La reivindicació silenciosa d'Alexia Putellas

BarcelonaAlexia Putellas s'ha reivindicat on més li agrada fer-ho: damunt la gespa. Torna a jugar els partits importants i és decisiva, com en el darrer enfrontament de la Lliga F, en què va desencallar l'empat sense gols del Barça a San Mamés signant, a tocar del minut 90, un magnífic gol que va permetre a les blaugranes tancar la primera volta del campionat amb un ple de victòries. Ho va fer entrant des de la banqueta. A les semifinals de la Supercopa, va tornar a l'onze en el triomf contra l'Atlètic de Madrid. El següent repte és la final de la Supercopa d'Espanya davant el Reial Madrid aquest diumenge (12 h / TV3) a Butarque (Leganés). Pot ser el primer títol de la temporada per a les blaugranes –el 23è d'Alèxia amb el Barça– i l'estrena del caseller particular de Pere Romeu com a primer entrenador.

A punt de fer els 31 anys, la capitana està esvaint els dubtes sobre si podria tornar al nivell que l'havia dut a guanyar dues Pilotes d'Or consecutives abans de lesionar-se greument al genoll. El calvari d'Alexia va començar en un entrenament fatídic a Anglaterra, previ a l'Eurocopa del 2022, i es va allargar durant gairebé dues temporades. El curs 2022-23 va estar des del novembre fins al març sense poder jugar i no va arribar ni a la desena de participacions. La temporada següent tampoc va poder fer net, i es va sotmetre al desembre a una artroscòpia del genoll per conèixer el motiu de les molèsties que arrossegava des del novembre. El març del 2024, gairebé 120 dies després, reapareixia amb gol contra la Reial Societat.

Alexia tornava a sentir-se futbolista. "Per fi puc tornar a fer el que més m'agrada", deia llavors. La capitana aniria acumulant minuts des del seu retorn, però amb un rol allunyat del que havia tingut abans de la lesió greu al genoll. Paral·lelament, hi havia un elefant a l'habitació: resoldre una renovació que feia mesos que estava enquistada. Les intencions diferenciades de les dues parts pel que fa a les condicions, un refredament accentuat perquè la de Mollet del Vallès va anar a una convocatòria amb Espanya sense tenir l'alta mèdica del club i els dubtes a l'entitat que deixaven els problemes al genoll –i que van disgustar la futbolista– van dilatar el procés.

La renovació

L'inici de les negociacions va ser amb Markel Zubizarreta a la direcció esportiva, però no es van resoldre fins un mes abans de finalitzar la temporada –i quan s'esgotava el seu anterior contracte– i amb Marc Vivés ja com a successor de Zubizarreta. Els camins havien de seguir plegats. Alexia és un símbol del Barça i això no s'escapava als despatxos nobles de l'entitat presidida per Joan Laporta. "Només em queda agrair a l'afició, al club i a la gent que va prendre la decisió que pogués fer carrera al club de la meva vida. Espero que no es quedi aquí, i que siguin molts anys més", assegurava la capitana pocs dies abans de firmar un acord fins al 2026, amb un tercer any opcional.

Alexia va rebutjar ofertes econòmicament més suculentes provinents de l'estranger, però satisfeia el seu desig de seguir al club. Abans de renovar, també volia saber qui seria el substitut de Jonatan Giráldez a la banqueta, després que l'exentrenador blaugrana anunciés que marxaria al Washington Spirit. Amb Pere Romeu, Alexia ha recuperat l'aura. "L'any passat li va costar més entrar perquè Giráldez ja tenia el seu onze i li funcionava molt bé. I quan les coses funcionen, és difícil tocar-les. Aquest any ha començat una nova temporada des del principi", expliquen a l'ARA des de Sant Joan Despí.

Els que la coneixen bé neguen que s'hagi hagut de reivindicar pel fet d'haver renovat després de les lesions, si no que la seva mentalitat és la de reivindicar-se cada dia. "Alexia segueix sent una reina", apunten des de la Ciutat Esportiva. "No ha perdut l'aura. És la capitana. És una de les futbolistes més respectades del vestidor. En un equip amb molt bones jugadores, és una de les referents per ser pionera". La capitana va ser la primera futbolista dona de l'equip blaugrana –també la primera futbolista catalana–, en guanyar la Pilota d'Or i el The Best, un testimoni que ha recollit Aitana Bonmatí.

La seva rutina professional

Malgrat ser la primera a trencar sostres, els que treballen amb ella dia a dia la defineixen com una "persona normal". "Potser de portes enfora pot semblar una cosa, però és una futbolista accessible. És agradable en el tracte. Té un gran discurs i sap comunicar-se. Sap què vol dir i com ho vol dir", expliquen des de Sant Joan Despí. De fet, Alexia ajuda i orienta Vicky López, una de les futbolistes joves de les quals es presumeix un futur més prometedor i amb qui comparteixen part d'alguns serveis de les seves agències de representació.

Després de l'ostracisme que va estar obligada a viure per les lesions, Alexia ha recuperat el futbol i el somriure. Participa en les bromes del vestidor, tot i que, com a capitana, també aixeca la veu quan ho ha de fer. "El que més sorprèn d'ella és la seva fortalesa mental. És molt forta mentalment", expliquen des de la Ciutat Esportiva. Aquest esperit i la professionalitat en les seves rutines són els dos grans baluards per haver deixat endarrere el calvari. Més enllà del Barça, treballa amb el mateix equip de professionals des de fa més de vuit anys, abans i tot que la rutina de gimnàs fos obligatòria al club, que ara es fa gairebé cada dia d'entrenament.

Alexia, amb un fisioterapeuta i un preparador físics personals, segueix un plàning adaptat en funció dels partits, els minuts jugats i la càrrega d'entrenament. Fora del club i amb un calendari tan atapeït com el del Barça, treballa, sobretot, la compensació física i la prevenció de lesions. També segueix una dieta ajustada i, en funció de les analítiques, és el club qui s'encarrega de la suplementació alimentària. Alexia té un nutricionista personal que està coordinat amb el club i, de fet, és habitual que la capitana esmorzi o dini a La Masia, malgrat que és opcional. També analitza mitjançant un anell que li mesura el descans la qualitat del seu son, i respecta un mínim de 8 hores de descans diari. Tot plegat, per seguir sent la reina a tocar dels 31 anys i seguir aixecant títols amb el Barça, el club que estima i l'estima.