Bàsquet
Esports23/09/2021

"Ser mare i jugar a bàsquet? No faig més que altres persones anònimes"

La mataronina Núria Martínez torna a les pistes després d'haver anunciat que es retirava

BarcelonaNúria Martínez és una de les grans icones del bàsquet català. La jugadora, de 37 anys, va anunciar fa poc més d'un any la seva retirada de les pistes, però ara ha decidit tornar amb un repte afegit, ja que acaba de ser mare. "Encara és molt aviat per saber com em trobaré perquè entre l'embaràs i la lesió al bessó, tot just estic agafant sensacions, però em trobo bé. Està clar que no puc ser la mateixa jugadora que era abans, però les sensacions són bones", diu en una conversa amb l'ARA. La vida de la base ha fet un gir de 180 graus. "Per començar, ara soc mare i això ho canvia tot, perquè et planteges les coses d'una altra manera. La prioritat, la primera cosa que em demana l'atenció, és ara una novetat", reconeix la mataronina.

El palmarès de Martínez, una de les primeres jugadores d'anar a guanyar-se les garrofes lluny de casa, és espectacular i inclou dues experiències a la WNBA. "He tornat a jugar a bàsquet perquè m'agrada, em fa sentir bé i segueixo disfrutant sobre el parquet. Quan vaig anunciar la retirada n'estava convençuda i creia que era el moment de fer-ho, però ara em veig capaç de seguir jugant. És una via d'escapament que em motiva. Estic agafant el to físic i entenent el que significa una competició com la Lliga Femenina 2. L'exigència és diferent i la dedicació que hi puc donar, una mica més relaxada. Jugar a bàsquet és una manera de passar unes bones hores", diu la jugadora, que s'entrena tres dies per setmana.

Cargando
No hay anuncios

"Ser mare i jugar a bàsquet? No faig més que altres persones anònimes, que compatibilitzen la pràctica de l'esport amb la feina i la família. És un ritme de vida diferent del que estava acostumada i m'ha obligat a replantejar-me moltes coses. El que sí que requereix aquesta situació és molta organització, ja que he de trobar temps per ser mare, jugar a bàsquet i treballar vuit hores al dia", confessa Martínez, que és agent d'una companyia d'assegurances.

La directora de joc, que abans de l'aturada va defensar la samarreta de l'Uni Girona durant tres temporades, ha fitxat pel Femení Sant Adrià, un club engrescador que sempre aposta pel bàsquet formatiu. "M'hi sento molt còmoda. L'equip és molt jove i veig un grup humà molt bo, disposat a aprendre i a escoltar. A mi em fa sentir bé i estic convençuda que elles aprendran coses de mi, però jo també d'elles. És una relació que pot ser molt beneficiosa per a les dues parts. Entenc que el que esperen de mi és que ajudi el grup a créixer i que hi aporti la meva experiència", explica Martínez. La mataronina no es vol posar objectius a llarg termini. "De moment vull disfrutar d'aquesta temporada i després ja veurem. No sé com aniran les coses i què passarà després. En certa manera m'estic posant a prova i he de veure com funciona aquesta nova experiència", avança.

Cargando
No hay anuncios

La dues vegades jugadora olímpica guarda un bon record de la seva experiència en el 3x3. "Em faria il·lusió fer alguna cosa de 3x3, que és una disciplina que ara ha agafat molta volada. Si aconsegueixo jugar a bon nivell, m'agradaria disputar alguna competició", diu Martínez, que elogia el nivell de la selecció espanyola. "L'equip que hi ha actualment és molt bo", afegeix. Formada a l'Associació Esportiva Centre Catòlic Mataró i a la Salle Bonanova, Martínez ha passat per equips del nivell de l’UB Barça, el Perfumerías Avenida de Salamanca, el Ros Casares València o l’Uni Girona, però també té experiència internacional, ja que ha jugat a Rússia (Dinamo de Moscou), Itàlia (Famila Schio), Turquia (Kayseri Kaski i Galatasaray) i els Estats Units (Minnesota Lynx). La seva experiència amb la selecció espanyola és de 145 partits i sis medalles. "El camí ha valgut molt la pena. Sobretot, decidir marxar a l’estranger. M'ho vaig pensar moltíssim, però ho tornaria a viure. És una de les millors coses que he fet, em va enriquir com a jugadora i com a persona. He pogut assaborir cultures diferents, aprendre idiomes nous... Són experiències que ningú em podrà prendre. El bàsquet s’acabarà, perquè és llei de vida, però tot el que m’emporto m’acompanyarà sempre".