Passi el que passi, 'Carpe diem': els apunts en calent del Barça - Atlètic de Madrid

BarcelonaEmpat in extremis de l'Atlètic de Madrid a Montjuïc en una nit esbojarrada de Copa del Rei a Montjuïc (4-4). Sorloth, altre cop ell, va silenciar la culerada a l'últim instant. A continuació, uns apunts en calent.

El sexagenari més estimat de Catalunya. Deia Simeone a la prèvia del partit que Flick és la "fortalesa màxima" del Barça actual. Tan contundent afirmació té una part de factura cobrada a Xavi, el predecessor de l'alemany, amb qui el Cholo va tenir algun enfrontament dialèctic. Però tampoc ens podem enganyar: l'entrenador blaugrana (i no la composició de la plantilla, pràcticament igual que la de la temporada passada) és el responsable que un equip que tenia tendència a abaixar els braços ara sigui capaç de remuntar un 0-2 contra un equipàs com l'Atlètic. Als 60 anys acabats de fer, converteix l'edat dels seus jugadors, des dels 34 de Szczęsny fins als 17 de Lamine Yamal, en la flor de la vida. Llàstima que no l'encertés amb els canvis.

Carpe diem. Fins que no ho he escrit no me n'havia adonat: Lamine Yamal té la meitat d'anys que Szczęsny. Dit això, qui sap com i quan es retirarà el prodigi de Rocafonda. Si serà Neymar, Messi o els dos alhora. Si guanyarà dues o tres Champions o una o dues Pilotes d'Or. És llaminer imaginar-se'l d'aquí a dos o tres anys, amb la barba més tancada, carnet de conduir i més quilòmetres a les cames. Però això seu ha arribat a un punt que val més gaudir del moment i deixar de projectar. El que fa a cada partit és tan surrealista per l'edat que té que només cal lligar-se bé el pitet i pessigar-se. Allà on l'avi Flick posa el pa, el minyó Lamine hi posa el formatge. Marca Lewandowski i les càmeres l'enfoquen a ell. Crac.

La parella de l'any. Per posició a la gespa i nivell d'espectacularitat del seu repertori, Cubarsí apareixerà en menys portades que Lamine Yamal, però la seva irrupció mereix tots els apunts del món. El d'Estanyol és un central colossal. Té una sortida de pilota de bojos, fa servir el cos com si tingués 30 anys, no s'arronsa en cap duel, fa gols de córner... I si ell no pot rematar, bloqueja marcatges perquè els companys puguin fer-ho. És curiós que el Barça, abans de perdre l'avantatge en un descompte maleït, sotmetés l’Atlètic amb dues dianes tan semblants de Cubarsí i Iñigo. Jove i veterà, són la parella de l’any. Normal que Araujo pensi en fer les maletes.

Caramels a dojo i un trosset de carbó. El resultat de 4-4 és el pitjor d’una gran nit del Barça en què Pedri, com va sent habitual, va impartir una lliçó magistral del que ha de fer un migcampista. No només va marcar el primer gol, sinó que es va atipar de repartir caramels, d’accelerar i frenar en benefici del col·lectiu, d’avançar-se al rival per robar-li la pilota... Els èxits d’aquesta temporada depenen de la seva vareta màgica, de la seva calma davant de qualsevol situació. No és casualitat que l'Atlètic de Madrid, que arribava al tram final del partit amb alè gràcies a la falta d'encert de Ferran Torres i a l'esquena perduda de Kounde, fes sang de la sortida del canari en els darrers minuts.