa temporada i fins al 2029. Però Florentino no és etern i amb el nou model de propietat pretén garantir que tota la seva obra de govern tingui continuïtat per algú de la seva confiança.

Per tot això, el serial urbanístic que envolta el Reial Madrid no sembla tenir aturador. "Vaig fer tot el possible perquè [David Beckham] vingués al Reial Madrid", reconeix el mateix Florentino Pérez al documental de Netflix sobre el jugador. Vint-i-cinc anys després, torna a fer tot el possible per aconseguir el seu objectiu.