BarcelonaMés càmeres que en cap altra jornada, més tensió que en cap altre partit. Aquest és l’ambient que envolta un Madrid-Barça i que situa l’àrbitre, més que mai, en el focus mediàtic. Avui, a sobre, el col·legiat Fernández Borbalán veurà planar pel Bernabéu l’ombra de la sospita en cada decisió. Les presumptes pressions per afavorir el Madrid i perjudicar el Barça -que un àrbitre assistent va denunciar fa unes setmanes i que la fiscalia està investigant a petició de l’advocat Jacinto Vicente- no han fet més que afegir flaixos sobre la seva figura. El fet que, en paral·lel, el seu habitual company a la banda, Canelo Prieto, hagi patit una lesió d’última hora que ha obligat a convocar d’urgència un altre assistent, Barbero Sevilla, encara estreny més el cercle.
¿Però com es gestiona aquesta pressió? “La preparació psicològica és possiblement la carència més gran que té l’àrbitre actual”, diu a l’ARA Xavier Moreno Delgado, exàrbitre professional i president del Comitè Tècnic d’Àrbitres de la Federació Catalana. Com passa en qualsevol staff tècnic, la figura del psicòleg tot just s’està integrant en el dia a dia d’un col·legiat, que en té a disposició un d’oficial a Madrid. “Però molts opten per contractar un coach particular, com fan amb l’entrenador personal que els manté en forma”. Fins ara, afegeix, “l’evolució es fa més aviat de manera empírica”. A Primera es gestiona sobretot “una pressió mediàtica, les crítiques després d’una errada”, una situació -segons com- més còmoda que la pressió “gairebé d’amenaça física” que s’ha hagut de patir al futbol base, amb aficionats i familiars molt a mà del col·legiat.
La web especialitzada Futboldecabeza.com parla de tres tipus d’àrbitre: el que s’aïlla (controla millor l’estrès però no evoluciona), el sensible a les crítiques, tant objectives com irracionals (és presa fàcil), i l’entrenat (identifica les crítiques vàlides i les utilitza per millorar, i descarta les invàlides, per interessades i gratuïtes).