Fita a fita
Esports03/02/2023

Els puntals de la Trapa, la vall de Sant Josep a vista d'ocell

Tresca variada i complexa que ens ajuda a assaborir el sector de ponent de la serra de Tramuntana, gran miranda sobre la Dragonera

Joan Carles Palos

PalmaEn aquesta ruta estrenam la senyalització amb la què el Consell de Mallorca ha fitat el camí entre el coll de la Gramola i la Trapa. Es tracta d’un tram important de la primera etapa del GR-221, conegut com la Ruta de Pedra en Sec, entre el port d’Andratx i el pla de l’Evangèlica. Actualment només es trobava senyalitzat un tram alternatiu que parteix de la localitat andritxola de s’Arracó. La ruta des del port d’Andratx i Sant Elm continua desproveïda d’indicadors. El punt d’inici el situam al coll de la Gramola, a l’altura del quilòmetre 106 de la Ma-10. El topònim, que immediatament ens remet a una modalitat de gramòfon sense trompa exterior, té relació amb el nom de la família propietària d’aquelles terres en els segles XIII i XIV (font: toponimiamallorca.net).

La ruta

[00 min] Ens posam a caminar des del mateix aparcament del coll de la Gramola, on el Consell de Mallorca també ha habilitat una petita àrea recreativa. Avançam per una pista de terra (oest/nord-oest) que pren altura ràpidament mentre ens regala unes belles perspectives de l’entorn. A la dreta tenim els comellars de la Guixera i del Corso, tributaris del Rajolí (comellar, torrent i carregador) que desemboca als peus del puig Roig (189 m), on s’encastellaven els habitants de la zona per defensar-se a pedrades dels atacs pirates i corsaris, tal com esmenta Joan Binimelis a la Història General del Regne de Mallorca (s. XVI). [10 min] A poc a poc, ens acostam als pendissos de la serreta formada pel Penyal de n’Anglada (419 m), el puig del Tancat i del Voltor (484 m) –grafiat Moltó en el mapa Alpina– i el puig del Campàs (487 m). Aquest últim pren nom d’unes rotes que deixam a l’esquerra just quan el camí travessa el collet de les Pedrisses, [25 min] que ens obre la vista cap a la vall de s’Arracó.

Cargando
No hay anuncios

Baixam uns metres pels Voltarrons i ens acostam a ses Basses, on trobam multitud de barraques que palesen la intensa activitat agrícola i ramadera d’aquells voltants en el passat. Primer passam pel coll dels Guixers, vora el turó (342 m) del mateix nom; tot seguit [40 min] ens topam amb una bifurcació important: de front, el camí que va a la Trapa (per on farem la tornada); a l’esquerra, la variant del GR que baixa a s’Arracó. De moment, prenem aquest camí i iniciam un descens ràpid i còmode cap a l’interior del comellar fins a topar-nos amb una nova bifurcació [50 min], a l’altura d’un gran forn de calç que trobam a la dreta. Abandonam el camí principal i seguim una pista de terra que ens introdueix per un nou comellar (sud-oest), clos entre la Paret del Moro (472 m), el puntal del Forn (459 m) i el puig de les Basses (493 m), que ens situa sobre un coll sense nom conegut [1 h 15 min].

Des del coll giram a la dreta i prenem el tirany que ens ha d’acostar al nostre primer objectiu, el puntal del Forn. Giram cap a ponent, en direcció al puig de les Basses, per un tirany ben fresat i fitat que en pocs minuts ens acosta a la carena [1 H 25 min]. Abandonam el senderó vora una mena de barraqueta, encastada en el roquissar, i iniciam una breu i senzilla carenejada (sud-oest) fins al cim dels Puntals de la Trapa o del Forn (per situar-se entre ambdues possessions). Els seus 459 metres d’alçaria li atorguen el grau de miranda perfecta –a vista d’ocell– sobre la vall de Sant Josep i la Dragonera. El cim està coronat per una monumental fita [1 h 35 min].

Cargando
No hay anuncios

El descens a la Trapa el feim per la mateixa carena en direcció al coll de les Ànimes. Recorrem un tram curt (sud-oest/oest) fins a veure una encletxa accessible a la nostra dreta [1 h 40 min], des de la qual divisam el camí que travessa la partió entre les terres propietat del GOB i la possessió del Forn. El tirany és al principi rost i pedregós, després són les mates i les carritxeres les que hi afegeixen una certa dificultat. Ens hem d’orientar per la visió clara i propera d’un botador sobre la paret mitgera que travessa el GR. Cal tenir paciència i esment a cada passa que feim, i prendre les mesures necessàries per no pegar cap culada, més molesta i dolorosa que perillosa. [2 h 05 min] Assolim el portell i el camí que connecta el coll de la Gramola i la Trapa. Voltam a l’esquerra i seguim el sender que desemboca sobre la pista que puja de Sant Elm pel comellar de Cala Sanutges i, a través del coll de les Ànimes, entra dins la vall de Sant Josep. [2 h 15 min] Passam les cases, on continuen les obres de construcció d’un refugi de la Ruta de Pedra en Sec, i ens acostam al molí de sang i l’era que ens fiten el camí fins al mirador de la Trapa sobre la Dragonera [2 h 20 min].

La Trapa

Propietat del GOB i adquirida per subscripció popular l’any 1980, la Trapa és ara una finca de 104 quarterades d’un altíssim valor natural, a més de ser un mosaic grandiós de l’enginyeria rural més tradicional. Entre 1810 i 1823, una comunitat de monjos trapencs fugitius de la revolució francesa de 1789, ocuparen aquest espai, propietat del canonge Pere Roig, i feren d’aquest entorn una vall habitable i profitosa des d’un punt de vista agrícola. Sols habitada per carboners i llenyaters, els trapencs hi feren una gran reforma amb nombroses marjades per sembrar-hi blat, una era de batre i un molí de sang per moldre el gra. Tot i la seva gestió eficient i voluntariosa, al llarg dels anys no ha aconseguit allunyar-se de l’acció devastadora de dos incendis, un el 1994 i l’altre el 2013, sovint conseqüència de l’acció humana, negligent i irresponsable, especialment a la zona de Calvià i Andratx.

Cargando
No hay anuncios

Abandonam la Trapa i, fent cas als nous indicadors de fusta del Consell de Mallorca, iniciam el camí de retorn al coll de la Gramola per ses Basses. Tot i les condicions precàries d’alguns trams del camí, aquest se segueix amb facilitat. Una remuntada llarga i tranquil·la es passejarà pels pendissos dels puntals de la Trapa i del Forn, primer, i del puig de les Basses, després. Així arribarem a l’altura del cap Fabioler [3 h 00 min], també conegut com morro d’en Grosser, sobre el qual s’erigeix un dels miradors del Foment del Turisme, dit d’en Josep Sastre, a més de 400 metres d’altura. Ara tot just ens queda recórrer el bell i vistós tram de sa Marina de ses Bardes fins a un grupet de cases de roter [3 h 20 min] on acaba el sender i s’inicia la pista de terra. A poc a poc, anirem tancant el circuit i desfent passes pel camí que travessa el Campàs fins al coll de la Gramola [4 h 05 min], on finalitza la nostra caminada. 

Les dades

Dificultat 4 sobre 5

Distància 14,52 km

Desnivell 496 m

Durada 4 h 05 min

Altitud màxima 459m

Ruta circular

Cargando
No hay anuncios

@Fita_a_Fita