La nova oportunitat de Donald Young
Fa uns mesos que el nord-americà visita un psicòleg i llegeix llibres per despressuritzar la ment: "Tenia un problema i l'havia de resoldre", diu
BarcelonaL’esport és ple d’històries de decepció. I Donald Young, un tenista de 26 anys que prometia molt, n’ha col·leccionat un grapat, tot i que els capítols que més fereixen són aquells que a un mateix li costa perdonar-se. “Quan començava em sentia tan pressionat que no podia fer el meu joc. Vaig arribar a creure que no mereixia compartir vestidor amb professionals, vaig pensar a deixar-ho”, recorda el nord-americà de quan tenia 18 anys. Feia poc havia sigut campió de Wimbledon júnior i, dos anys abans, amb tot just 15, havia alçat l’Open d’Austràlia, i amb 16 era número 1 júnior. Molts analistes van assenyalar-lo com el futur del tenis d’un país que encara vivia amb l’allargada ombra de tristor de les retirades de Sampras i Agassi.
En aquell moment no va voler recórrer a psicòlegs esportius, però els seus problemes mentals (i de confiança) es van enquistar. La irregularitat marcava la seva carrera i en són una prova els Grand Slams, on en tretze dels primers disset que disputa perd el debut. Només a l’Open dels Estats Units, el 2007, firma sorprenentment la tercera ronda. Seria un miratge, igual que els escassos bons resultats que obté al llarg de vuit anys en què suma més derrotes que victòries (77-128 a nivell ATP) i més frustracions que recompenses. I algun rècord per oblidar, com les 17 desfetes seguides del 2012. L’any anterior, curiosament, havia arribat a la quarta ronda a Nova York. Un altre miratge que ha repetit aquest any. Ara, però, no es tracta d’una simple casualitat.
Fa mesos que visita un psicòleg i llegeix llibres per despressuritzar la ment. “Tenia un problema i l’havia de resoldre”, diu. I els resultats han arribat en el millor escenari. Al Grand Slam de casa, i remuntant dos partits (a Simon i Troicki, respectivament) amb dos sets en contra. Una circumstància que no havia aconseguit mai. Avui es juga l’accés a quarts amb Wawrinka. “Un premi?”, li pregunten. “El premi és la consistència, i treballo per ser més consistent”, sentencia. L’evidència que Donald Young s’ha perdonat vells pecats i que vol aprofitar la nova oportunitat que li brinda el tenis.