Mor als 66 anys Juli Pardo, president de l'Espanyol del 1989 al 1993

BarcelonaJuli Pardo Padrós, president de l'Espanyol del 1989 al 1993, ha mort aquest divendres d'un infart als 66 anys a Barcelona. L'advocat va dirigir el club en uns anys intensos, ja que va agafar l'equip a Segona Divisió i va convertir el club en SAD. Pardo va assumir la presidència després de la d'Antonio Baró, quan va guanyar les eleccions amb el 41% dels vots, imposant-se a Manuel Meler, Pablo Ornaque i Abel Hernández. Va ser el primer i únic president de l'Espanyol escollit pels socis uns comicis. Es convertia així en el 24è president de la història del club.

Pardo va encapçalar un grup de joves empresaris anomenat 'Los dieciocho' que volia trencar la gestió dels aleshores responsables de l'entitat. Aquest va convèncer bona part de la massa social periquita, que van atorgar-los un ampli suport en les eleccions del 1989. La seva gestió, però, va estar marcada per les discrepàncies internes amb homes de confiança del seu propi equip com José Luis Perelló i Jorge Malet, la conversió del club en societat anònima esportiva i la lluita entre famílies per controlar l'entitat. Un grup de gran influència, liderat per la família Lara i Claudi Biern, l'acusaven d'haver fet una gestió "negligent" en l'apartat econòmic. Durant la seva presidència va demostrar ser capaç d'aglutinar bona part de la massa social, en especial amb les penyes, que van organitzar-se en el que ara és la Federació Catalana de Penyes de l'Espanyol (FCPE). "Jo vaig sorgir de la grada; des de que era molt petit he anat a molts desplaçaments, he conegut pocs directius que hagin tingut aquesta trajectòria de viatjar per mitja Espanya amb la bandera blanc-i-blava", va recordar, preguntat per com havia arribat al càrrec.

Quan li va tocar conduir el procés de conversió en societat anònima, va intentar animar la massa social espanyolista, amb visites a les penyes incloses, per tal d'evitar que les accions caiguessin en uns pocs propietaris: "Ho vaig lluitar moltissim, jo volia un Espanyol de tots per venir precissament de la massa social tot i que alguns no ho volien i pretenien que hi hagués una concentració d'accions; José Manuel Lara pare em va dir que si li passava el paquet que quedava del repartiment final em convertiria en president vitalici. Li vaig dir que l'hi agraïa, però que no.

L'any 1993 va abandonar la presidència després de dimitir a la junta d'accionistes, i va cedir el lloc a Francesc Perelló. La seva gestió va estar marcada pel retorn a Primera després d'una agònica promoció a Màlaga. El deute acumulat en part durant el seu mandat va ser considerat un dels causants de la posterior venta de l'estadi de Sarrià, demolit l'any 1997. La seva mort arriba la mateixa setmana de la desaparició de Dámaso Ruiz, il·lustre seguidor espanyolista.