Ser primers a la Lliga és un joc de nens amb aquest Barça

BarcelonaA la vida, un detall pot canviar-ho tot. Al futbol també sol passar. El Barça es consolida al capdamunt de la classificació després d'un triomf còmode contra la Reial Societat, una tarda sense ensurts a l'Olímpic en un partit que ha canviat del tot quan els bascos, que havien sortit jugant molt bé, s'han quedat amb un home menys al cap de 17 minuts de joc. Els primers minuts havien estat de domini visitant, amb un gol anul·lat per fora de joc i aproximacions per les bandes, però un cop Elustondo ha vist la vermella, el partit ha canviat del tot. Ha estat bufar i fer ampolles per a un equip que s'ho ha passat pipa, sobre la gespa. El Madrid queda a tres punts, ara. I l'Atlètic aguanta ferm en la segona posició. El final de Lliga serà ben emocionant.

El guió l'hauria pogut escriure Flick. Una golejada sense patir gaire, podent fer algunes rotacions de sortida i canvis entrada la segona part, per protegir les cames d'alguns jugadors clau. El que per a Flick era un regal de 60è aniversari rodó era un malson per a Imanol Alguacil, que sempre intenta que el seu equip jugui bé. Però no se'n surt, aquest any. La Reial, però, ha intentat sorprendre amb uns primers minuts en què ha caigut dos cops a la trampa del fora de joc del Barça. Segueix funcionant, aquesta defensa avançada que convida els rivals a mossegar per després trobar-se atrapats en una teranyina. Però el Barça no havia sortit còmode en un partit en què es jugava molt, després de veure per televisió com el Madrid sortia escaldat del camp del Betis. Flick havia decidit donar descans a De Jong i Balde, per situar Gerard Martín i Marc Casadó. Una jugada guanyadora, ja que ni el tècnic alemany s'hauria imaginat que serien aquests dos jugadors de La Masia els que farien els dos primers gols. De fet, es tracta dels primers gols del lateral d'Esplugues de Llobregat i el migcampista del Baix Montseny amb el Barça. Un dia especial que cap dels dos oblidarà.

Flick també havia fet jugar de titular Dani Olmo, l'encarregat de forçar la vermella d'Elustondo en una acció en què va poder trencar pel mig la defensa visitant. El vallesà es va entendre bé amb Raphinha, obert a una banda, i Lamine. El geni de Rocafonda segueix sense marcar, però no preocupa gaire. Feliç en el seu rol d'extrem, obre el camp, mortifica laterals, fa centrades i regala gols. Yamal viu un moment dolç de joc, divertint-se i divertint. El primer gol el començaria a crear ell, en una jugada en què Olmo la va enviar a la banda on sol arribar Balde. Aquest cop, però, hi arribava Gerard Martín, puntual a la seva cita amb la història. Pocs minuts després, un xut d'Olmo va tocar el cos de Casadó, que no s'ho esperava. Un primer gol curiós, el del migcampista, a qui gairebé feia vergonya celebrar-lo. Els seus companys es van encarregar que ho fes, estimant-lo com l'estimen. Encara que sigui de rebot, el primer gol sempre s'ha de celebrar. A la vida sempre cal celebrar les coses.

Lewandowski, 34 gols

El partit estava decidit. I la Reial Societat, condemnada al martiri a Montjuïc. El Barça va seguir divertint-se a la segona part, sense forçar gaire, que dimecres toca tornar a la Champions a Lisboa. Primer va ser Araujo qui va fer el tercer gol i després, Lewandowski, en una acció mig de rebot que li permetia seguir engreixant les seves xifres golejadores també en un dia en què estava una mica desaparegut. Amb aquest gol, el davanter polonès ja en porta 34 i signa la seva millor temporada golejadora vestit de blaugrana. En un equip on viu rodejat de cares joves, escoltant ritmes musicals que no deu entendre i fent-se bromes que no compren, el veterà davanter no sol fallar. Amb més o menys presència, però, marca diferències dins de l’àrea, allà on és feliç.

Tot li sortia de cara a un Barça que feia festa grossa. Sense amagar gaire que ja pensava en el futur, Flick va canviar Pedri, Cubarsí i Raphinha abans de l’hora de joc. Un d’ells, el defensa central, un marrec. Però el jugador d’Estanyol ja és imprescindible, en aquest Barça. És la màgia de La Masia. Canvien moltes coses en aquest món, però el futbol base blaugrana segueix produint talent. Segueixen arribant nois que somien en ser futbolistes del Barça quan són menuts i fan realitat els seus somnis. I alguns d’ells s’estrenen com a golejadors.

Flick va anar fent més canvis, mantenint a la gespa Lewandowski els 90 minuts per veure si podia fer algun golet més. Ferran Torres el buscaria un cop i un altre, sense fortuna, en un final de partit que ja no tenia gaire història. El Barça ja pensava en el pròxim repte, la Champions. No s’acaben mai els reptes per a un equip ple de joves, ple de criatures, que tenen el Barça líder a la Lliga i ben viu a la Copa i la Champions. Un joc de nens entre adults.