Una nova final sense Arbilla, que no veu final a l’etern calvari
El Rayo, rival que visita l'Espanyol, és l'últim equip contra qui va jugar el lateral fa quatre mesos
Barcelona"Ha estat llarg, ho he passat una mica malament però ja estic recuperat". La frase la va firmar, el 25 de novembre passat, Anaitz Arbilla, lateral dret d’un Espanyol que rep aquest dilluns (20.30 h, C+ Liga) el Rayo Vallecano. Precisament contra els seus excompanys va ser contra qui, ara fa justament una volta, el navarrès va disputar, fa més de quatre mesos –dilluns se’n compliran 136 dies–, el seu últim partit amb l'Espanyol. Curiosament, al camp on va debutar a Primera ara fa tres anys, el 2013. Indiscutible el curs passat des de finals de novembre, quan va guanyar la partida a Javi López, fins a final de curs, Arbilla viu des d'aquell partit a Vallecas un autèntic calvari físic en forma de tendinitis que no aconsegueix oblidar.
El navarrès havia començat a sentir molèsties al tendó d’Aquil·les de la cama esquerra uns dies abans, contra el Betis, però va ser just acabat el duel davant el Rayo quan el turmell va dir prou i el jugador va decidir tractar-lo. Des d’aleshores, ha viscut un procés que s’està eternitzant sense que es pugui veure en l’horitzó una data que marqui amb certesa quan podrà tornar als terrenys de joc. Al llarg d’aquests quatre mesos i mig que fa que està de baixa, el lateral, a qui es va descartar una intervenció quirúrgica, ha anat combinant diferents tractaments conservadors que li han alleugerit, però no eliminat definitivament, les repetitives molèsties.
Apartat del grup, prioritzant el descans i fent molt treball específic combinat entre el gimnàs i la gespa, Arbilla ha anat aconseguit millores parcials, però al cap de pocs dies de reincorporar-se al grup i d'intensificar el ritme de treball per equiparar-se a la resta ha anat recaient un cop i un altre. Llavors, ha hagut d’aturar-se i reiniciar el procés. "He entrenat normal amb el grup, m’he trobat bé, a l’altura del treball físic", explicava fa tres mesos. Les paraules que va utilitzar en la seva última compareixença en roda de premsa segueixen sent vigents avui. Els problemes al tendó, a més, no han estat els únics que ha patit, ja que també ha patit una pubàlgia intermitent agreujada pels intents de no carregar tant de pes el turmell afectat i sí altres zones del cos. Quan una cosa millorava, l’altra anava a pitjor. Al desembre va arribar a entrar en tres convocatòries seguides, però en cap d’elles va tenir minuts i, a finals de mes, va patir una nova recaiguda que l’ha mantingut apartat de nou.
Una màscara per augmentar l’esforç
A banda dels diferents tractaments conservadors per tractar el taló, se li han aplicat alguns mètodes de treball per intentar equiparar el nivell físic amb la resta tot i no poder realitzar la mateixa càrrega física. Així, al febrer va començar a utilitzar, de forma puntual en alguns entrenaments, una màscara que dificulta l’entrada d’oxigen i obliga el jugador a consumir més energia que en un entrenament normal. Així, tot i entrenar durant un interval menor de temps que la resta de companys, aconseguia un esforç similar perquè potenciava més el treball aeròbic.
En les últimes setmanes ha seguit al marge de l’equip, però en un termini aproximat d’entre una setmana i deu dies està previst que torni a intensificar la càrrega física i pugui anar igualant el ritme dels seus entrenaments. Una altra setmana assenyalada com a clau, encara que també estigui plena d’incertesa, ja que des del club es vol ser prudent i no se sap com reaccionarà. Així, la seva evolució els pròxims dies resoldrà si pot tornar a jugar aviat o, per contra, una nova recaiguda l'obligarà a allargar l’eterna espera. Són, per tant, dies d’impàs per a un jugador que no podrà ajudar l’Espanyol a afrontar el duel contra el Rayo, una nova final entre els dos conjunts més golejats de la categoria, tots dos separats per dos punts i seriosament involucrats en la lluita per evitar el descens. "Per descomptat que em costarà tornar a ser titular", apuntava al novembre. Una volta després, Arbilla es conforma a poder tornar a sentir-se futbolista.