18/09/2023

Ni provincià ni esnob: visca el futbol popular!

Podria escriure avui sobre l’absurd moviment d’uns quants membres de la Federació que estan disposats a denunciar les jugadores espanyoles que van fer caure Rubiales. Absurd i alhora previsible, perquè el poder, l’statu quo, sempre respon així quan se sent acorralat. Ataquen les veritables víctimes per espantar-les, perquè ells sempre s’han sentit impunes, perquè en aquest cas es pensen que el futbol és seu. I s’equivoquen perquè el futbol és d’elles. Però avui el cos em demana tornar a parlar del futbol popular, del derbi que l’Europa es va endur 3 a 0 contra el Sant Andreu.

Diumenge el Nou Sardenya va ser una festa. De barri. En certa manera, una extensió de les festes de Gràcia. Un partit que va aplegar gairebé 4.000 persones totalment bolcades que no van parar d’animar. Sense l’exuberància ni el glamur d’un partit del Barça o el Madrid, però poder formar part d’aquest futbol modest, més tangible, et reconcilia amb moltes coses. T’omple d’una altra manera. Deixeu-me, per un dia, explicar-ho.

Cargando
No hay anuncios

Identificar-te amb un club de barri –o poble– té un component especial perquè aquella idea tan estesa de sentir-se teu un equip és molt més poderosa quan el club es pot tocar, és de les teves dimensions. Quan el vius sense pantalles ni filtres ni prohibicions, quan no és un gegant inabastable que ni entens ni et deixen entendre. Veure els jugadors del planter de l’Europa corrent sobre la gespa del Nou Sardenya, entonant els càntics dels Eskapulats al costat dels futbolistes, és la imatge que millor ho representa. En l’era global, en què tens cinquanta partits a la televisió per escollir, a banda de totes les plataformes audiovisuals que t’ancoren al sofà, el futbol modest necessita aquesta identificació per sobreviure. I molta gent cansada del negoci del futbol modern hi pot trobar el seu particular refugi. Vermut, amics i els nens campant lliurement per l’estadi.

Cargando
No hay anuncios

I si parlem de futbol, veure un Europa-Sant Andreu no és cap càstig diví. Hi ha pilotades en llarg? Segur. Algun error de pati de col·legi? També. Com a Primera. De fet, al migdia, unes hores abans del derbi barceloní, vaig estar mirant el Getafe-Osasuna per la televisió. Com a espectador, va ser molt més dur el partit del Coliseum que el que va passar sobre la gespa del Sardenya. Tant l'Europa com el Sant Andreu intentaven jugar la pilota amb més criteri que el Getafe. El porter local dels madrilenys, David Soria, va fer més pilotades que en qualsevol partit de Segona Federació. Cuidar la cosa local no és provincià ni esnob, és una manera més de reivindicar la nostra essència.

Cargando
No hay anuncios