La punta de la Galera, a l’extrem de gregal del Grau

PalmaLa ruta d’aquesta setmana es troba inclosa dins el domini terrestre i marítim del Parc Natural de l’Albufera del Grau. Som al nord de Maó, a l’extrem més oriental de l’illa, en un paratge de gran interès cultural i paisatgístic que va ser declarat Parc Natural el 4 de maig de 1995, i posteriorment ampliat el 2003. La seva extensió actual supera les 5.000 hectàrees. Sens dubte ens trobam davant la joia de la corona de la Reserva de la Biosfera (1993), consecució de la pressió social contra l’urbanisme més depredador de final de la dècada dels anys 70. Per un costat, el 1973 s’hi iniciaren les obres de construcció d’una urbanització i, per l’altre, s’hi va projectar un camp de golf amb un port esportiu que, sortosament, no s’arribaren a fer realitat.

En aquest itinerari volem recórrer la punta de gregal (nord-est) del port del Grau, en origen un antic llogaret de pescadors, per un terreny rocallós i penjat sobre la mar, per un itinerari de senders i pistes de terra que hem de transitar amb molt de respecte. Passarem per davant els illots de la Cudia i arribarem fins a la punta de la Galera, seguint tiranys que transiten per una riba de superbs penya-segats. Un altre element visible de la geografia de l’entorn és l’illa d’en Colom, on es conserven les restes d’una basílica paleocristiana i també els records d’un antic llatzeret ubicat el segle XVIII en aquest mateix indret.

L’itinerari no gaire llarg és tot un regal als sentits que s’ha d’assaborir en tranquil·litat, respecte i molt de seny. Com acostumam a recordar els boomers a les generacions més joves, no hi ha ‘pantalla’ que superi l’experiència de la contemplació d’aquest extrem de la costa de Menorca. Perquè com la resta de l’illa, el Grau és un paratge singular. Envoltat de turons baixos, bosquets de savines i joncars, aquest espai natural protegit inclou una gran diversitat d’ambients amb major o menor grau d’intervenció humana: zones humides, terrenys agrícoles i ramaders, boscos, un litoral amb penya-segats i platges, illots i zona marina. Si volem fer servir el transport públic per arribar-hi, la línia 23 connecta Maó i el Grau. Com sempre, recomanam consultar prèviament el web del TIB Menorca (menorca.tib.org).

La ruta

[00 min] Ens posam a caminar des de la mateixa parada de bus en direcció al nucli costaner del Grau. Es tracta d’un humil, tranquil i amable llogaret de pescadors, de cases emblanquinades ben arrenglerades, reconvertit a començament del segle XX en zona residencial d’estiu d’un gran nombre de famílies maoneses. Abans de capbussar-nos en el seu paisatge natural més salvatge, de superbs penya-segats, calons de rocam i mars profundes, recorrem els carrerons d’aquest poblet maonès, que es començà a bastir a les acaballes del segle XIX. El carrer de l’Arribada ens dona la benvinguda, seguit pel carrer dels pescadors que ens mena per darrere les cases de primera línia. Després de superar la breu costeta del carrer Dret, hem assolit l’extrem de gregal del Grau [05 min].

A partir d’aquest punt, un tiranyó ens convida a fer la primera passa fora de l’asfalt. Així, començam a recórrer l’espai litoral més pur, on es barregen el verd intens de la vegetació de ribera amb les tonalitats més grisenques d’una roca enfosquida. Entre la punta del Cocó i Cala Avellana (també dita Vellana), trobam un niu de metralladora i, dalt d’un turonet, un observatori militar de la Guerra Civil [15 min]. L’empremta visible de la història sobre el territori. Tot seguit, el tirany davalla ràpidament a Cala Avellana, estreta, de petit format i gairebé inapreciable, on trobam una caseta varador. Tot just sortir de la cala, el nostre caminet enllaça amb una pista de terra que seguirem fins al final [35 min], una miranda natural sobre els illots de la Cudia i el caló de la Cabra, que ens regala igualment una excel·lent vista de l’illa d’en Colom.

Deixam la punta de la Cudia a l’esquerra i baixam al Jonc Boval de Tramuntana per un estret tirany que sovint es confon amb altres d’oberts per les cabres [45 min]. Es tracta d’un caló ben arrecerat, tranquil i salvatge, amb un fitotopònim ben singular. El caminoi continua cap a l’interior, per dins una estreta coma, i ràpidament pren volada pel coster de l’esquerra, rost i punyent. Assolida la part superior [55 min], passam una paret seca i iniciam un nou descens fins al Jonc Boval de Migjorn. Des d’aquest punt de la ruta ja tenim una visió completa de la punta de la Galera, l’objectiu de la nostra ruta. Mentrestant, si giram la ullada cap a tramuntana, podem gaudir de l’agresta riba que acabam de superar, des del Grau fins aquí. Però, vius! La tresca continua.

Cudia Nova

Travessam una àrea de lloses i remuntam un coster que ens situa sobre una esplanada natural ben davant la punta de la Galera [1 h 10 min]. La punta està formada per dos monumentals cossos de roca, d’una trentena de metres d’alçada, enllaçats per una estreta i discreta carena que s’estén per sota, pocs metres mar endins, per davant del penyal exterior. Terra endins, l’emblemàtic lloc de la Cudia Nova, espai on des de fa més de dues dècades es desenvolupa un important projecte vitivinícola. Iniciat l’any 1999 pel doctor Andrés Martínez-Jover i els seus cinc germans, l’objectiu era transformar una finca familiar, de tradició ramadera, en una vinya sostenible, de bons vins i gran futur. Actualment, les vinyes ocupen set hectàrees a la costa nord de Menorca, Reserva de la Biosfera, dins el Parc Natural de l’Albufera del Grau.

De la punta de la Galera continuam avançant per damunt la carena rocosa en direcció ara als Reixats [1 h 35 min], amb belles vistes cap a la mar i amb la muntanya del Toro fitant el nostre horitzó interior. Des d’aquí ja és visible a la banda de xaloc una pista de terra, cap on hem de dirigir les nostres passes. [1 h 50 min] Un cop assolida, la seguim cap a la dreta, terra endins. Poc després, topam una bifurcació i a la dreta novament fins a enllaçar amb el Camí de Cavalls [2 h 10 min], entre les estaques 62 i 63 de l’etapa 1 del GR-223, que uneix la Colàrsega del port de Maó amb l’albufera del Grau. En sortir a la carretera (Me-5), tot dret fins al llogaret mariner [2 h 35 min].